El barri del Lledoner de Granollers estrenarà d'aquí a un any el primer bloc d'habitatge cooperatiu de la ciutat. És una sortida que cada cop atrau a més gent davant la situació del mercat, amb preus de compra no aptes per a totes les butxaques i contractes de lloguer que generen incerteses sobre la seva continuïtat. L'ACN ha parlat amb els futurs inquilins del bloc El Cairó, que només hi veuen avantatges. "Saber que no et faran fora dona estabilitat i tranquil·litat", expliquen. La promoció, actualment en construcció, compta amb 29 habitatges que s'aixequen en un solar cedit pel consistori a Sostre Cívic. El govern municipal hi veu en aquesta col·laboració una "eina" per generar més habitatge assequible i "posar fre" a la crisi del sector.
El model d'habitatge implica viure en comunitat, però cadascú a casa seva. El bloc es divideix en espais comuns i privats, i mentre els primers són per a fer-ne ús compartit, els segons són per a unitats de convivència, siguin famílies o altres fórmules, i de diferents mides, amb menys o més habitacions, segons la necessitat de cada unitat.
Els espais compartits, al marge d'escales i passadissos d'accés als pisos, són espais de trobada i socialització, però també d'ús habitual. Això implica una sala de màquines amb rentadores col·lectives, però també un terrat amb cuina comuna, barbacoa i sala comuna per a fer-ne ús.
"No només és una forma de propietat col·lectiva que permet l'assequibilitat per a aquella gent que no té la capacitat d'estalvi per accedir a una compra, sinó que a més té tota una sèrie d'aspectes positius com compartir espais i serveis", detalla Jose Téllez, responsable de comunicació de Sostre Cívic.
A més, les despeses de serveis baixen: no hi ha gas, però sí electricitat, alimentada en part amb plaques solars, i fins i tot es preveu la contractació d'internet per a ús col·lectiu, i tot plegat fa rebaixar la factura a finals de mes. A canvi, cada membre de la cooperativa fa una aportació econòmica com a soci, uns diners que si un dia decideix marxar recuperarà íntegrament. Paral·lelament, assumeix un import per l'habitatge que tingui assignat, d'acord amb les mides.
És precisament aquest model el que cada cop atrau més adeptes a l'hora de buscar habitatge. "He observat durant anys el sistema de cooperatives, uns amics viuen en un edifici semblant a aquest, així que vaig mirar què tenia estalviat per fer el salt i viure en comunitat, amb gent que respirem els mateixos aires", explica una de les futures veïnes del Cairó, la Juliane Helch.
Una altra de les futures veïnes, la Marie Christine Ahn, assegura que ha viscut en diversos espais amb models de convivència comunitària. No obstant això, veu que aquesta opció li aporta una estabilitat que no pot trobar ara per ara en altres espais.
"En el nostre cas, la mensualitat no és tan diferent del que paguem ara per un lloguer, l'avantatge és l'estabilitat de saber que podràs viure en un lloc de manera indefinida", explica. Per la seva naturalesa, diu, ella i la seva parella no s'havien plantejat mai tenir una propietat: "Però sí que m'importa molt aquesta estabilitat i sentir-me tranquil·la on visc".
És un factor recorrent entre els futurs inquilins. L'Albert Preckler i la seva dona, tots dos jubilats, també han decidit sumar-se a la iniciativa. Després de ser propietaris d'un habitatge, ara viuen de lloguer: "El problema és la inseguretat, sempre s'acaba, ara hem fet cinc anys en un lloc i ens han prorrogat, però no saps mai si l'any que ve seguirà, si es casarà la filla de l'amo i et farà fora, i, en canvi, aquí es dona una seguretat important", relata.
En el cas d'en David Montserrat, a més, necessitaven espai. Ell, la seva dona i els seus quatre fills s'instal·laran a viure a l'edifici en un dels pisos més grans que hi ha, de tres habitacions, després de viure una temporada a l'estranger i trobar-se, en tornar, els preus prohibitius que hi ha al mercat català i espanyol. "Ni llogar ho podia fer sol, vaig haver de demanar l'aval al meu germà", relata.
