L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat aquest dimecres des de Foment del Treball que no es "resigna" davant les dinàmiques actuals del mercat immobiliari i reivindica la intervenció pública com a eina imprescindible per "reequilibrar-lo". En paraules seves, "No em resigno que al centre o a l'Eixample no puguin continuar vivint famílies barcelonines, per tant, la meva opció i la de la major part d'alcaldes progressistes és intervenir", va manifestar durant l'inici del diàleg sobre Barcelona.
Aquesta declaració arriba després que el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, mostrés preocupació pel model publicoprivat i lamentés no haver aconseguit un acord per modificar la normativa que obliga els promotors a reservar el 30% d'habitatge protegit.
Situació del mercat immobiliari
Collboni ha reconegut que no s'ha arribat a la majoria necessària al consistori per impulsar aquesta reforma, qualificant-ho d'"entrebanc" que limita el flux dels projectes privats. Malgrat això, ha ressaltat que hi ha noves iniciatives de desenvolupament urbà i econòmic a Barcelona, destacant especialment la construcció d'habitatges protegits liderada per l'Ajuntament.
Mobilitat i perspectiva metropolitana
L'alcalde també s'ha mostrat satisfet pel "salt qualitatiu" en matèria de mobilitat gràcies als projectes com l'estació de La Sagrera o l'ampliació de l'aeroport. Tot i això, ha assenyalat que els reptes en mobilitat —com en altres àmbits— haurien de tractar-se des d'una òptica metropolitana. En aquest sentit, ha posat èmfasi en les dificultats actuals del servei de Rodalies i ha subratllat que el metro hauria d'arribar futurament fins a ciutats com Mataró o Castelldefels. Segons ell, "És la forma de fer metròpoli de veritat".
Turisme, cultura i grans esdeveniments
Pel que fa al turisme, Collboni ha remarcat que és un sector "molt important" per a l'economia local perquè depenen directament 100.000 famílies i moltes més indirectament. Ha explicat: "Els museus són sostenibles gràcies als visitants", posant com a exemples els projectes culturals actuals: l'ampliació del MACBA, els plans d'expansió del MNAC i l'arribada del nou museu Thyssen.
A més, ha definit el model turístic sostenible proposat pel consistori com un turisme repartit en tres terços: "un terç turisme familiar, cultural i de negocis". A més, destaca la voluntat municipal de protegir les comunitats veïnals contra un ús excessiu dels serveis públics derivats del turisme massificat. Per això defensa mesures públiques com gestionar millor l'espai públic, augmentar el recàrrec turístic o prohibir els pisos turístics des del 2028.
Davant dels grans esdeveniments esportius o culturals organitzats a Barcelona, Collboni remarca sempre un motiu darrere cada decisió: "El fet que el Tour surti de Barcelona també envia un missatge de 'sí a la bici' com a mitjà de transport." Subratlla així que no es tracta només d'organitzar esdeveniments pel seu nombre o popularitat sinó pel llegat que deixen: "És el tret diferencial respecte de fires com el MWC o celebracions com el centenari de Gaudí amb la culminació de la Torre de Jesús". També cita amb rellevància les visites del Sant Pare per ajudar a projectar internacionalment la ciutat.
Compromís social contra les desigualtats
Quan se li pregunta sobre temes socials, Collboni destaca que una prioritat clara és reduir les desigualtats: "La meva principal preocupació continua sent reduir les desigualtats socials i que hi hagi menys famílies amb dificultats per arribar a finals de mes". Subratlla una paradoxa inherent a una gran ciutat: malgrat registrar rècords històrics en activitat laboral i atracció d'inversions —amb un increment superior al 20%— encara existeixen persones amb greus dificultats econòmiques.
En aquest context recorda sectors vulnerables als quals cal dirigir esforços perquè aquesta prosperitat econòmica contribueixi efectivament a disminuir les desigualtats socials. El seu objectiu és evitar una Barcelona dividida en dues velocitats.