La tercera ha estat la bona. Després de dos intents frustrats —el primer a principis dels anys noranta i el segon just abans de la pandèmia— el barri d’Horta té finalment colla castellera pròpia. El projecte de la nova Colla Castellera d’Horta ha nascut de la mà d’un grup de joves del barri que, en només uns mesos, ha aconseguit mobilitzar prop de 180 persones interessades a participar-hi i convertir una idea sorgida a Instagram en una nova entitat de cultura popular.
La presentació oficial de la colla s’ha fet al Centre Cívic Matas i Ramis, en un acte multitudinari que ha reunit desenes de veïns, curiosos, castellers i representants del teixit associatiu hortenc. Entre els impulsors hi havia la Núria Cabarcós, el Joan Ortega, el Francesc Albiol i la Carla Serra, així com el president en funcions, Txema Subietas, una de les figures clau perquè el projecte hagi acabat cristal·litzant. “Horta és un barri amb una vida associativa impressionant. Tenim entitats de tota mena, cultura popular, esport, ateneus, agrupaments, associacions... i sempre ens preguntàvem com podia ser que no tinguéssim colla castellera”, explica Subietas. “Veure que uns nanos joves han tingut aquesta iniciativa i que l’han tirada endavant és emocionant.”
La nova colla no només representa l’arribada d’un nou actor dins el món casteller barceloní. També simbolitza la capacitat del barri d’organitzar-se, generar comunitat i renovar el seu teixit cultural amb una nova generació disposada a agafar el relleu.
Una espina clavada des dels anys noranta
Per a Subietas, la creació de la colla té també una dimensió personal. Fa més de tres dècades, quan tenia poc més de vint anys, ja havia intentat impulsar una agrupació castellera al barri. Aquella primera aventura, però, no va arribar a consolidar-se. “Jo tenia 24 o 25 anys i pensava: ‘Com pot ser que Horta no tingui una colla castellera?’. Vam intentar-ho, vam reunir unes vint-i-cinc o trenta persones, però en aquella època no teníem ni xarxes socials, ni WhatsApp, ni les eines que hi ha ara. Tot era molt més complicat”, recorda.
Aquell primer intent va quedar aparcat amb el temps. Anys després, poc abans de la pandèmia, un altre petit grup de joves va tornar a provar sort. També van fer reunions i van intentar mobilitzar gent, però la iniciativa es va acabar dissolent abans de constituir-se formalment.
Ara, però, el context és diferent. La força de les xarxes socials, la facilitat per connectar persones i l’existència d’un teixit associatiu molt consolidat han estat determinants perquè aquesta tercera temptativa sí que hagi prosperat. “La proposta em va arribar per Instagram”, explica Subietas. “Vaig veure un cartell que deia: ‘Estem creant la Colla Castellera d’Horta. Vols participar-hi?’. I vaig pensar: ‘Ostres, una altra vegada’. Em va remoure moltes coses perquè jo encara tenia aquella espina clavada.” Aquell missatge acabaria convertint-se en l’inici d’una nova etapa per al barri.
De quatre joves a una comunitat de 180 persones
Tot va començar amb un petit grup de nois i noies d’entre 16 i 22 anys. Alguns ja tenien experiència castellera i d’altres simplement compartien les ganes de crear una colla pròpia al barri. Sense una estructura definida ni gaire experiència organitzativa, van començar a moure’s per xarxes i a buscar suport dins del món associatiu hortenc. “Són nanos molt joves però amb molta empenta”, explica Subietas. “Van demanar ajuda a gent vinculada al barri, van buscar assessorament i van aconseguir fer la primera reunió a l’Ateneu Hortenc.”
Aquella primera trobada va ser clau. Hi van assistir quaranta persones presencialment i una trentena més de forma telemàtica. L’assistència va sorprendre fins i tot els mateixos impulsors. “Allà vam veure que això podia funcionar”, recorda el president en funcions. “Vam començar a organitzar comissions, a repartir feina i a pensar com podíem fer créixer el projecte.”
