La Fundació Arrels ha fet una crida aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona per ampliar els recursos i facilitar espais on els sensesostre puguin refugiar-se adequadament durant les onades de calor que afecten la ciutat aquest estiu. Entre les demandes destaca l'obertura de més refugis climàtics disponibles al mes d'agost, la creació de petits espais per descansar en cada barri i la retirada de multes relacionades amb l'ús de fonts públiques per a higiene personal.
Dificultats diàries dels sensesostre
L'informe recent revela que el 58% de les persones en situació d'absència d'habitatge estable no troben un lloc adequat per reposar durant el dia. A més, el 50% són despertades freqüentment per la policia o pels equips municipals de neteja, mentre que un 40% han d’emprendre desplaçaments constants.
Propostes immediates i a mitjà termini
A curt termini, Arrels reclama:
- Obrir refugis climàtics de baixa exigència a cada barri, adaptats perquè les persones sense llar puguin descansar durant el dia.
- Més accés a allotjaments d’urgència estables i reduïts en dimensions, distribuïts també territorialment.
- Millor difusió sobre fonts i lavabos públics, així com ampliació dels serveis higiènics i consignes específiques.
- Aprofundir en visites regulars als sensesostre, amb l’objectiu d’avaluar-ne la salut i necessitats.
A mitjà termini, es proposa impulsar un marc coordinat entre les conselleries catalanes responsables dels Drets Socials, Habitatge i Salut. També s’exigeix facilitar l’accés a habitatges amb suport flexible i revisar normatives com les ordenances cíviques que penalitzen conductes vinculades a la supervivència al carrer.
Dades alarmants sobre condicions bàsiques
L’'Informe Viure al carrer a Barcelona 2025', destaca que la necessitat més vulnerada és el descans: “el 58% manifesta tenir dificultats greus per trobar un lloc cobert on reposar”. També assenyala que “una de cada dues persones ha estat despertada pels equips municipals o la Guàrdia Urbana” mentre que “quatre de cada deu han hagut d’allunyar-se del seu lloc habitual”.
Aquesta realitat s’agreuja amb l’exposició constant a temperatures extremes sense accés ni tan sols a sostres, ventiladors o dutxes.
Dificultats pràctiques davant consells oficials
Mentre moltes administracions recomanen hidratar-se, menjar lleuger, evitar sortir en hores punta o mantenir persianes abaixades amb aire condicionat, aquestes mesures resulten inassumibles quan es viu al carrer. A més, alguns recursos específics tanquen o limiten horaris durant l’estiu.
Luca, persona allotjada actualment gràcies a Arrels després d’una dècada vivint al carrer explica: “A l’estiu hi ha molta més gent al carrer, et sents més insegur i hi ha nits que no dorms”. Afegint: “Es pateix molt la calor i el fred al carrer i a mi la calor em mata. Per refrescar-me anava a la platja i em rentava a les dutxes”.
Sancions que agreugen la situació
A banda del problema d'accés als serveis bàsics, molts sensesostre són sancionats per intentar millorar les seves condicions vitals. L'ordenança municipal prohibeix rentar-se en fonts públiques; no obstant això, tres de cada deu persones asseguren haver rebut una multa relacionada amb aquesta pràctica. Aquest fet impacta negativament sobre la seva estabilitat vital ja precària.
Xarxa insuficient davant els pics tèrmics
Des del 2020 Barcelona disposa de la Xarxa de Refugis Climàtics, formada per biblioteques, centres cívics o parcs pensats per protegir contra temperatures extremes. Tanmateix, aquests espais sovint generen conflictes quan són utilitzats pels sensesostre ja que no compten amb personal capacitat ni estan dissenyats específicament per atendre'ls. A més, segons dades extretes de l'estudi 'Sensellarisme i canvi climàtic a Barcelona'', només un 48% dels refugis estan operatius durant el mes d'agost.
L’impacte del canvi climàtic segons Arrels
Beatriz Fernández, directora d'Arrels subratlla: “S’està evidenciant un canvi climàtic i ho estem notant tant en hivern com en estiu. Les persones que viuen al carrer són les primeres víctimes del canvi climàtic pel que fa als efectes del calor extrem, fred intens o pluges”. I afegeix: “Les polítiques públiques relacionades amb el canvi climàtic han d’incorporar aquesta realitat”.