El Teatre Lliure de Gràcia ha presentat aquest dijous la conferència performativa d’Alexandra Laudo ‘Ferida lluminosa’, que s’oferirà el 27 i 28 de març. La proposta forma part del projecte europeu ‘Unlock the city!’ en el marc d’Europa Creativa, la xarxa internacional que reflexiona sobre les arts escèniques i la investigació científica. La iniciativa s’interessa per la història de la llum artificial a partir de referències literàries, filosòfiques, històriques i tecnològiques. En concret, la producció aborda el paper de la llum a l’Exposició Internacional de 1929. Explora les relacions entre la implantació de l’enllumenat elèctric, les actuals tecnologies sense fils i la cultura del 24/7.
La proposta d’Alexandra Laudo és la segona peça del Lliure en el marc de ‘Unlock the city!’. De fet, l’octubre passat Anna Puigjaner va presentar ‘Històries de la cuina’. Segons ha explicat el teatre, ‘Unlock the city!’ es tracta d’un projecte de regeneració cultural orientat a desenvolupar un mètode de treball integral que combina la recerca tècnica científica i orientada al disseny amb la pràctica teatral, fent d’aquesta darrera una eina per desencadenar processos de desenvolupament sostenible a la ciutat postpandèmica.
En roda de premsa, l’autora i intèrpret de ‘Ferida lluminosa’ Alexandra Laudo ha explicat que la conferència performativa vol generar assaig i una proposta discursiva. “El context teatral és meravellós per poder presentar en temps real una interacció oberta i viva, una recerca en coneixement. M’agrada jugar amb les formes més sensorials i els elements menys acadèmics que tenen a veure amb el visual i la música”, ha detallat. “Així responem una de les premisses de pensar com la recerca acadèmica pot manifestar-se de manera post teatral”, ha celebrat.
Laudo ha reconegut que ‘Ferida lluminosa’ respon a la seva “incapacitat” de parlar de l’actualitat des de la creació artística i de la seva “fascinació” per la recerca històrica. “En lloc d’actualitat faig un repàs històric. Com quan es descobreix el foc, el paper que va tenir l’enllumenat a la Revolució Francesa o l’electrificació de Barcelona. M’agrada trobar elements que reflecteixen coses que passen ara”, ha afirmat.
L’autora ha defensat que el projecte no ha de ser vist només com un treball acadèmic perquè ha intentat que tingui elements “poètics” i “artístics”. Laudo ha dit que no li interessa mantenir una “extrema fidelitat”, sinó estimular una forma de pensament “diferent”.
El joc amb els límits ha interessat a la intèrpret. “La llum artificial va trencar un primer límit: el de què és el dia i el que és la nit. Quan apareix el foc la humanitat pot crear llum artificial i l’activitat humana va més enllà de la jornada diürna”, ha posat d’exemple. A més a més, li ha semblat interessant estudiar com el trencament d’aquest límit s’ha portat a l’extrem amb la cultura del 24/7 i la connectivitat permanent. “Tenim un món on sempre hi ha llum i activitat”, ha conclòs.
El títol de la peça està basat en l’obra de Josep Maria de Segarra. “Agafo un títol d’una cosa que ja existeix perquè és la manera de fugir de la demanda de novetat constant”, ha justificat. Pel que fa a l’escenografia, ha detallat que serà la pròpia d’una xerrada amb una taula, un projector i una situació escènica que permeti adreçar-se al públic.
