Avui, al Saló de Cent, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha rebut oficialment els assistents al Congrés Internacional d'Arquitectura UIA 2026, un esdeveniment que tindrà lloc a la ciutat durant la propera setmana i que reuneix arquitectes procedents de tot el món.
En el seu discurs, Collboni ha expressat el seu reconeixement envers el paper clau del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la seva degana per impulsar aquesta iniciativa. També ha valorat positivament la col·laboració de la Unió Internacional d'Arquitectes, entitat que ha fet possible aquesta trobada i que ha triat Barcelona per segona vegada després de gairebé tres dècades des de la primera edició.
Acompanyaven l’alcalde els tinents d’alcaldia Laia Bonet i Albert Batlle, així com l’arquitecta en cap, Maria Bohigas.
L’aposta per una ciutat metropolitana amb mirada sostenible
Collboni ha posat en relleu la implicació dels nombrosos professionals vinculats a l’arquitectura i l’urbanisme que "contribueixen a construir ciutat". Ha detallat que, amb motiu del congrés, Barcelona "trasllada el seu centre de gravetat cap a l’àmbit metropolità, amb especial atenció al Besòs", on se celebrarà l’acte inaugural.
A més, ha destacat que aquest acte tindrà lloc en un edifici emblemàtic: les Tres Xemeneies, un espai que "es vol reinterpretar per a nous usos vinculats a l’economia sostenible".
Eixos estratègics fins al 2035 i inversions clau
L’alcalde ha emmarcat aquesta iniciativa dins una àmplia estratègia orientada a transformar Barcelona fins al 2035. Aquesta contempla projectes fonamentals com ara el nou desenvolupament de Montjuïc, les estacions intermodals de La Sagrera i La Marina, així com la renovació integral del litoral. Segons Collboni, aquestes actuacions compten amb "una inversió prevista superior a la dels Jocs Olímpics" celebrats fa més de dues dècades.
Lluita conjunta contra reptes globals i model urbà equilibrat
Davant els desafiaments globals com la crisi climàtica, Collboni va subratllar que "cap ciutat pot afrontar sola aquesta situació", defensant "la necessitat de promoure solucions compartides pensades per a les generacions futures".
Així mateix, va reivindicar un model urbanístic capaç d’harmonitzar tecnologia i humanisme davant dels reptes emergents relacionats amb la intel·ligència artificial. En paraules seves: "l’èxit d’una ciutat implica garantir que la ciutadania hi pugui viure".
Finalment, va assegurar que Barcelona reafirma el seu compromís "amb una arquitectura orientada a millorar la vida de les persones".