L’AMB impulsa xarxes de calor i fred per reduir emissions i guanyar autonomia energètica

El projecte europeu preveu identificar 20 emplaçaments i estendre un model clau per descarbonitzar el territori metropolità

23 de març de 2026 a les 16:28h

En un context internacional marcat per la inestabilitat energètica, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa per estendre al conjunt del territori metropolità un model energètic que ja ha demostrat la seva eficàcia a la ciutat de Barcelona: les xarxes urbanes de calor i fred. L’objectiu és accelerar la descarbonització del consum tèrmic municipal, reforçar l’autosuficiència energètica local i reduir l’exposició a la volatilitat dels preus dels combustibles fòssils.

Les xarxes urbanes de calor i fred de baixa temperatura, basades en energies renovables i en l’aprofitament de la calor residual, constitueixen una solució tècnica viable i contrastada. Permeten reduir de manera significativa les emissions associades a la calefacció i l’aigua calenta sanitària, integrar recursos energètics locals, millorar l’eficiència del sistema mitjançant l’agregació de consums i reforçar la resiliència energètica del territori. Són infraestructures de planificació municipal i escala metropolitana, que poden ser compartides entre municipis i ampliar-se progressivament com a estratègies energètiques metropolitanes. 

Aquestes xarxes de baixa temperatura funcionen amb temperatures de subministrament més baixes que les xarxes convencionals, habitualment entre 40 °C i 70 °C per a calefacció. En el cas del fred, es pot aprofitar directament la temperatura de l’aigua de xarxa o de l’aigua freàtica, que posteriorment s’ajusta mitjançant els sistemes de climatització dels edificis. Aquest model forma part de l’evolució de les xarxes urbanes cap a sistemes més eficients, ja que permet reduir les pèrdues tèrmiques en la distribució, millorar el rendiment energètic de la producció i facilitar la integració de fonts renovables i de calor residual.

Aquesta iniciativa coincideix amb un context normatiu i financer favorable. Les directives europees d’eficiència energètica i energies renovables promouen activament aquestes infraestructures, mentre que l’Estat està desenvolupant un reial decret específic sobre xarxes de calor i fred. Paral·lelament, programes com el d’incentius per a projectes de xarxes de calor i fred amb energies renovables de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) en faciliten el finançament.

L’actuació de l’AMB es desenvolupa en el marc del projecte europeu IncentEU, finançat pel programa LIFE Clean Energy Transition, amb una durada de 30 mesos (del setembre de 2025 fins al març del 2028) i un pressupost d’1,84 milions d’euros, cofinançat al 95 % per la Unió Europea.

Aquest projecte europeu està liderat per l’enginyeria Aiguasol, amb el suport científic de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i compta amb la participació de l’AMB, que aporta emplaçaments del territori metropolità perquè siguin avaluats. El mateix model de col·laboració es reprodueix a França amb Egis i l’Eurometròpolis d’Estrasburg, i a Estònia amb Energy Mentor i l’entitat supramunicipal de l’àrea metropolitana de Tallinn.

Actualment, l’AMB està treballant en la identificació de 20 emplaçaments potencials que combinen una elevada demanda tèrmica —com ara edificis públics de gran consum o nous desenvolupaments urbanístics— amb fonts de calor residual provinents d’indústries intensives en energia, plantes de tractament de residus amb producció de biogàs o depuradores d’aigües residuals. A partir d’aquesta anàlisi s’elaboraran estudis de viabilitat i plans d’inversió que permetran disposar de projectes prou madurs, preparats per captar finançament i avançar en el compliment de la nova regulació.

Amb IncentEU, el territori metropolità fa un pas endavant per estendre l’experiència de les xarxes de Districlima i Ecoenergies i la nova xarxa de la Sagrera de Barcelona a l’àmbit metropolità, i per consolidar les xarxes de calor i fred com a peça estructural de la transició energètica local.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit