L’Institut Guttmann, centre referent en rehabilitació de pacients amb danys cerebrals o lesions medul·lars, ha fet un salt tecnològic important amb una nova concepció de l’àrea de rehabilitació funcional, que es va posar en marxa el mes de juny.
A més de generar un nou espai més diàfan i incorporar-hi robòtica d’última generació, l’espai també queda ara lligat a la realitat virtual i a la intel·ligència artificial, amb la governança de dades com a eix central.
A més de la informació clínica, la història dels pacients ara també recull els registres de tota la maquinària del ‘gimnàs’. “És el primer pas per crear un model predictiu”, explica en declaracions a l’ACN la cap de l’àrea de Rehabilitació Funcional, Narda Murillo.
Gràcies a l’acumulació de dades de pacients amb patologies similars, l’Institut Guttmann vol generar teràpies i processos de rehabilitació molt més eficients gràcies a la intel·ligència artificial i a l’anàlisi de l’evolució dels pacients al llarg del temps davant dels diferents estímuls.
Pel que fa a canvis tangibles per als pacients d’avui, el gimnàs ha incorporat nova robòtica i també una zona de realitat virtual que té efectes importants en la “neuroplasticitat” dels pacients. En una primera fase, s’han introduït exercicis amb moviments molt senzills, però la intenció és fer evolucionar l’eina.
La doctora Murillo explica amb un exemple els beneficis dels quals ja gaudeixen els pacients: “Si el pacient no pot moure una mà, mou l’altra per agafar un objecte, però el sistema li fa aparèixer una ‘mà mirall’ i en veure el moviment de les dues mans virtualment s’activen àrees del cervell que et permeten guanyar mobilitat”.
L’eina disposa d’escenaris immersius i personalitzables que permeten recrear activitats quotidianes que el pacient necessita tornar a aprendre, en un entorn segur i controlat. A més d’augmentar la motivació, l’estimulació multisensorial afavoreix la reorganització cerebral i accelera la recuperació funcional.
El procés de reforma de l’àrea de rehabilitació funcional s’ha allargat tres anys i la previsió és que hi passin cada any uns 5.000 pacients. És, de fet, l’epicentre de l’activitat de l’Institut Guttmann, allà on tots els pacients porten a terme el seu procés rehabilitador i es preparen per iniciar una nova vida.
És el cas de la Diandra Bone, que fa més de mig any que està en tractament. El 5 de desembre de 2024 va tenir un hematoma espontani que li provocava molt mal d’esquena. Un cop a Urgències li van dir que tenia un coàgul de sang que li estava comprimint la medul·la i va fer que se li adormissin les cames. Li van arribar a dir que no tornaria a caminar.
Mig any després d’entrar a la Guttmann ja gairebé és capaç de caminar. Tot i que encara necessita suports externs per mantenir-se dempeus, l’evolució no s’atura. “Els metges no saben fins on arriba el teu cos i s’ha d’anar treballant dia a dia per arribar al màxim possible” reflexiona la jove.
A la Guttmann s’hi passa pràcticament tota una jornada laboral amb el “cansament mental” que això li suposa: “Veus que vas progressant, però no a la velocitat que t’agradaria. És un procés molt lent”. La Diandra admet que el més “difícil” ha estat veure’s en una cadira de rodes i haver d’aprendre a caminar de nou.