La Boqueria, 185 anys després: un mercat entre el record i la reinvenció

El Mercat de Sant Josep —popularment conegut com la Boqueria— acaba de celebrar 185 anys d’història. Però més enllà de les xifres i les efemèrides, el que avui dia batega rere les seves parades és un reflex clar de la Barcelona d’avui: una ciutat que lluita per mantenir la seva identitat enmig de la globalització, el turisme massiu i els nous hàbits de consum. El mercat més emblemàtic de la ciutat és avui una cruïlla entre el passat i el futur, entre la tradició i l’espectacle.

 

Un mercat amb una ànima que canvia

Per a molts, la Boqueria és un símbol de la ciutat, una icona viva de Barcelona que forma part de la seva essència. Però per a altres, ja no és el que era. “Abans era un mercat familiar, on la gent de Barcelona venia a comprar els productes frescos cada dia. Avui, molts venem als turistes, i això ho canvia tot”, explica Juanjo Murillo, un paradista que fa més de 34 anys que treballa a la Boqueria. El seu rostre reflecteix una barreja de passió per la feina i les ganes d’innovar.

A més, recorda els moments difícils viscuts durant la pandèmia, quan la Boqueria va patir un dels seus cops més durs. “Quan no hi va haver turisme durant la pandèmia, el mercat va quedar pràcticament buit. La gent de Barcelona no venia, i la majoria de les parades van haver de tancar perquè no podien mantenir-se obertes per la poca afluència de gent local. Un 90% de les parades no aguantaven. Va ser una època molt difícil per a tots nosaltres. El turisme potser ha canviat la cara del mercat, però sense ell, també vam adonar-nos de com de dependents ens hem tornat d’aquesta nova dinàmica.”

Una opinió similar la comparteix Núria Mira, que treballa al mercat des dels 16 anys. Amb una veu que transmet una certa resignació, explica: “Ja no és com abans, quan venia la senyora del carret i ens saludava amb un somriure, o quan la gent del barri venia a comprar a la mateixa parada durant anys. Ha canviat molt, però si no canviem nosaltres, malament. Tot és diferent. Les persones que venien a comprar ja no són les mateixes, i la Boqueria ja no té aquella ‘essència’ d’abans, ni la peculiaritat de ser un lloc on tothom es coneixia.”

Però malgrat aquesta nostàlgia, la Núria no pot evitar reconèixer que, d’alguna manera, l’evolució també ha estat necessària. “He après anglès, quan aquesta llengua mai l’havia parlat al començament dels meus anys com a paradista. Era una cosa impensable, però és part del procés. El turisme ha fet que haguem d’adaptar-nos, i encara que molts de nosaltres enyorem els vells temps, també hem de reconèixer que el canvi forma part de la vida. Si no canviem, acabarem sent obsolets.”

Un altre punt de vista l’ofereix la Robin, una treballadora recentment incorporada, que detecta clarament el tipus de clientela: “La majoria de gent que ve és turista. Els meus pares diuen que abans era més nacional. Ara tot està pensat per ells: etiquetes en anglès, productes empaquetats per endur-se a l’avió… A mi m’agrada molt aquest ambient, tot s’ha de dir. Estic contenta de ser aquí.”

 

La força d’una herència viva

Tot i els canvis, encara hi ha espais de memòria viva. A diferència d’altres mercats que han anat perdent força, aquí el ritme encara és frenètic. Amb una afluència que pot arribar als 80.000 visitants en un sol dia, la logística és clau.

Gabriel Espínola, qui porta anys comprant a la Boqueria, reconeix que el nivell de feina dels paradistes és molt gran: “És una feina invisible però essencial per a ells. És com si aixequessin el teló d’un teatre cada dia.”

 

Un futur per definir

Tot i els canvis, molts veuen un futur a la Boqueria. Encara hi ha famílies que mantenen la tradició i transmeten el relleu. “Quan em jubili, espero que els meus fills segueixin”, diu la Lucía. “Aquí encara hi ha parades on treballen nets i besnets dels fundadors. No gaires, però encara aguanten.”

Altres, com la Robin, veuen l’experiència com una oportunitat: “M’agrada el mercat. Té un ambient especial. Sí, hi ha personatges de tota mena, però és part del seu encant.”

 

Una joia viva, però en transició

La Boqueria és, avui, molt més que un mercat. És una metàfora de Barcelona: plena de contrastos, lluitant per mantenir una essència que es dissol entre les onades de visitants, però resistint amb una força ancestral.

És un lloc on encara hi ha qui es lleva de matinada per tallar el millor tros de carn, qui renta peix amb gel a les sis del matí, qui aprèn anglès rere un taulell, qui estima un espai que ja no és com abans —però que té ànima.