El PSC busca tornar a assaborir la victòria en unes eleccions municipals a Terrassa, després de la sortida de Jordi Ballart el 2017. L'escollit per intentar-ho serà Javi García, que va obtenir l'aval de la militància a finals d'abril i intentarà encapçalar "el canvi que Terrassa necessita". Parlem amb el candidat socialista sobre l'estat de la ciutat i fem balanç del segon mandat de Tot per Terrassa.
Per què fer el pas ara?
És un pas que faig jo, però no és només una decisió personal. És un procés de reflexió conjunta amb els companys del partit. Amb l’Eva Candela (anterior candidata) i l’Adrián Sánchez (primer secretari) vam fer aquesta reflexió, vam escoltar la militància i vam arribar a la conclusió que aquesta era la millor opció. Després, naturalment, vam fer el procés orgànic i qualsevol altre candidat s’hi podia presentar. Motius en tenim molts, però en definiria un en concret: si faig el pas endavant, és perquè vull liderar el canvi que Terrassa necessita.
Què necessita el PSC per tornar a guanyar a Terrassa?
Ens falta recuperar la confiança. Hem estat un partit hegemònic a Terrassa i hem sabut mantenir la confiança de la ciutadania durant molts anys. Potser massa. Va arribar un moment en què hi havia una sensació que calia canviar el PSC, tot i que qui va venir era el regidor més veterà del saló de plens (Jordi Ballart). Hi havia una sensació que això era necessari, però crec que era un error. El PSC som un partit històric i que tothom identifica. Podem agradar o no, però no generem sorpresa i tenim clares les prioritats. En aquests anys a l’oposició estem sent capaços de recuperar la confiança davant d’un govern ineficaç per donar resposta als problemes de la ciutadania.
El fet d’estar a la Generalitat i a l’Estat és un punt a favor o un llast? Si parlem de trens, les crítiques van directes contra els socialistes, però també poden exhibir altres obres de govern com el Pla 50.000.
Ho veig com un gran punt a favor. Quan governes, a vegades les coses no surten bé i ho pagues políticament. Però, sense cap dubte, és un valor. Primer, demostra una gran diferència entre el PSC i Tot per Terrassa: la influència. Governem a Catalunya, Espanya i Europa. Es veu clarament les diferències de model entre un partit connectat i un aïllat. Ells ho venen com una fortalesa i diuen que no reben ordres de ningú, però jo no he rebut mai cap ordre del partit… Els avenços a Catalunya i Espanya venen sempre de governs progressistes encapçalats pels socialistes. Ho hem de reivindicar.
A un any per les eleccions, com valora el mandat de Ballart?
El mandat actual és similar a l’anterior. Ha estat un mandat perdut, no ha passat res de bo. Si preguntes a la ciutadania quina és l’actuació més rellevant, hi ha dues respostes principals. La primera és 'no ho sé' i la segona és 'cap'. La ciutadania no sap reconèixer què ha fet aquest govern. S’han limitat a la gestió del dia a dia i aquesta falta d’ambició es tradueix en l’acció de govern. Mentre la ciutat s’atura, les altres van progressant.
Durant aquests tres anys, Ballart ha perdut Esquerra, que era el seu principal soci fiable. Aquest context facilita una majoria alternativa de cara al 2027?
La sortida d’Esquerra del govern evidencia aquesta incapacitat de Tot per Terrassa i Ballart de donar resposta als problemes de la ciutat i impulsar una agenda de canvi. Esquerra tenia un horitzó i idees, però es va trobar amb un govern que no ho volia fer. Ens apropa de cara a les pròximes eleccions? L’aritmètica ja es dibuixarà, però amb Esquerra tenim una relació cordial i compartim idees sobre alguns projectes.
Parla que a Terrassa hi ha “dues velocitats” segons el barri on vius. Quina és la recepta del PSC per contrarestar aquest fet que es replica a altres municipis de Catalunya?
No es pot permetre que Terrassa sigui una ciutat desigual. No pot ser que la renda del centre tripliqui la d’alguns barris. El PSC no té una recepta màgica, però un govern pot fer coses dins de les eines que té. Hi ha un instrument fonamental que el govern no ha sabut aprofitar: els Plans de Barris. El Govern de Catalunya va aprovar una nova convocatòria i l’Ajuntament no ho va aprofitar. S’hi va presentar i no va sortir escollida. Vam alertar que no era la que més opcions tenia per aconseguir aquest finançament.
Hi ha moltes ciutats que han quedat fora de la primera convocatòria del Pla de Barris. No és un tren que s’hagi perdut.
