L’Hospitalet triplica els refugis climàtics per a aquest estiu i arriba als quaranta-un

L’Hospitalet passa de 12 a 41 refugis climàtics: 19 espais exteriors i 22 equipaments municipals

27 de maig de 2026 a les 17:23h

L’Hospitalet de Llobregat comptarà aquest estiu amb un total de 41 refugis climàtics, després d’incorporar 29 nous espais a la xarxa municipal. Del conjunt, 19 són espais exteriors i 22 equipaments municipals interiors, repartits per tots els districtes de la ciutat.

Tots aquests espais formen part de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) conjuntament amb els municipis. Des del 2023, la ciutat disposava de 12 espais —3 parcs i 9 equipaments municipals—, de manera que enguany la xarxa s’ha triplicat.

Nous espais exteriors i interiors

Entre els nous refugis exteriors s’hi inclouen places, parcs, jardins i espais públics com la plaça dels Cirerers, la plaça de la Carpa, els jardins de les Moreres, la plaça de Lluís Companys i Jover, el parc de la Marquesa, el parc de la Cabana, la rambla de la Marina, el parc de Bellvitge, els jardins de Can Sumarro, el parc de Can Creixells, el parc de la Serp, la plaça d’Ernest Lluch, els jardins del Centre d’Art Metropolità Tecla Sala, la plaça de Milagros Consarnau i Sabaté, l’avinguda de Carmen Amaya i el passeig de Bellvitge.

Pel que fa als espais interiors, s’hi incorporen 13 equipaments municipals com el Centre de Transformació Digital de L’Hospitalet La Florida 6.0, diverses biblioteques i casals de gent gran, així com l’Oficina Jove de L’Hospitalet. També s’hi afegirà el nou Casal de la Gent Gran de Sant Josep un cop obri al juny.

Aquests nous espais se sumen als 9 que ja formaven part de la xarxa, entre els quals hi ha poliesportius, centres culturals, mercats municipals i casals de gent gran.

Una xarxa per protegir davant la calor extrema

La Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics agrupa 319 espais i, per primera vegada, arriba als 36 municipis metropolitans. L’objectiu és oferir espais de confort tèrmic durant episodis de temperatures extremes, especialment per a col·lectius vulnerables com gent gran, nadons o persones amb malalties cròniques.

Als espais exteriors, el confort tèrmic s’aconsegueix mitjançant vegetació i punts d’aigua que ajuden a reduir la temperatura. En alguns casos, com al parc de l’Alhambra, tot l’espai es considera refugi climàtic, mentre que en altres parcs només se’n delimiten zones específiques.

Als equipaments interiors, els refugis ofereixen aire condicionat, seients i serveis perquè la ciutadania pugui protegir-se de la calor.

Impuls a les “illes verdes”

Paral·lelament, l’Ajuntament continua desplegant el projecte d’illes verdes, amb espais com el Bosc dels Nadons, els jardins de Los Diablos i la recent illa verda de Santa Eulàlia, creada en un antic sòl industrial de més de 1.000 m². L’any passat també es va transformar una antiga zona d’aparcament en l’illa verda de Bellvitge, de 1.550 m².

Amb aquestes actuacions, la ciutat reforça les estratègies per adaptar-se a les onades de calor i millorar el confort urbà davant l’emergència climàtica.

Sobre l'autor
Adrià Torres foto
Adrià Torres
Veure biografia
El més llegit