L’Hospital del Mar posa en marxa una experiència pionera centrada en la recuperació integral de les persones en situació de sensellarisme ateses al centre. Es tracta d’una prova pilot que els ofereix un espai de recuperació des d’on treballar, de manera integral i coordinada, la continuïtat assistencial sanitària i social, afavorint la vinculació amb els recursos comunitaris i l’acompanyament en el seu procés personal i social.
El projecte es va posar en marxa el passat mes de juliol. Com explica Laura Morro, cap de Treball Social de l’Hospital del Mar, “és una unitat hospitalària orientada a la recuperació i la continuïtat assistencial, amb una atenció adaptada a les necessitats sanitàries i socials de cada persona. La seva creació facilita el pas de l’atenció d’aguts a un recurs específic, preparat per afavorir la recuperació i la vinculació amb els serveis comunitaris i la continuïtat de les cures”.
Una iniciativa que connecta l’atenció hospitalària i social en resposta a una realitat concreta i que segueix la línia dels valors de proximitat, compromís i innovació útil del centre.
La nova Unitat de Recuperació per a Persones en Situació de Sensellarisme està situada al Centre Esperança de l’Hospital del Mar i disposa d’una quinzena de places per a persones vinculades als serveis socials de Barcelona.
En una primera fase, la unitat s’ha plantejat per atendre a persones en situació de sensellarisme ingressades als diferents centres de l’Hospital del Mar, el centre sanitari de Barcelona amb un impacte més elevat d’aquesta realitat social. El perfil principal és el de persones adultes que, després d’un ingrés hospitalari per qualsevol patologia, es troben clínicament estables, però necessiten un període de recuperació i acompanyament abans de poder continuar el seu procés en l’entorn comunitari.
Sovint es tracta de persones amb malalties cròniques, fragilitat social, manca d’una xarxa de suport estable i dificultats per vincular-se als serveis sanitaris i socials. Hi poden accedir persones que hagin finalitzat la fase d’atenció aguda, que mantinguin un nivell d’autonomia suficient per a les activitats de la vida diària i que puguin participar adequadament en la convivència de la unitat.
L’espai disposa d’habitacions individuals i compartides, i també zones de socialització i convivència. L’objectiu és afavorir la recuperació, reforçar l’autonomia personal, promoure hàbits saludables i treballar la vinculació amb els serveis sanitaris, socials i comunitaris que hauran de donar seguiment a l’atenció després de l’alta.
L’estada s’adapta a les necessitats i al procés de cada persona, d’acord amb el pla de treball individualitzat i els objectius establerts conjuntament. La unitat pot acollir tant homes com dones, en espais diferenciats que garanteixen la intimitat i una convivència adequada.
Una de les característiques del projecte és que es tracta d’una unitat de portes obertes, és a dir, les i els usuaris hi poden entrar i sortir de forma lliure.
EQUIP INTERDISCIPLINARI
Per completar l’objectiu de la unitat, s’ha dissenyat un equip multidisciplinari preparat per cobrir les necessitats dels usuaris del servei. La unitat disposa d’un equip interdisciplinari format per professionals dels àmbits sanitari i social, principalment infermeria, treball social sanitari i integració social, amb el suport d’altres perfils professionals.
Depèn estructuralment de la Direcció de Treball Social de l’Hospital del Mar, fet que la converteix en la primera unitat d’aquestes característiques a l’Estat ubicada en un entorn hospitalari i integrada orgànicament en una direcció de treball social.
A la vegada, es treballarà en xarxa amb els serveis socials i altres recursos sanitaris de l’entorn, entre els quals hi ha el CAP Larrard, del Parc Sanitari Pere Virgili, per afavorir la continuïtat de l’atenció i la vinculació de les persones ateses amb els dispositius comunitaris. Tanmateix, les altes de la unitat es coordinaran amb els serveis socials de la ciutat per estudiar possibles sortides a serveis per a persones sensellar.
Aquests professionals treballaran per garantir l’autonomia, l’adherència als tractaments i la vinculació als serveis socials especialitzats. En aquest sentit, acompanyaran els i les pacients i els assessoraran en tots els tràmits que hagin de fer. “Volem que cada persona pugui aprofitar totes les oportunitats i els recursos que té al seu abast. El nostre objectiu és donar continuïtat al procés de recuperació i evitar que la situació de sensellarisme comprometi la seva salut o provoqui nous ingressos per patologies per les quals ja havien rebut l’alta hospitalària”, explica Laura Morro.
El projecte compta amb el finançament del Departament de Drets Socials i Inclusió a través del Contracte Programa amb l’Ajuntament de Barcelona, amb una aportació de 300.000 euros per al període comprès entre els mesos de juliol i desembre de 2026. La continuïtat del servei està prevista en el nou Conveni 2027-2030, que contempla una aportació de 750.000 euros anuals. La iniciativa s'ha dissenyat en coordinació amb els serveis d'atenció al sensellarisme del consistori barceloní.
El funcionament s’avaluarà analitzant l’evolució dels indicadors d’utilització del sistema sanitari, com és el cas de l’estada hospitalària d’aguts, nombre de reingressos i visites a urgències, com també les condicions socials de les persones usuàries.
“Aquest projecte expressa la manera com entenem l’atenció a l’Hospital del Mar, una atenció que no acaba amb l’alta, que té en compte les circumstàncies de cada persona i que treballa amb els recursos socials i comunitaris per garantir una recuperació real”, apunta la Dra. Rocío Cebrián, adjunta a la gerència de l’Hospital del Mar.
L’any 2025, l’Hospital del Mar va atendre més de 600 persones en situació de sensellarisme, un fort increment respecte a les 400 del 2024.
De mitjana, la seva estada al centre és del doble de la mitjana de la resta de pacients, superant els tretze dies. També presenten una freqüentació més elevada del Servei d’Urgències i un risc més alt de reingressos.
El seu perfil és el d’un home de 46 anys, amb malaltia crònica (malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis, problemes renals o de traumatologia) o situacions de salut fràgil que poden empitjorar a causa de la seva situació. El 40% fa més de dos anys que viu al carrer.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat