El Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de L’Hospitalet han tancat avui un acord clau en la primera Comissió Bilateral de la legislatura. L’acord permet desencallar el soterrament de la Granvia, un projecte llargament esperat que transformarà l’accés i la mobilitat a la gran Barcelona i que suposarà un salt endavant per la recerca, la salut i l’economia del país.
Aquesta decisió donarà l’impuls definitiu al desenvolupament del Pla director urbanístic Biopol-Granvia, un projecte estratègic per a Catalunya que convertirà aquesta zona de L’Hospitalet en un dels pols econòmics del sector de la recerca i innovació més importants del sud d’Europa.
Aquest és un dels acords als quals s’ha arribat durant la primera Comissió Bilateral de la legislatura entre la Generalitat i l’Ajuntament de L’Hospitalet que ha estat presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i l’alcalde del municipi, David Quirós.
El soterrament de la Granvia al seu pas per Bellvitge permetrà connectar a peu pla els centres de referència en atenció sanitària, formació i recerca, com són l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d'Oncologia - Hospital Duran i Reynals, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona.
El cost total de les obres d’urbanització de la fase 1 (soterrament de la Granvia) és de 144.660.449,54 euros, dels quals l’Ajuntament de L’Hospitalet ha de pagar un 27,57 %, perquè és propietari d’aquest percentatge del terreny, mentre que a la Generalitat li correspon pagar un 19,69 % pel mateix motiu.
Amb l’acord subscrit aquest matí, la Generalitat s’ha compromès a fer-se càrrec de la seva part, que equival a 28,4 milions d’euros, més la que correspondria a L’Hospitalet, de 39,8 milions d’euros. A canvi, l’Ajuntament de L’Hospitalet compensarà les quotes avançades per la Generalitat, a través de l’entrega de parcel·les resultants del projecte de reparcel·lació perquè el Govern destini gairebé el 50% a actuacions urbanístiques i/o a equipaments d’interès públic, com a màxim durant el primer semestre de 2030.
Es preveu que les obres de la fase 1 (projecte de soterrament) tinguin una durada de tres anys (des del segon semestre de 2026 fins al primer semestre de 2029, ambdós inclosos). Mentre que les obres de la fase 2, que corresponen a la urbanització de la superfície, s’allargaran dos anys i mig (des del segon semestre de 2028 fins al segon semestre de 2030, ambdós inclosos).
La reordenació i reurbanització d’aquesta zona és clau per la seva posició geogràfica estratègica a cavall entre l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - el Prat, el Port de Barcelona, el Parc Logístic de la Zona Franca i la Fira Internacional. A més, és l’espai on s’està impulsant el BioClúster d’Innovació i Salut que concentra en un mateix lloc un ecosistema d’empreses i centres destinats a la docència, a la recerca biomèdica i a la salut com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el Servei d’Emergències Mèdiques, l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona. Tot un complex que generarà una activitat econòmica d’alt valor afegit i d’un fort impacte en el mercat laboral i el PIB de Catalunya.
Les obres d’execució del Pla director urbanístic Biopol-Granvia es preveu que tinguin una durada de quatre anys i mig (des del segon semestre de 2026 fins al segon semestre de 2030, ambdós inclosos).
Ambdues administracions han acordat un termini màxim de tres mesos per tramitar un conveni que reculli tots els acords i les obligacions de cadascuna de les parts, i que posteriorment es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
SALUT: Impuls definitiu al BioClúster d’Innovació i Salut
Un dels grans beneficiats de les obres de reordenació de la Granvia serà el BioClúster d’Innovació i Salut que a partir d’avui comptarà amb la incorporació del Departament de Salut, que juntament amb l’Ajuntament de L’Hospitalet, l’Ajuntament d’Esplugues, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Sant Joan de Déu, la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) s’encarregaran de consolidar la seva activitat i potenciar tot aquest ecosistema de recerca i innovació biomèdica.
Com s’ha explicat anteriorment, aquest projecte és estratègic per a Catalunya i s’inscriu dins de l’àmbit del Pla director urbanístic del Biopol-Granvia, que preveu ordenar i transformar 95,86 hectàrees de terreny de L’Hospitalet. Un cop estigui en ple rendiment, s’estima que contribuirà a la creació de gairebé 50.000 llocs de treball i que facturarà més de 7.000 milions d’euros, cosa que suposa una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d’euros, equivalent a l’1,42% del producte interior brut (PIB) anual de Catalunya.
SALUT: Nova àrea integral de salut de L’Hospitalet
També dins de l’àmbit de la salut, s’ha acordat que des de la Generalitat es treballarà per donar resposta a una de les problemàtiques que es troben els habitants de L’Hospitalet a l’hora de rebre assistència mèdica. La complexa organització sanitària que existeix actualment fa que el municipi estigui dividit en dues àrees assistencials i que molts residents a L’Hospitalet s’hagin de desplaçar fins a Sant Joan Despí per ser atesos per un especialista. Per tal de donar la millor assistència de qualitat i tan propera com sigui possible, s’ha acordat que dins del nou Pla de salut i el nou Mapa sanitari que està elaborant el Departament de Salut per al curs 2025-2026 es consideri L’Hospitalet com una única àrea integral de salut (AIS) que tingui en compte les necessitats d’equipaments i reordenació de fluxos amb aquesta finalitat.