Des d’aleshores, el creixement ha estat constant. En només tres mesos han passat de ser una idea embrionària a constituir una entitat amb desenes de socis fundadors, grups de treball actius i un objectiu clar: convertir-se en una colla consolidada dins el panorama casteller català. “Jo no m’imaginava que arribaríem fins aquí tan ràpid”, admet Subietas. “Però la resposta del barri ha estat espectacular.”
La força del teixit associatiu d’Horta
Si alguna cosa ha facilitat l’aparició de la nova colla és l’existència d’un ecosistema associatiu molt viu. Horta és un dels barris de Barcelona amb més tradició de participació comunitària i cultural, i això ha jugat un paper fonamental en l’èxit inicial del projecte. “Tenim un barri molt canyero associativament”, diu Subietas amb orgull. “Hi ha la Coordinadora d’Entitats, l’Ateneu Hortenc, el Foment, entitats esportives, associacions veïnals... Hi ha molta vida de barri.”
Moltes d’aquestes entitats han donat suport des del primer moment a la nova colla, cedint espais, ajudant en l’organització o simplement fent difusió de la iniciativa. L’Ateneu Hortenc, de fet, va acollir les primeres reunions del projecte, un fet que els impulsors volen reconèixer públicament. “Ens van obrir les portes quan encara no érem res”, destaca Subietas. “Això s’ha d’agrair.”
Comissions, reunions i molta feina invisible
Tot i l’entusiasme que envolta el projecte, els impulsors insisteixen que crear una colla castellera és una feina enorme. Darrere de la il·lusió i les fotografies hi ha mesos de reunions, papers i organització interna. “Han estat tres mesos de reunions constants”, explica. “Reunions entre nosaltres, reunions de comissions... És una feinada.” A més, per constituir-se legalment, la colla ha comptat amb l’assessorament de Torre Jussana, el servei municipal de suport a les associacions, que els ha ajudat a redactar els estatuts i posar en marxa tota la part administrativa.
Mentrestant, els membres de la colla s’han organitzat en diferents comissions: economia, comunicació, patrocinis, cerca de local, músics i logística, entre d’altres. “Tothom s’ha implicat molt.”, destaca. Aquest treball col·lectiu ha estat essencial perquè el projecte avancés amb rapidesa. També ha permès repartir responsabilitats i fer que moltes persones sentissin la colla com una cosa pròpia des del primer moment.
El gran problema: trobar un local d’assaig
Malgrat l’eufòria inicial, la nova colla encara afronta reptes importants. El principal és trobar un local d’assaig adequat. Ara mateix, la Colla Castellera d’Horta no disposa d’un espai fix on entrenar. Les converses amb escoles i equipaments del barri continuen obertes, però la manca d’horaris disponibles i les necessitats específiques dels castellers compliquen les negociacions. “Els horaris dels castells són complicats”, explica Subietas. “Comences a assajar a les set de la tarda i acabes a les deu de la nit. I moltes escoles tenen activitats extraescolars fins tard.”
De moment, alguns dels primers assajos i trobades es faran en espais cedits temporalment, com el Casal de Gent Gran d’Horta. Tot i això, els impulsors reconeixen que necessitaran aviat un espai més adequat. “Per fer castells necessites alçada, xarxa, terra atenuat... No qualsevol lloc serveix”, assenyala.
La colla també està negociant amb el districte la possibilitat d’utilitzar un espai municipal conegut com “el Tambor”, actualment ocupat per brigades municipals. Mentrestant, amb l’arribada del bon temps, no descarten fer assajos al carrer per començar a rodar i guanyar visibilitat. “Això també ens pot ajudar a donar-nos a conèixer”, diu Subietas. “Però clar, cada vegada has de demanar permisos i coordinar-ho tot.”
Un color amb identitat hortenca
La nova colla també comença a definir la seva identitat visual. El color triat per la seva representació és un verd oliva. “Li diem verd hortenc”, explica orgullós Subietas. L’escut de la colla incorpora elements molt vinculats al barri: el castell amb la corona de llorer, la senyera de fons i una enxaneta coronant la construcció. Els impulsors destaquen especialment la feina feta en el disseny de la imatge gràfica de la colla, que busca combinar tradició castellera i identitat local. La voluntat és que qualsevol veí d’Horta pugui sentir la colla com una extensió natural del barri.
La primera gran cita: la Festa Major d’Horta
Tot i que la colla encara està en fase inicial, els objectius a curt termini estan clars. El gran repte serà debutar durant la Festa Major d’Horta d’aquest setembre. La idea és presentar-se oficialment davant del barri amb un pilar de quatre. “La nostra primera fita és aquesta”, explica Subietas. “Un pilar de quatre de presentació per la Festa Major.”
Els impulsors prefereixen ser prudents i no marcar-se objectius excessivament ambiciosos abans d’hora. La seguretat, insisteixen, serà sempre prioritària. “Quan vols córrer massa, t’entrebanques”, afirma. “Sobretot volem que la canalla se senti segura i que la gent gaudeixi.”
Ara mateix, una vintena dels membres tenen experiència castellera prèvia, però encara cal formar estructures, definir posicions i començar a treballar tècnicament. “Fer castells no és només pujar”, recorda Subietas. “Has de saber qui fa de primer, de segon, com encaixen les alçades... Tot això necessita temps.”
El camí cap a ser colla oficial
La Colla Castellera d’Horta encara haurà de recórrer un llarg camí abans de formar part oficialment de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Durant els primers anys, la nova agrupació serà considerada una “colla en formació” abans d’obtenir el reconeixement complet. “El primer gran objectiu és arribar a fer castells de sis”, explica Subietas. “A partir d’aquí és quan realment pots començar a considerar-te una colla consolidada.” Malgrat això, el president en funcions insisteix que les presses no tenen sentit. “Volem créixer bé. Consolidar la tècnica, la seguretat i el grup humà. Això és el més important.”
Barcelona suma una novena colla
Amb la incorporació de la Colla Castellera d’Horta, Barcelona passarà a tenir nou colles castelleres de barri, a més de les tres universitàries. La ciutat compta actualment amb els Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers del Poble Sec, Castellers de Sarrià, Castellers de la Sagrada Família, la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, la Colla Castellera Jove de Barcelona i, ara, la nova Colla Castellera d’Horta.
L’aparició d’una nova agrupació confirma el bon moment de la cultura castellera a la capital catalana, on els castells han deixat de ser patrimoni exclusiu de les comarques tradicionals per convertir-se també en una expressió plenament urbana. En el cas d’Horta, però, la colla neix amb una característica molt concreta: l’arrelament de barri. “Això surt dels joves del barri i per al barri”, resumeix Subietas. “I crec que això és el més bonic de tot.”
Més que castells
Més enllà de les construccions humanes, la nova colla també vol convertir-se en un espai de trobada i cohesió comunitària. Els impulsors insisteixen que qualsevol persona hi és benvinguda, independentment de l’edat o l’experiència castellera. El projecte vol ser inclusiu, transversal i obert a tothom. “Els castells són això”, explica Subietas. “Gent molt diferent fent una cosa conjunta.”
De fet, aquesta dimensió social és la que més emociona alguns dels membres veterans implicats en el projecte. Veure adolescents i joves mobilitzant-se per crear cultura popular en un moment de fort individualisme és, asseguren, una de les grans victòries de la iniciativa. “Una de les coses que més m’ha motivat és veure aquest sentiment de barri en la gent jove”, diu. “Veure’ls implicats, organitzant-se, treballant... és brutal.”
Ara, després de dècades de temptatives fallides, Horta sembla preparada per aixecar finalment els seus propis castells. I encara que el camí tot just acaba de començar, al barri hi ha una sensació compartida: aquesta vegada sí.