El Ple municipal de l'Hospitalet de Llobregat ha aprovat de forma inicial —amb els vots a favor del PSC, ERC-EUiA i LHECP-C, l’abstenció del PP i el vot en contra de VOX— el Pla local d’habitatge (PLH) 2026–2031, l’instrument que defineix la política municipal en matèria d’habitatge per als pròxims sis anys. El document, que ha estat liderat pels serveis tècnics municipals, té una previsió inicial de 27.984.265 euros, i parteix d’una anàlisi i una diagnosi de l’estat de l’habitatge al municipi per després definir un pla d’acció, amb objectius, estratègies i propostes concretes.
El PLH estableix les actuacions prioritàries per facilitar a la ciutadania l’accés a l’habitatge assequible i digne, millorar l’estat del parc residencial, prevenir l’exclusió residencial i reforçar la governança municipal en aquest àmbit. El procés de redacció ha inclòs entrevistes amb serveis municipals, reunions amb agents del territori i partits polítics, i sessions de participació ciutadana, a través de la Taula Sectorial de l’Habitatge.
L’alcalde, David Quirós, ha manifestat que amb el PLH L’Hospitalet activa “la primera gran estratègia de ciutat en matèria habitatge: una planificació realista i de llarg abast que reforça l’habitatge assequible, protegeix famílies i dignifica els barris”. “No promet creixements impossibles; promet gestió, ordre, capacitat de gestió i resultats visibles”, ha conclòs.
Per la seva banda, el regidor de govern d’Agenda Urbana 2030-2050, José Antonio Alcaide, ha destacat que es tracta d’un “pla viu, amb mecanismes de seguiment i avaluació anuals que permetran actualitzar els recursos econòmics, ajustar prioritats i incorporar noves mesures segons evolucioni el context social i econòmic. Un pla ambiciós que incrementarà en 4.030 habitatges el parc social assequible”.
El Pla s’estructura en cinc grans eixos d’actuació:
- Ampliar i gestionar el parc d’habitatge assequible (8,85 M€)
En total, es preveu incrementar en 4.030 el parc d’habitatge social assequible procedents de l’adquisició d’habitatges per tanteig i retracte, la mobilització d’habitatge privat cap al lloguer assequible —amb ajuts de fins a 6.000 € per a arranjaments i recàrrec de l’IBI a l’habitatge buit— i l’impuls de noves promocions d’habitatge social dotacional en sòl municipal —395 nous habitatges. També es millorarà la gestió del parc públic.
- Protegir les famílies i prevenir la pèrdua de l’habitatge (1,96 M€)
El Pla reforça els recursos d’emergència per a famílies, dones i persones en situació de vulnerabilitat així com el Servei d’Intermediació en Deutes d’Habitatge, la tramitació d’ajuts al lloguer i les prestacions d’urgència, i la creació i ampliació d’allotjaments temporals compartits.
- Impulsar la rehabilitació i la millora energètica (10,95 M€)
L’Ajuntament desplegarà línies d’ajuts per a rehabilitació estructural, instal·lació d’ascensors, millora de l’accessibilitat i eficiència energètica dels edificis.
El Samontà —on es concentra el parc residencial més envellit de la ciutat— serà un àmbit d’intervenció prioritari, amb actuacions específiques de regeneració urbana i adquisició de solars.
- Controlar el bon ús del parc privat i garantir la convivència (0,38 M€)
El Pla preveu intensificar les inspeccions amb usos anòmals: en situacions d’infrahabitatge o sobreocupació, locals utilitzats com a habitatges i pisos turístics il·legals.
- Reforçar la política municipal d’habitatge (5,82 M€)
Aquest apartat inclou la creació d’un nou ens de gestió d’habitatge i l’ampliació de l’objecte de l’actual Oficina Municipal de l’Habitatge a Oficina Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació.
El Pla local d’habitatge 2026–2031 reforça el compromís de l’Ajuntament amb una política residencial activa, equitativa i sostenible. La combinació d’accions sobre el parc públic i privat, la rehabilitació, el control dels usos anòmals i el suport a les persones en situació d’emergència volen donar resposta a les necessitats actuals i futures d’una ciutat densa i tensionada com L’Hospitalet.
Diagnosi de la situació de l’habitatge a la ciutat
El Pla local d’habitatge parteix d’una anàlisi exhaustiva que constata diversos reptes estructurals. El municipi compta amb més de 112.000 habitatges familiars, dels quals prop del 70 % van ser construïts entre 1960 i 1980. D’aquests, un 67 % és de propietat i un 27 % és de lloguer. Es calcula que un 46 % del parc residencial necessita actuacions de rehabilitació, i gairebé un 30 % dels edificis de quatre plantes o més no disposen d’ascensor. A més, un 9 % del parc presenta indicis de desocupació, i la pressió turística, tot i ser moderada, és significativa en zones com Granvia Sud.
Pel que fa a la demanda, el registre de sol·licitants d’habitatge protegit representa més del 5 % de les llars existents, amb un 55,6 % de les unitats de convivència en situació de vulnerabilitat social. El creixement demogràfic, impulsat per moviments migratoris, i l’increment sostingut dels preus de lloguer i compra, han intensificat les dificultats d’accés a l’habitatge, especialment entre els col·lectius amb rendes baixes. Aquest context reforça la necessitat d’una política municipal activa i coordinada per garantir el dret a l’habitatge.