L’Ajuntament de Barcelona ja és el nou propietari del solar de l’antic teatre Talia, a l’avinguda del Paral·lel, un cop s’ha completat el procés per dotar els terrenys d’usos públics i complir el compromís assolit amb la ciutadania. L’expropiació d’aquest solar de l’Eixample, que es va fer efectiva el passat 17 de desembre, és un pas irreversible en l’objectiu i la lluita iniciada fa anys per les entitats veïnals per recuperar l’espai del Talia per a la ciutat. L’adquisició de la propietat dels terrenys de la finca de l’avinguda Paral·lel, 100-102, d’uns 785 m2 de superfície, s’ha fet per la via d’expropiació. L’acord del Jurat d’Expropiació ha fixat el preu del solar en 5,7M€ (IVA inclòs).
El Districte de l’Eixample ja té previst celebrar properament una reunió amb les entitats i la plataforma que han lluitat per la recuperació de l’espai durant anys. L’objectiu serà decidir la urbanització provisional del solar tenint en compte la demanda expressada, de manera reiterada, de dotar-lo d’usos provisionals fins que s’aixequi l’edifici d’habitatge dotacional i equipaments que s’hi ha de projectar. El compromís del Govern de la ciutat és que el solar, que es troba actualment sense edificar, no estigui sense ús, un cop la titularitat n’és municipal, i convertir-lo a curt termini en un espai d’estada i de trobada per al gaudi dels veïnat del barri de Sant Antoni.
Habitatge dotacional i equipaments
L’adquisició de la finca, d’uns 785 m2 de superfície, era un compromís municipal que s’ha treballat els darrers anys amb l’objectiu de fer-hi habitatge i equipaments. Entre 2018 i 2019, l’Ajuntament va tirar endavant dos instruments urbanístics que preveia que aquests terrenys passessin a ser públics i els qualificava com a habitatge dotacional i equipaments per al veïnat. L’objectiu és donar resposta a les necessitats de disposar d’habitatge i serveis de barri a l’Eixample, el territori amb més habitants de la ciutat i amb una densitat més alta que la mitjana.
En aquest solar, de 785,30 m2 de superfície, la intenció de l’Ajuntament és fer-hi habitatge dotacional, destinat a col·lectius específics com pot ser joves o gent gran, i explorar mètodes de construcció industrialitzada que permetin reduir els terminis d’execució i l’impacte ambiental de l’obra. Segons els plans vigents, l’alçada màxima de l’edifici serà de planta baixa més sis plantes pis, amb una superfície màxima edificada de 5.345 m2. La proposta que hi ha sobre la taula, compartida amb el veïnat, és construir-hi un equipament cultural pel barri en planta baixa, i fer els pisos dotacionals a les plantes superiors.
Un cop feta l’expropiació i els tràmits administratius corresponents, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) treballarà en poder elaborar una proposta de construcció d’habitatge industrialitzat que es podrà dur a terme ja de cara al pròxim mandat.
L’objectiu és donar resposta a les necessitats de disposar de més habitatge i serveis de barri a l’Eixample, el territori amb més habitants de la ciutat –el 16,4%– i que compta amb una densitat més alta que la mitjana. A més, el districte concentra una gran activitat econòmica i una mixtura d’usos que conviuen estretament en un teixit històric, compacte i molt consolidat que dificulta trobar nous espais per a ús públic per garantir una oferta d’habitatge i d’equipaments públics de proximitat indispensables per una adequada qualitat de vida del veïnat.´
En el cas concret de l’Eixample, des del 2015 s’ha multiplicat per deu el nombre d’habitatges públics gestionats per l’Ajuntament i dedicats a lloguer social i assequible. S’ha passat des de només 46 a 449 en l’actualitat, a més de les finques en obres o que s’iniciaran pròximament (prop de 300 habitatges més).
