Després de més d’una dècada sense encapçalar el govern municipal, el PSC va recuperar l’alcaldia de la mà de Jaume Collboni. Superat l’equador del mandat i amb l'oposició triant els seus candidats, l’alcalde defensa que la prioritat és garantir el “dret a quedar-se” dels barcelonins, amb l’habitatge, la seguretat i la gestió del turisme com a grans eixos. En aquesta entrevista, repassa les principals mesures impulsades fins ara i els reptes que marcaran el tram final del mandat.
Els socialistes no encapçalaven el govern municipal des del 2011. Quin balanç fa del retorn del PSC a l’alcaldia un cop superat l’equador del mandat?
Des de l’inici del mandat tenim un objectiu molt clar: garantir el dret a quedar-se dels barcelonins i barcelonines a la seva ciutat. Això passa per afrontar el greu problema de l’habitatge, per tornar a cuidar els barris, per aconseguir millorar la seguretat, per enfortir els serveis públics i també per diversificar l’economia i crear llocs de treball de qualitat. És a dir, volem fer realitat una Barcelona més habitable i crec que en el que portem de mandat ho estem demostrant.
Posaré tres exemples: primer, hem anunciat que suprimirem tots els pisos turístics a la ciutat, perquè volem que puguin recuperar el seu ús residencial; segon, hem ampliat la Guàrdia Urbana, arribant fins al màxim històric d’agents, perquè volem més presència policial al carrer; i tercer, aquest any farem la major inversió en manteniment i millora de l’espai públic dels darrers 15 anys: renovarem escales mecàniques i ascensors urbans, paviments, asfalt, il·luminació... a tota la ciutat.
Una de les seves mesures estrella era l’anomenat Pla Endreça. Quin impacte està tenint?
El Pla Endreça partia d’una realitat: feia molts anys que l’espai públic de la ciutat no s’estava cuidant com tocava. Per això, des del primer dia, vam posar en marxa una estratègia per recuperar l’excel·lència en l’espai públic de la ciutat, a tots els nivells: més personal de neteja, més actuacions de manteniment, més efectius policials, petites obres de millora... hem de continuar fent feina i no abaixar la guàrdia, però crec que gradualment ho estem aconseguint.
Ara continuarem insistint en aquesta línia, amb l’entrada en vigor de la nova Ordenança de Convivència, que ens permet endurir la lluita contra l’incivisme, amb noves sancions que en alguns casos poden arribar fins als 3.000 euros. Volem enviar un missatge molt clar: a Barcelona, no tot s’hi val. Perquè respectar l’espai públic també vol dir respectar les persones i el patrimoni que compartim.
"Volem enviar un missatge molt clar: a Barcelona, no tot s'hi val"
L’habitatge és el principal problema dels ciutadans de Barcelona, segons el baròmetre municipal. La sensació és que molts estan condemnats a marxar o a compartir pis eternament per la greu crisi. Els barcelonins tenim futur a la ciutat? Què està fent l’Ajuntament per resoldre-ho?
Aquesta és la meva principal prioritat com a alcalde. Vull fer efectiu el dret dels barcelonins i les barcelonines a quedar-se a la ciutat, i per això estem canviant les regles del joc. La primera mesura que vaig adoptar com a alcalde va ser declarar Barcelona com a zona d’habitatge tensionat. Això ens permet aplicar la limitació de preus contemplada per la Llei d’Habitatge (som l'única gran ciutat d’Espanya que ho fa), i gràcies a això el preu dels nous contractes de lloguer s’ha reduït un 4,9% de mitjana, després d’una dècada on havien pujat prop d’un 70%. Per tant, primer hem començat a contenir els preus. A part, hem decidit extingir les 10.000 llicències de pisos turístics que hi ha a la ciutat, que desapareixeran el 2028, perquè puguin tornar a tenir ús residencial. En paral·lel, també estem treballant per posar fi al frau del lloguer de temporada.
