La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol han reivindicat la ciutat catalana com a "capital de la ciència". El president del Govern, Salvador Illa; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserreat; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, han signat a Palau l'acord amb el centre de recerca Fraunhofer amb el seu president, Holger Hanselka. Illa ha alçat la veu a favor de la recerca, i ha denunciat els qui la ridiculitzen i defensen un "relativisme perillosíssim". El Fraunhofer és el centre especialitzat en teragnosi i tecnologies mèdiques, el primer establert a Espanya per la Fraunhofer-Gesellschaft, el principal organisme europeu de recerca aplicada.
Durant el seu discurs, avui a Palau, Illa ha destacat la voluntat dels governs i les administracions a favor de la ciència. Així mateix, ha alertat que hi ha "moviments en sentit contrari", i que governs que abans havien abanderat la ciència ara porten a un "relativisme perillosíssim".
El cap de l'executiu ha subratllat que la ciència portarà solucions i conduirà a camins per resoldre els problemes de l'actualitat, i ha situat Barcelona com a "capital" de l'àmbit. Illa ha refermat la "vocació científica" de Catalunya, i ha agraït que l'Estat ajudi: "És una molt bona notícia".
El president ha insistit així que l'acord signat avui representa afirmar el projecte europeu. I ha subratllat que els canvis poden comportar riscos, però també cal veure-hi les oportunitats. Illa ha reforçat també la voluntat d'acord i de teixir aliances a favor de la ciència, la innovació i la recerca.
Al seu torn, la ministra Morant ha assegurat que el president espanyol, Pedro Sánchez, reconeix Barcelona com la "capital científica" de l'Estat. També ha afirmat que Espanya és "motor imprescindible" de creixement, prosperitat compartida i economia del talent, així com del coneixement per a tot el territori.
La ministra ha insistit en la importància de transferir també tot aquest coneixement a la ciutadania, i que hi hagi un "pont" amb la innovació empresarial. L'objectiu, ha dit Morant, és avançar cap a un país "més competitiu i just", i amb impacte social.
Per la seva banda, Collboni ha asseverat que la recerca i la innovació són "bones" per a la societat i per a tota la humanitat. L'alcalde ha afegit que la teragnosis ha de permetre el progrés de la ciència per combatre el càncer i salvar així milions de vides.
Collboni també ha explicat que Barcelona aposta per la ciència "per fer el bé", i aquest fet contrasta amb els lideratges i les polítiques "agressives i violentes" a escala internacional. "Avui fem un salt importantíssim i històric", ha conclòs.
Finalment, la consellera Montserrat ha augurat que el Fraunhofer serà "molt més que un centre" a Barcelona, i que simbolitzarà un "pont" entre ciència i societat. Montserrat ha celebrat que la capital de Catalunya impulsi la teragnosis.
Compromís amb la Fraunhofer-Gesellschaft
Els governs de Catalunya i l'Estat, i l'Ajuntament de Barcelona han materialitzat aquest divendres el compromís amb la Fraunhofer-Gesellschaft per avançar conjuntament en el desplegament del Centre Fraunhofer per a la Teragnosis Aplicada (Fraunhofer-Gesellschaft CAT).
El centre s'instal·larà a Barcelona, sota el paraigua de la Fundació Fraunhofer Espanya Recerca. La Fraunhofer-Gesellschaft, té més de 70 instituts a Alemanya i presència a diversos països.
L'acord institucional, signat al Palau de la Generalitat pel president Illa, la ministra Morant; l'alcalde Collboni, i Hanselka, president de la Fraunhofer-Gesellschaft, estableix les bases per a una cooperació a llarg termini entre les quatre institucions. Hanselka ha destacat el paper de Barcelona amb l'impuls de la ciència.
L'objectiu és enfortir la implantació, sostenibilitat i projecció internacional del projecte Fraunhofer CAT a Catalunya.
Una aliança estratègica
La inauguració del Fraunhofer CAT marca una fita en la promoció d'una innovació empresarialment orientada en l'àmbit de la teragnosis, un camp emergent que combina teràpia i diagnòstic per oferir tractaments personalitzats als pacients.
El centre, situat al Parc Científic de Barcelona, actuarà com a pont entre laboratoris de recerca, clíniques i indústria biotecnològica, accelerant la translació de resultats científics en solucions mèdiques.
L'objectiu dels investigadors serà desenvolupar tecnologies innovadores que ajudin al diagnòstic, pronòstic i selecció de teràpies per facilitar la medicina de precisió. El Fraunhofer CAT actuarà com a pont entre els laboratoris de recerca, les clíniques i la indústria biotecnològica.
El centre sorgeix de la col·laboració consolidada entre l'Institut Fraunhofer d'Enginyeria Biomèdica (IBMT) i l'IBEC, institucions capdavanteres en bioenginyeria, biosensors i tecnologia de processos cel·lulars.
El nou centre combina les fortaleses de l'IBEC en bioenginyeria, biosensors i sistemes biomimètics per a aplicacions biomèdiques amb l'expertesa de Fraunhofer IBMT en tecnologia de processos de cèl·lules mare i microsistemes basats en cèl·lules.
Catalunya i la recerca aplicada
Amb la densitat més gran d'empreses farmacèutiques i biotecnològiques d'Europa, Catalunya es "consolida" com un ecosistema de coneixement únic per acollir el projecte, tal com remarca el Govern.
D'aquesta manera, el Fraunhofer vol contribuir a potenciar la transferència de coneixement entre els sectors acadèmic i industrial. També busca accelerar el desenvolupament de prototips, proves de concepte i nous dispositius mèdics.
El centre també pretén atraure talent científic i tecnològic internacional, i impulsar la internacionalització del sector biomèdic català en connexió amb els ecosistemes d'innovació alemanys i europeus.
Finalment, el Govern vol que el centre permeti posicionar Barcelona com a 'hub' europeu de bioenginyeria mèdica, amb projecció al conjunt del sud d'Europa.
Finançament compartit
Per garantir l'estabilitat i la sostenibilitat del projecte, les institucions implicades han acordat un finançament global de 26,5 MEUR fins al 2031. D'aquest import, la Generalitat -a través del departament de Recerca i Universitats- hi aportarà 14 MEUR, mentre que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats farà una aportació de 4,5 MEUR. La de l'Ajuntament serà de 8 MEUR.
Tal com defensa el Govern, l'"esforç compartit" posa de manifest la voluntat comuna de consolidar Catalunya com a "referent europeu" en recerca aplicada i innovació biomèdica.
Recerca aplicada
La Fraunhofer-Gesellschaft és una institució pública alemanya que consta de 75 instituts de recerca aplicada i més de 32.000 treballadors. Amb un pressupost anual de 3.600 MEUR, és un actor "clau" en la transferència de coneixement i en la connexió entre ciència i indústria.
La seva presència a Espanya, amb la Fundació Fraunhofer Espanya Recerca, és la novena filial internacional i la sisena europea de l'organització.
A Europa, Fraunhofer manté aliances amb centres d'Àustria, Itàlia, Suècia, Portugal i el Regne Unit, i ara també amb Catalunya com a node de referència en teragnosis i bioenginyeria.
El model de recerca aplicada de Fraunhofer contribueix significativament al producte interior brut (PIB). Per cada euro de finançament públic, hi ha rendiments substancials en el PIB, amb estudis que mostren impactes d'aproximadament 18 euros per cada euro de guany.