La urbanització de Can Ricart s’iniciarà la primavera de 2024

Pas endavant en la transformació del recinte fabril de Can Ricart, a Sant Martí. La Comissió de Govern ha aprovat definitivament el projecte d’urbanització dels espais lliures i d’ús públic de l’àmbit comprès entre els carrers del Marroc, Bilbao, Perú i Espronceda. En concret, es preveu actuar sobre una superfície de 17.923 m2 per crear un nou espai públic de qualitat i obert al barri que integri els edificis existents amb els de nova creació i els nous usos, potenciï el verd i valori el patrimoni arquitectònic i les traces històriques del recinte. En definitiva, Can Ricart es convertirà un nou espai veïnal de referència i ple de vida per al barri de Provençals del Poblenou.

La nova ordenació inclou l’espai que envolta les naus de l’antic recinte industrial i les noves edificacions amb façana al carrer de Bilbao, Marroc, Perú i al passatge interior d’Emília Coranty. Es defineixen recorreguts d’ús exclusiu per a vianants a l’interior del recinte a través dels edificis històrics i els dels nous usos. Aquests itineraris reconeixeran les traces històriques del recinte i també es crearan noves continuïtats per connectar bé tots els equipaments projectats. En concret, es preveu la rehabilitació de diversos edificis del conjunt de Can Ricart, amb els edificis destinats a la Universitat de Barcelona, i altres edificacions per a oficines i usos municipals. Aquests usos es complementen amb la construcció d’una residència d’estudiants i d’habitatges privats, a més de la promoció existent d’habitatge públic al carrer de Bolívia amb el carrer d’Espronceda.

Per tant, es definiran els accessos i els desplaçaments a peu per tot l’àmbit, es generaran espais d’estada i de relació per fer-hi activitats i es relligarà Can Ricart amb el seu entorn immediat. Destaca el paper del carrer de Bolívia en la nova urbanització, que penetra des de fora de l’àmbit de Can Ricart cap a l’interior i permet vertebrar un nou recorregut d’entrada i sortida i estructurar les zones verdes i els equipaments del voltant als quals dona accés. També s’urbanitzen part de les voreres perimetrals per facilitar l’accés des de tots els eixos i carrers del voltant, i l’actuació contempla el control arqueològic de tots els moviments de terres que es realitzin durant l’execució de l’obra i l’excavació exhaustiva i documentació de totes les restes arqueològiques que es localitzin.

Pel que fa al verd, es planteja una distribució de l’arbrat per tal d’oferir ombra a les diferents àrees de descans que s’habilitaran. Hi haurà uns 110 arbres, dels quals una vuitantena seran de nova plantació, i es crearan noves zones verdes i parterres amb arbustives. Alguns d’aquests parterres imitaran antics dissenys de teles produïdes a les fàbriques de Can Ricart, i a la part històrica es reproduiran les plantacions del projecte original d’enjardinament de Josep Fontserè i Mestre. En total, hi haurà uns 3.500 m2 d’espais verds. A més, a l’extrem proper a la cruïlla dels carrers de Bilbao i Marroc s’hi ubicarà una font ornamental en forma de bassa naturalitzada amb ecosistema propi, a l’estil d’un estany.

La pavimentació de l’espai interior de Can Ricart es farà amb llambordí ceràmic de diversos colors –vermell, ocre i beix– per diferenciar i recordar les parts de les naus enderrocades fa anys, abans que es catalogués el recinte. Als carrers exteriors, les voreres seran de panot, i a l’encreuament dels carrers de Bolívia amb Espronceda es faran unes voreres amples amb un pas elevat per als vianants i de les mateixes característiques de panot hidràulic. A més, es col·locarà un centenar de bancs i cadires, aparcaments per a bicicletes i papereres, i s’instal·larà enllumenat de tecnologia LED, una xarxa de recollida pneumàtica i un sistema de drenatge que aprofitarà l’aigua de la pluja per recarregar l’aqüífer i per al reg de les zones verdes.

Les obres d’urbanització, que seran impulsades a través de l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), tindran un pressupost d’execució de 12,8 milions d’euros i comptarà amb el finançament dels propietaris del sector. Quant al calendari, es preveu licitar les obres de la primera fase a la tardor del 2023, poder-les iniciar a la primavera de 2024 i acabar-les a principis de l’any 2025.

Origen i història del recinte fabril de Can Ricart

L’antiga fàbrica de Can Ricart és un dels conjunts fabrils de més importància històrica que es conserven a Barcelona i a Catalunya i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric. La construcció del recinte es va iniciar entre els anys 1852 i 1854 amb un projecte signat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet (1811-1860), i va ser continuat a la seva mort per Josep Fontserè i Mestre (1829-1897), amb l’entorn, la torre i edifici dels corrons.

El conjunt de Can Ricart té un perímetre irregular i es troba definit per dues sèries de naus paral·leles, la nau principal i les naus del passatge enllaçades mitjançant una nau transversal, la qual genera dos àmbits diferenciats: el primer, des de l’entrada fins a la nau transversal i la torre del rellotge; i el segon, a l’altra banda de la nau esmentada, i on es troben les construccions en les quals estava instal·lat el sistema energètic original (a vapor) i tres naus més destinades originalment a l’activitat productiva de Can Ricart.

Can Ricart del Poblenou va ser una de les primeres fàbriques d’estampació mecànica de teixits de cotó a Catalunya. Més tard, a la dècada dels anys vint del segle passat es va unir al grup empresarial tèxtil Bertrand i Serra. A partir d’aleshores, s’hi van instal·lar activitats industrials diverses. La diversificació d’usos i la implantació d’empreses es va anar ampliant, de manera que en el moment de plantejar la reforma del recinte actualment en curs, a Can Ricart hi havia més d’una trentena d’empreses industrials diferents en funcionament, les quals van anar tancant progressivament durant els anys 2005 i 2006.