Divendres, 14 de juny de 2024
És notícia

Un jutjat de Barcelona investiga Colau i Janet Sanz per les ‘superilles’ de l’Eixample

Avatar photo

Admet a tràmit la querella de l'arquitecte en cap de la ciutat en època de Maragall per malversació i delicte urbanístic

Un jutjat de Barcelona ha admès a tràmit una querella contra l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, per un delicte urbanístic i un de malversació per les ‘superilles’ o eixos verds de l’Eixample, segons ha pogut saber l’ACN.

La querella la van interposar l’arquitecte en cap del consistori a l’època de l’alcalde Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas, al cap de pocs dies que la fiscalia arxivés les denúncies dels mateixos querellants i la plataforma Salvem Barcelona.

Reclamen la paralització cautelar de les obres per “evitar la plena consumació” dels delictes i pels perjudicis que es poden causar, que xifren en més de 100 milions d’euros.

Fins al moment, el magistrat només ha acceptat a tràmit la querella i ha demanat certa documentació, però encara no ha fixat cap data per a cap declaració d’investigats o testimonis. Tampoc ha dictat cap mesura cautelar.

En l’escrit, recalquen que es tracta “d’una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors“, tant per a particulars, com a comerços en general i, fins i tot, generar “problemes d’accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics”. A parer seu, també afecta l’erari públic, “perquè només el concepte d’arrencat de l’asfalt i la seva eventual reposició” suposaria unes despeses de 100 milions d’euros.

La querella també es dirigeix, de forma general, contra tots els membres de la comissió de govern de l’Ajuntament que van votar a favor de l’aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l’Eixample a la sessió del 26 de maig del 2022, llevat que haguessin efectuat reserva en emetre el seu vot sobre la legalitat dels acords. En aquest aspecte, s’afegeix als funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles.

Acebillo i els dos advocats asseguren al text que per a la realització d’una ordenació d’aquest espai públic, en la forma establerta per aquests eixos, cal prèviament la modificació del Pla General Metropolità (PGM). En la querella s’exposa que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar uns acords sobre “projectes executius de reurbanització de l’àmbit al voltant de la nova plaça situada a la cruïlla dels nous eixos verds”, que feien referència al carrer Consell de Cent, entre el carrer Vilamarí i el passeig de Sant Joan, així com a altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via, una operació integrada al ‘Programa Superilla Barcelona’. A través d’aquests acords, relata, “s’estan transformant substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat”.

L’escrit afegeix que s’està promovent “un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat” al centre de la capital catalana, “eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats”. Tot i aquesta transcendència i “el seu evident impacte” en les persones, béns i negocis, aquest projecte s’ha tramitat com si “es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té” i que “obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM”. Recalquen que l’actuació municipal també “contravé” la llei del sòl que reserva als PGM el “traçat i les característiques de la xarxa viària”.

A més, critiquen la decisió de la fiscalia d’arxivar les diligències d’investigació que es van obrir arran de la seva denúncia i exposen que el ministeri públic “s’ha limitat durant 10 mesos de suposada tramitació” a “efectuar una pseudoindagació jurídica”, demanant al mateix Ajuntament de Barcelona, en concret Janer Sanz, que informés sobre les raons que motivaven la implantació de les ‘superilles’ de l’Eixample. “És a dir, que en lloc de rebre-li declaració en condició de denunciada, el fiscal li demana que elabori un informe jurídic, que evidentment no dona cap explicació, no és altra cosa que un al·legat autoexculpatori”, lamenta. La fiscalia també va demanar un informe a la Generalitat.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Torredembarra obre una investigació per una masia en estat precari

Notícia següent

Concòrdia aposta per recuperar els viatges en grup per a la gent gran

Notícies relacionades