La pandèmia impulsa les parelles que aprenen català en línia

Martín recorda que un dia li va fer molta gràcia perquè li va dir que volia practicar el català perquè “si no, tot el que havia après no se n’anés en orris”. I que quan li va dir que era una expressió poc habitual, ell li va respondre que ho havia sentit en un debat per la ràdio.

I és que per Xavi Díaz, professor d’universitat de llengua anglesa, aprendre català ha estat una cosa natural, segons ell mateix explica, motivada pel simple fet que és una llengua i una cultura que li agraden. “Mai he viscut a Catalunya ni als Països Catalans i el fet de ser gallec també fa que compartim (amb el català) la situació d’una llengua que està constantment defensant el seu espai davant una altra llengua més poderosa”. Fa tres anys va començar a seguir mitjans de comunicació en català i, després, va decidir fer un pas més i participar en el programa de Voluntariat per la Llengua. “No conec a ningú que parli català a Jaén i l’única opció era fer-ho virtual”, admet.

Tots dos estan encantats amb l’experiència i afirmen que gaudeixen molt de les converses que tenen. Asseguren que ja els va bé el format en línia. Tot i això, Martín –comptable de professió- també admet que, si el seu company no estigués a Jaén, també voldria parlar amb ell en persona. “Presencialment és més humà però de forma telemàtica també és molt útil però més freda”, afegeix. Díaz s’ha tret el nivell C1 de català. “Jo crec que el suspendria”, diu somrient el vigatà.

Tornar-se a trobar i deixar la pantalla

Al programa, també hi ha qui tenia ganes de poder tornar a fer les trobades presencials. És el cas de Maria Dolors Vall, de Vic, i Claudine Nemer, també de Vic i procedent de França. Totes dues són jubilades i van conèixer-se durant unes classes de reforç de lectura. Aquest maig han començat a trobar-se de nou de forma presencial en un parc i mantenint les distàncies i la mascareta posada. Expliquen que fins ara han mantingut el contacte per pantalla però que ja desitjaven tornar a quedar en persona. “És completament diferent; és com artificial, a la gent les has de sentir al costat, no els sents vius quan els veus per una pantalla”, afirma Vall, que porta més de set anys de voluntària.

El mateix li passa a Nemer, que explica que prefereix el contacte en persona. “No em sento bé davant de l’ordinador, per mi és millor en persona”, afegeix. Està encantada amb el programa de voluntariat perquè li ha permès aprendre català i, a més a més, fer noves amistats i fer activitats plegades. Han passat a ser amigues i la pandèmia no ha impedit que perdessin el contacte. Parlaven un cop per setmana per videoconferència amb el mòbil i ara aposten per tornar al presencial.

Aquesta parella segueix el programa a Osona, on com passa a la resta de Catalunya, creuen que podran recuperar la presencialitat de bona part de la programació a partir del setembre. Mentrestant, recorden que qui vulgui fer trobades en persona han de seguir les indicacions. “Els diem que sí però complint rigorosament totes les normes: quedar a fora, amb mascareta i distància”, detalla una de les dinamitzadores del programa al Centre de Normalització Lingüística d’Osona, Gemma Baladas.

Tot i les reticències a les pantalles de bona part dels participants, afirma que els ha sorprès l'”entusiasme” i les “ganes” de continuar aprenent català, fins i tot més enllà de les fronteres. “Hi ha voluntaris o aprenents que s’han enganxat al programa virtual perquè ha conegut algú molt interessant des de l’altre punta de món”, com ara Miami, explica l’altra dinamitzadora del programa, Judith Vidal. No té cap dubte que la virtualitat del programa anirà en augment o que es combinaran les dues fórmules. I la prova és que, respecte el 2019, les parelles virtuals s’han multiplicat un 200% a Osona. “Jo em pensava que seria més freda i que no continuaria però la veritat és que s’ha creat igualment un vincle entre les persones participants i ho valorem molt positivament”, afegeix Vidal.

El format virtual, molt positiu a tot Catalunya

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Ester Franquesa, també fa una valoració positiva del canvi a format virtual ocasionat per la pandèmia. “Era un sistema que teníem organitzat, però que ens costava de potenciar i, de cop i volta i de manera natural s’ha fet el canvi”, ha apuntat. En aquesta línia, ha assegurat mentre fa un any les trobades virtuals representaven un 3% del total, el percentatge ha ascendit fins al 50%. “Això ens permet arribar molt més lluny amb gent que té dificultats d’horari, per trobar-se o per arribar a altres països”, ha assegurat. Per això ha assegura que el format en línia es mantindrà més enllà de la situació derivada per la covid.

Per Franquesa, el Voluntariat per la Llengua “facilita entorns tranquils d’ús” i és una gran eina per aquelles persones que “aprenen la llengua, però després tenen una mica de dificultat per decidir-se a parlar o per trencar barreres i començar a trobar entorns d’ús”. Un dels reptes, segons ha dit, és incorporar més participants masculins perquè predominen sobretot les dones. Per contra, en els últims anys també s’ha arribat a població més jove. En el cas de Vic, per exemple, ho han aconseguit amb estudiants de la Universitat de Vic amb qui han arribat a un acord de col·laboració.

Més de 153.000 parelles en 17 anys

Des de l’inici del Voluntariat per la Llengua el 2003, s’han creat 153.236 parelles. En total, hi ha participat 90.360 persones, 32.958 com a voluntàries i 57.402 com a aprenents. Malgrat que no hi ha dades sobre la llengua d’origen dels aprenents, sí que es coneix el seu país de naixement. Així, des del 2007 un 25% són nascuts a Espanya. Segueixen el rànquing els participants del Marroc, Colòmbia, Argentina i Perú. D’acord amb les dades de l’última enquesta de valoració feta per VxL, els aprenents s’inscriuen per dos motius: parlar millor el català (60,38%) i perdre la vergonya o la por de parlar-lo en públic (54,10%). Els qui s’apunten per aprendre català tenen una mitjana d’edat de 40 anys i més d’un 70% són dones.

Pel que fa als voluntaris, tres de cada quatre (24.369 persones) són nascuts a Espanya. Així mateix, també hi ha 147 persones d’origen marroquí, 94 argentins i 91 francesos, entre altres. El motiu principal que els motiva a apuntar-se, segons diuen un 72% dels enquestats per VxL, és poder “fer créixer el català”.

Durant els mesos de pandèmia, Voluntariat per la Llengua va passar a fer les trobades en format virtual. En el període entre l’1 de març de 2020 i el mateix dia del 2021, en aquesta modalitat s’han constituït més de 4.600 noves parelles. De fet, les parelles fetes de manera telemàtica durant el 2020 multipliquen per vuit la xifra aconseguida en aquest format l’any 2019, que van ser 409.

Pel que fa a les perspectives de futur, Franquesa ha assegurat que els reptes estan en l’organització del Voluntariat per la Llengua, la difusió i la diversitat de fórmules en les parelles lingüístiques.