Així mateix, també s’ha previst impulsar un full de ruta per a la remodelació i millora funcional de l’Hospital General-Creu Roja, amb l’objectiu que aquest centre hospitalari es converteixi en un equipament estratègic que doni una resposta integral i de proximitat a les necessitats específiques del Samontà, una zona del nord de L’Hospitalet que concentra en només el 16% del territori, quasi el 50% de la població.
SEGURETAT: Augment d’efectius de seguretat ciutadana
En matèria de seguretat, s’ha acordat l’increment dels efectius policials, en especial, la presència d’unitats d’ordre públic (ARRO) durant els caps de setmana i en esdeveniments amb una gran afluència de públic, i que compti amb la implicació de les unitats de seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra (CME) i de la Guàrdia Urbana de L’Hospitalet.
Pel que fa a les actuacions, es posarà èmfasi en aquelles destinades a la retirada d’armes de l’espai públic i en la multireincidència, i més endavant, en aquelles destinades a fer front a les ocupacions i als cultius de marihuana. També s’incorporarà el CME als equips de treball que es destinaran a la remodelació del Samontà i donaran suport a les actuacions policials que se’n derivin durant el seu desenvolupament.
Així mateix, s’ha acordat que el CME i la Guàrdia Urbana mantindran el desplegament dels operatius específics de seguretat:
- Dispositiu BRIDA, per revertir i controlar els robatoris amb violència i intimidació.
- Dispositiu local LO 4/15, per detectar irregularitats en les llicències d’activitat, manca d’assegurança, etc.
- Dispositiu DOMUS, per reduir els pisos i locals on es consumeixen i es venen substàncies estupefaents.
- Dispositiu PATINET, per controlar la utilització correcta dels vehicles de mobilitat personal.
També s’ha pactat l’increment progressiu de la presència del CME en els àmbits d’ordre públic, investigació i prevenció de delictes en la xarxa de transport.
Finalment, s’ha acordat l’estudi per a la creació de l’Oficina Conjunta de Denúncies entre el CME i la Guàrdia Urbana. Serà en el marc de la Junta de Seguretat Local que es decidirà la seva eventual ubicació i el calendari per al seu desplegament. Així mateix, es garanteix que la posada en funcionament d’aquesta oficina no reduirà el nombre d’agents al carrer.
EDUCACIÓ: Impuls d’un nou model de cogovernança educativa i un nou centre d’educació especial
En matèria educativa, la Generalitat i l’Ajuntament de L’Hospitalet han acordat la signatura d’un conveni de col·laboració per al desenvolupament d’un model de cogovernança amb el món local per tal de fomentar la cooperació interadministrativa, la corresponsabilitat i la coordinació amb la comunitat educativa. Un nou model anomenat zones educatives, que ha estat impulsat pel Departament d’Educació i Formació Professional i que pretén establir acords marc on es defineixi l’estratègia que s’ha de seguir per garantir una major eficiència en l’educació i un seguiment rigorós dels resultats assolits. En la prova pilot d’aquest nou model s’incorporarà el cas de L’Hospitalet per la seva singularitat, ja que, en les darreres dècades, els moviments migratoris han provocat una manca de places educatives que han estat cobertes a través de l’increment de les ràtios a l’educació infantil, primària i secundària.
A aquest darrer punt se li ha de sumar la necessitat d’adequar i dimensionar els recursos i serveis als centres educatius de L’Hospitalet. Per això, la Generalitat s’ha compromès a redactar l’avantprojecte del Hub Educatiu Joanot Martorell, una proposta que neix de l’Ajuntament de L’Hospitalet i que pretén optimitzar el nombre d’equipaments educatius de la ciutat tenint en compte les necessitats actuals. Amb aquest nou hub educatiu, que inclourà un nou centre d’educació especial, es comença a cobrir el dèficit històric de places educatives a la ciutat.
PROMOCIÓ ECONÒMICA: Signatura del conveni per al finançament de Fira 2000
Finalment, l’Ajuntament de L’Hospitalet s’ha compromès a aprovar el conveni de col·laboració per al finançament de Fira 2000 SA relatiu al període 2026-2029, en un termini màxim de tres mesos des de la signatura d’aquest acord.
David Quirós, alcalde de L’Hospitalet
“Sortim satisfets de la reunió. S’han pres acords rellevants que donaran resposta a les necessitats dels més de 280.000 ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet que esperen unes polítiques positives que millorin el seu dia a dia en matèria de salut, seguretat i educació.”
“Destaquem el compromís al qual hem arribat en matèria educativa amb la signatura d’un conveni que donarà resposta a la realitat educativa que viu L’Hospitalet. Hem de ser més eficients i donar un millor servei a la ciutadania.”
Albert Dalmau, conseller de la Presidència
“Avui avancem en la nova etapa amb L’Hospitalet i ho fem amb un acord molt important: el soterrament de la Granvia, que és molt més que una operació urbanística i de renovació urbana. És una gran operació que permetrà impulsar una activitat econòmica d’alt valor afegit i que tindrà un fort impacte també en el mercat laboral.”
“Com a Govern, entenem la seguretat com una de les polítiques socials més importants. Deu mesos després de l’inici d’aquesta legislatura, podem afirmar que s’està produint un canvi de tendència positiu de les xifres delinqüencials. I això és així per l’augment de recursos policials i judicials.”
Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances
“Avui fem un pas importantíssim amb el soterrament de la Granvia. A través d’un consorci entre la Generalitat i L’Hospitalet, hem assegurat el finançament no només de la part de la Generalitat, sinó també de la part de L’Hospitalet. Esperem que ben aviat es posi en marxa aquest projecte estratègic en l’àmbit de la recerca i la innovació.”