A més, estem incrementant la promoció d’habitatge públic. En aquest mandat ja hem lliurat més de 1.700 pisos protegits que arribaran a 3.000 al final del mandat. Actualment, tenim uns 5.000 pisos socials en construcció, i estem preparant sòl per construir-ne 10.000 més. També estem liderant una aliança de grans ciutats europees, per reclamar davant de les institucions de la Unió Europea que es destinin fons europeus per ajudar-nos a incrementar la promoció de més habitatge assequible. Totes aquestes mesures ens estan ajudant a intervenir i regular el mercat de l'habitatge per tal de frenar l'especulació immobiliària a la ciutat. Sabem que el camí és complex, però estem determinats a continuar lluitant perquè cap barceloní es vegi expulsat de la ciutat.
Més enllà d’aquestes mesures, Barcelona és capaç d’absorbir la demanda d’habitatge existent? Té realment potencial de creixement?
La ciutat encara no està acabada i tenim potencial per créixer en uns 70.000 nous habitatges. Gran part d’aquest potencial es concentra en algunes grans zones com la Marina del Prat Vermell, l’àmbit de la Sagrera i també el nord del 22@. Per cert, esperem que la meitat d’aquests pisos comptin amb algun grau de protecció i que l’altra meitat, siguin lliures.
Un dels objectius era modificar la reserva del 30% per habitatge protegit. Si existeix una majoria al ple, per què no s’ha pogut dur a terme? Es podrà canviar aquest mandat?
Volem modificar la reserva del 30% per habitatge protegit perquè actualment no funciona. Es pensava que aquesta mesura, en vigor des de l’any 2018, generaria entre 300 i 400 habitatges protegits anuals, però en tot aquest període no s’ha arribat ni a 200 pisos en total. A més, la promoció d’habitatge per part del sector privat també s’ha vist afectada.
Per això hem treballat en una proposta per a fer efectiu aquest 30%, anant de la mà d’un grup d’experts i del tercer sector social. Crec que és una bona proposta per a la ciutat, però per poder aprovar-la necessitem suports polítics, no ho podem fer sols. Si fins ara no hem pogut tirar-la endavant és bàsicament per les contradiccions internes d’altres grups de l’oposició, bàsicament Junts.
"En aquest mandat ja hem lliurat més de 1.700 pisos protegits que arribaran a 3.000 al final del mandat"
Per darrere de l’habitatge, la inseguretat és la segona preocupació dels barcelonins. Malgrat les dades, la gent continua tenint aquesta percepció. Com ho poden revertir?
La seguretat a Barcelona ha millorat en aquest mandat. No ho dic jo, ho diuen les dades oficials de la policia: portem més d’un any i mig amb baixades en el nombre de delictes. Fa uns dies també coneixíem que en el darrer any, els delictes al metro i al bus havien baixat en un 24%. Per tant, estem avançant. Ara bé, sé que aquest tema segueix preocupant, no podem abaixar la guàrdia i també cal millorar la percepció de seguretat, que la gent se senti més segura.
Per això també estem fent un gran esforç, amb les polítiques més ambicioses dels darrers 15 anys, com per exemple: hem reforçat els efectius policials, arribant als 3.500 agents de la Guàrdia Urbana, el màxim històric del cos; també estem ampliant la presència policial a les nits, de fet recentment hem posat en marxa un nou torn de nit a Sant Andreu; estem instal·lant 500 càmeres de videovigilància a tota la ciutat, començant per Plaça Catalunya; i també hem reforçat el sistema judicial amb nous jutjats per lluitar contra la multireincidència i així accelerar els judicis que han d’enviar els delinqüents a presó.
En diverses declaracions ha comentat que s’ha de “desmassificar” la indústria turística. Com es fa això?
En matèria turística, nosaltres estem prioritzant la qualitat, per sobre de la quantitat. El turisme ha d’estar al servei de la ciutat, i no al revés. Per això hem pres algunes decisions importants: primer, la decisió d’eliminar tots els pisos turístics de la ciutat, que sobretot es concentren a Ciutat Vella i a l’Eixample; segon, hem acordat amb el Port un pla per tancar dues terminals de creuers (això no s’havia fet mai abans); i tercer, hem incrementat els impostos que paguen els visitants per tal d’incrementar el retorn social del turisme, i amb aquests diners estem climatitzant totes les escoles públiques de la ciutat, per exemple.