No, però hem d’anar amb compte. El Pla de Barris no és una decisió arbitrària del Govern, hi ha una sèrie d’indicadors objectius. Tenint-los en compte ja vam dir que hi havia altres zones de Terrassa que tindrien més opcions. Si en pròximes convocatòries continuem amb la mateixa decisió, potser continuarem perdent (espero que no). Haurien de valorar alternatives i fer una reflexió.
Com s’ha d’adaptar la ciutat al creixement?
És inevitable. Quan els partits populistes diuen que el creixement s’ha d’evitar demostren una ignorància i una falta de criteri. Cap ajuntament pot aturar aquest creixement. Hem de ser realistes. Vivim a ‘l’extraradi’ de Barcelona en una situació en què Barcelona expulsa població. Una de les primeres ciutats en demanda d’habitatge és Terrassa. S’ha de gestionar i has d’intentar que aquest creixement sigui equilibrat i sostenible. Evitar el col·lapse dels serveis públics és el primer gran repte de ciutat. No parlo només de sanitat o escoles, parlo de mobilitat, aparcament i serveis quotidians que ja no estan correctament dimensionats. És essencial la implicació d’altres administracions, però, fins ara, l’Ajuntament sembla que no ha sigut conscient de l’envergadura del repte.
De fet, en mobilitat vau demanar un ple monogràfic sobre el tema. Quines són les necessitats més immediates?
El vam demanar perquè les polítiques públiques en matèria de mobilitat no tenien cap criteri. Un dia prenc una decisió i l'endemà la contrària. Era un desgavell. A Terrassa tenim un problema perquè no podrem absorbir tot el trànsit que s’està generant als carrers interiors. Hem de descongestionar aprofitant les rondes que tenim. La Ronda Nord arribarà a Sabadell i Granollers, però mentrestant has de buscar alternatives. Connectar la Ronda Nord amb Can Boada, un nou vial a Can Roca o obrir la reflexió sobre convertir l’avinguda del Vallès en una ronda de veritat.
L’aparcament també era una de les grans crítiques.
Tenim un problema molt gran d’aparcament. Terrassa és molt heterogènia. Hi ha barris on l’aparcament no és un problema urgent, però en d’altres sí. Tenim una densitat de població gran i edificis sense places d’aparcament. Hem d’incentivar el transport públic, però el vehicle privat és un instrument del treball. Continuarà existint, sobretot als barris populars on tenim persones treballadores que s’aixequen a les cinc del matí i necessiten el vehicle privat per anar a un polígon. Si no oferim una alternativa en transport públic, hem de garantir que no tinguin tants maldecaps com fins ara. No pot ser que una persona que està nou hores treballant hagi de perdre cada dia mitja hora de rellotge per aparcar a 10 minuts de casa. L’Ajuntament ha de donar solució. En el nucli urbà tenim molts solars en desús on l’Ajuntament ha de negociar amb el titular i fer convenis. A més, parlem de potenciar el transport públic. Si quan vas a un autobús no pots pujar perquè està ple, quin missatge estem donant?
Hem vist aquest mandat un acostament al govern amb els pressupostos. S’estan començant a bastir nous ponts?
El PSC mai ha trencat ponts amb Tot per Terrassa. És veritat que el 2019 va haver-hi un moment de certa tensió política on les emocions passaven per damunt de la raó. Tots vam tenir la nostra responsabilitat, però això ja no és així. Quan no hem governat, hem sigut el primer partit de l’oposició i no podem estar d'esquena al govern de la ciutat per un tema de responsabilitat institucional. Hem fet un acostament? Hem fet un exercici de negociació. La ciutadania vol que siguem útils. Si negociem i posem damunt de la taula aspectes positius, s’ha de traduir en fets com l’abstenció als pressupostos. Ho tornaria a fer. A qui beneficia el no a tot?
Per l’alcalde Ballart entendre’s amb el PSC és una condemna, per nosaltres és una obligació. No només amb Tot per Terrassa, sinó amb qualsevol partit de vocació de govern.
Ara que tot està més calmat, es pot plantejar un govern de coalició amb Tot per Terrassa?
El PSC ens presentem per guanyar i liderar un canvi que Terrassa necessita. Aquest és el nostre marc. A partir d’aquí, qualsevol partit és benvingut, menys l’extrema dreta. Ara bé, és difícil que qui fa 14 anys que és l’alcalde de la ciutat pugui formar part d’aquest canvi. Parlar d’aritmètiques és parlar de ficció.
Terrassa és un dels objectius de l’extrema dreta. Preocupa?
Poden créixer? Pot ser, tenen marge. Ara bé, això es pot aturar. El populisme viu de l’emprenyament. Sempre que hi hagi problemes, l’extrema dreta tindrà un rèdit electoral i mai els voldrà solucionar. La millor manera d’aturar el seu creixement és solucionar els problemes de la ciutat.