El jutjat de primera instància número 39 de Barcelona ha denegat aturar cautelarment la publicació del llibre ‘El Odio’, de Luisgé Martín i l’editorial Anagrama, on José Bretón confessa com va assassinar els seus dos fills.
La Fiscalia de Menors de Barcelona havia demanat aturar la distribució del llibre, i l’editorial ho va fer preventivament, però va defensar el seu dret a vendre el llibre per presentar al lector la “maldat de l’assassí”, sense “justificar, ni exculpar el crim”, sinó “mostrant-ne l’horror”. El jutjat diu que no té prou elements per decidir si el llibre vulnera l’honor dels dos nens assassinats i, per tant, no n’impedeix la distribució.
Ruth Ortiz, la mare dels dos nens, havia demanat empara a la justícia perquè es paralitzés la distribució del llibre i la Fiscalia de Barcelona, on es troba la seu de l’editorial, va demanar mesures cautelars per a la suspensió de la publicació del llibre. El Servei d’Atenció a Víctimes d’Andalusia (SAVA) va presentar prèviament un escrit a la fiscalia tot demanant “ajuda, auxili i empara”, signat per Ruth Ortiz, en el qual considera il·legal la publicació.
La mare dels nens apunta que el coneixement dels detalls del llibre a través dels mitjans de comunicació li està causant un “gran dolor i nous danys psicològics”. En l’escrit, considera que la publicació del llibre és il·legal d’acord amb la llei de protecció del dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i la mateixa imatge, i també contrària a la llei de protecció a la infància i l’adolescència.
La fiscalia va demanar una mesura cautelaríssima sense escoltar la versió de l’editorial per poder examinar el contingut del llibre abans de distribuir-se. El jutjat, però, diu que la sol·licitud de la fiscalia es basa en resums periodístics del llibre i no pas el contingut real de l’obra. Això fa que el magistrat tampoc sàpiga de quin gènere es tracta el llibre. Com que no se sap en quina mesura el llibre pot vulnerar el dret a l’honor dels infants morts, el magistrat no sap si es pot prendre una mesura cautelaríssima menys restrictiva. Per tot això, denega la petició, que encara es pot recórrer.
L’endemà d’aturar voluntàriament la distribució del llibre, l’editorial va assegurar que és “plenament conscient de la monstruositat dels crims” de José Bretón i afirmava “comprendre” la sensibilitat que pot suscitar l’exploració de la condició d’assassí. Amb tot, les fonts reiteraven el compromís amb la responsabilitat editorial i la llibertat d’expressió, que “han de conviure”. “Entenem que la literatura pot i ha d’abordar aquests temes sense deixar la complexitat que representen, com fa Luisgé a ‘El odio’”, precisaven.
“La literatura sempre ha tractat realitats complexes i doloroses també crims que han marcat societats senceres. Des d’Emmanuel Carrère o Truman Capote, i tants d’altres, els escriptors poden treballar amb materials difícils i controvertits”, assegurava en una nota.
Segons l’editorial, l’obra de Luisgé Martín busca “dilucidar” una violència extrema, les condicions en les quals es produeix i les implicacions “filosòfiques i ètiques de la crueltat com una pulsió del que és humà”, explorant com la societat i la psicologia individual converteixen en actes que “desafien la moral”. Alhora, Anagrama constata que la Constitució reconeix el dret fonamental a la creació literària.