La nova Ordenança de Convivència també ens ajudarà a combatre l’incivisme d’alguns visitants, que no són la majoria, però que fan molt mal a la ciutat. En definitiva, tenim molt clar que en matèria turística calia passar d’un model sobretot basat en la promoció, a una etapa on la prioritat sigui la gestió, i justament això és el que estem fent.
És compatible amb voler ampliar l’aeroport?
L’objectiu principal d’ampliar l’aeroport és l’atracció de noves inversions que ens ajudin a diversificar l’economia, per exemple en el sector tecnològic, científic o biomèdic. Estar millor connectats amb les grans metròpolis i els centres de coneixement del món, per exemple d’Àsia o d’Amèrica, ens ha d’ajudar a ser menys dependents del turisme, i a créixer en nous sectors que ens aportin valor afegit. Si estem ampliant els espais per a fer fires i congressos, si estem reforçant les universitats, si estem obrint nous centres d’investigació i recerca, si estem portant empreses tecnològiques, és coherent voler ampliar l’aeroport.
"La seguretat a Barcelona ha millorat en aquest mandat, ho diuen les dades oficials"
Començarem a veure la connexió del tramvia aquest mandat?
Ja hem començat a veure-la: hem completat el tram entre Glòries i Verdaguer, que per cert ha estat un èxit. I seguim avançant: estem tramitant els projectes per enllestir la connexió definitiva del tramvia per la Diagonal. Aquesta serà una transformació de gran abast per a Barcelona, que transcendeix i va més enllà d’aquest propi mandat, per a fer realitat una Diagonal amb més vida i més verd. Sobretot, farem un salt d’escala per al transport públic, amb un increment previst de 117.000 nous usuaris i usuàries al dia.
Barcelona ha estat molt activa a Europa juntament amb altres alcaldes del continent. En un món on les eleccions a molts països escoren els governs cap a la dreta radical, el municipalisme es pot convertir en l’últim bastió progressista?
Les ciutats avui ja ens hem convertit en un dels principals bastions per a defensar els drets més bàsics, el progressisme i la mateixa democràcia. Ho estem veient en multitud de casos arreu del món: Minneapolis està fent front a les polítiques racistes de Donald Trump; Budapest està defensant els drets de les persones LGTBI davant del govern homòfob d’Hongria; o aquí a casa nostra, Barcelona està liderant polítiques d’habitatge pioneres per combatre l’especulació, som l'única ciutat del món que ha pres la decisió d’eliminar els pisos turístics, i també som la principal ciutat d’Espanya que està aplicant la regulació per contenir el preu dels contractes de lloguer.
Acabarà el mandat amb un govern en minoria. Per què no ha estat possible bastir acords més grans amb Barcelona en Comú o Junts?
La meva porta ha estat oberta des de l’inici del mandat, i de fet hem dialogat i arribat a diferents acords amb tots els grups polítics, excepte la ultradreta homòfoba i racista. Podem trobar molts exemples: amb Junts i Esquerra, per exemple, hem pogut aprovar la nova Ordenança de Convivència; amb Esquerra i els Comuns, hem aprovat les Ordenances Fiscals i l’increment de la fiscalitat turística. Amb la mateixa Esquerra, hem tancat diferents acords pressupostaris. I fins i tot, amb el PP hem acordat mesures per a la simplificació administrativa. Si no hem pogut ampliar el govern, no ha sigut per manca de diàleg ni de voluntat política per part nostra. M’hauria agradat, però la situació interna dels mateixos grups no ho ha facilitat.
"Les ciutats ens hem convertit en un dels principals bastions per a defensar els drets més bàsics"
De cara al 2027 els seus principals rivals canviaran de candidat. Això l’afavoreix?
Nosaltres estem centrats a continuar governant i seguirem afrontant els problemes de la ciutat fins al darrer dia. Això sí que ens afavoreix, perquè crec que és el que justament els barcelonins i barcelonines esperen i volen. Tenim la certesa que ara mateix el PSC som l’única força política que compta amb un projecte fort i un lideratge clar per a Barcelona. La meva prioritat és la ciutat.
