En concret, dels 47 milions, 37 es destinaran a renovar 18 equipaments de radioteràpia, anomenats acceleradors lineals. Això permetrà substituir tots els aparells que tenen més de vuit anys, més de la meitat dels que hi ha instal·lats a Catalunya. Els aparells, que encara s’han de licitar, es fan per encàrrec i a mida. Els hospitals de la Vall d’Hebron, Sant Pau i Clínic, de Barcelona, en tindran tres de nous cadascun. L’ICO de Badalona, de L’Hospitalet de Llobregat i de Girona en tindran dos de nous cadascun, un anirà al Consorci de Terrassa, un a l’Arnau de Vilanova de Lleida i un a l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa.
Els 9,84 milions restants serviran per substituir 43 mamògrafs, cosa que permetrà que no en quedi cap d’analògic i tots ja seran digitals. A més, els que s’ubiquin en hospitals públics de referència també tindran tomosíntesi, cosa que permet fer mamografies en tres dimensions. Dos dels nous aparells aniran a Vielha i Tremp, dos a Lleida, tres a les Terres de l’Ebre (Amposta, Tortosa i Móra d’Ebre), tres a Tarragona, un a Reus, un al Vendrell, tres a les comarques de Girona (Figueres, Santa Caterina de Salt i Trueta), dos a Manresa, un a Vic, un a Berga, 17 a hospitals de l’àmbit metropolità i set més a ambulatoris de la mateixa regió sanitària.
Durant el seu discurs, el conseller Comín ha reconegut que la donació permetrà fer un “salt notable” en la tecnologia de la xarxa sanitària pública que permetrà pal·liar parcialment els efectes de la crisi, que ha deixat a punt de l’obsolescència bona part del maquinari hospitalari.
El conseller ha recordat que la prevenció i tractament del càncer són una prioritat del seu departament. Es preveu que els casos diagnosticats pugin un 22% en homes i un 24% en dones del 2010 al 2020, per l’envelliment de la població i l’impacte del tabaquisme en les dones. Això suposarà que un de cada dos homes i una de cada tres dones tenen probabilitats de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida. La mortalitat de la malaltia ha disminuït, però per fer-ho cal més prevenció i millors tractaments, cosa que permetrà convertir la malaltia en crònica i augmentar la supervivència. “Aquest acord suposa salut i esperança de vida per a milers de ciutadans de Catalunya”, ha reblat.
Per la seva banda, el president Puigdemont ha reivindicat “la cultura del mecenatge”, com a “senyal d’un país i una societat dignes, decents, en les quals se sumen esforços públics i privats per millorar les condicions dels ciutadans”. Tot i reconèixer que cal “una millor legislació i comprensió col·lectiva” sobre el mecenatge, el cap de l’Executiu ha reclamat “l’obligació de reconeixement i d’explicació als ciutadans del valor de la generositat i la solidaritat”.
En el decurs de la seva intervenció, el president Puigdemont ha “agraït molt” l’esforç de la Fundació Amancio Ortega, que “dóna encara més valor als molts petits donants del país, que entenen que tenen una part de responsabilitat en la construcció d’un model de societat que no deixi ningú de banda”, recordant també el paper de la Marató de TV3.
En aquesta línia, el president ha posat en relleu que “aquesta combinació exquisida entre allò públic i allò privat explica en gran part l’èxit d’un model com el català que, malgrat els enormes impactes de la crisi, ha estat capaç de resistir i de poder-se presentar, davant d’una societat que pateix, com una de les malles de seguretat en la qual pot confiar i seguir confiant”.
Per últim, el vicepresident executiu de la fundació, José Arnau, ha dit que aquest és el tercer conveni d’aquestes característiques que signa l’entitat, després de Galícia i Andalusia, i és gràcies a “l’impuls personal” de l’amo i fundador d’Inditex. La vicepresidenta, Fora Pérez, no ha pronunciat cap discurs públic.