Montserrat, però, ja mira al futur. Sap que el model és flexible, i que quan els fills vagin marxant de casa podrà optar a algun altre model d'habitatge al mateix bloc, si hi ha disponibilitat, amb menys espai. Valora, a més, el model de convivència: "He volgut fugir del bloc de pisos en el qual no coneixes els teus veïns, aquí ens coneixem i compartim coses i tenim ganes de fer coses en comú, de conviure".
Una possibilitat per al món local
El model d'habitatge cooperatiu obre una nova finestra a un mercat amb preus que en determinats entorns, com el de la metròpolis barcelonina, no encaixen en totes les butxaques. Davant d'aquest fet, ajuntaments i entitats supramunicipals ja treballen per trobar alternatives per evitar la fugida de les noves generacions per impossibilitat de fer front al preu d'un pis.
"Ara que les administracions s'estan posant les piles a l'hora de construir molt habitatge públic i que no tenen les eines per fer-ho, han de buscar col·laboradors privats, i és preferible que sempre que hi hagi capacitat sigui un operador privat sense ànim de lucre", destaca Téllez. És per aquest motiu que les cooperatives es dibuixen com una alternativa amb múscul per a fer front a la crisi de l'habitatge.
A Granollers, l'Ajuntament valora aquesta primera promoció com una experiència pionera que pot ser un primer pas per a futures iniciatives similars. Es tracta d'un dels eixos de la política d'habitatge de Granollers, que també inclou la promoció d'habitatge públic a través de col·laboracions amb la Generalitat i l'Incasòl, donat que ben a prop hi ha dos terrenys on es construiran 57 i 136 habitatges, respectivament, en sòl públic.
"És una eina per posar més habitatge assequible a la ciutat, en els últims anys, i d'acord amb la redacció que estem fent del protocol d'habitatge, el que existeix a la ciutat de Granollers és una manca d'habitatge assequible, això ho veu tothom, i aquest és un instrument més per posar-hi fre", conclou el regidor d'Habitatge de Granollers, Sergi Fernández.
El Cairó, l'experiència de Granollers
La nova promoció de Granollers es valora amb un total de 5,2 milions d'euros i compta amb finançament de 900.000 euros de fons Next Generation. En total, s'ha finançat un 51% de l'obra, entre un 20% i un 30% del cost s'assumirà amb fons europeus i la resta de la inversió necessària s'obtindrà a través de l'Institut Català de Finances, qui també finançarà els interessos bancaris.
Aquesta és la primera promoció d'habitatge cooperatiu en règim de cessió d'ús que hi ha al municipi, després que el consistori fes públic un concurs al qual es van presentar dues cooperatives, la Xalana, amb el suport de la Dinamo Fundació, i Sostre Cívic, qui va acabar sent l'adjudicatària, la primavera de 2023. La iniciativa es remunta a l'any 2021, quan es va iniciar l'estudi de viabilitat amb el suport de la Diputació de Barcelona.
La parcel·la, de 800 metres quadrats i de titularitat municipal, es va considerar òptima per la seva mida, capacitat i viabilitat econòmica per al model cooperatiu. "Vam fer un concurs perquè s'hi poguessin presentar les cooperatives interessades, i finalment, Sostre Cívic va ser l'adjudicatària de la cessió d'ús", detalla el regidor d'Habitatge, Sergi Fernández.
Tot i això, diversos membres de la Xalana van acabar-se integrant a Sostre Cívic un cop conclòs el concurs per optar a un habitatge. Ara, dos anys després de resoldre's, els terrenys, situats al carrer Rosselló, al nord del municipi, estan en ple moviment. Ja s'han aixecat els tres nivells amb què comptarà l'edifici, que està previst que estigui acabat a mitjans de l'any que ve.
El projecte ha estat possible gràcies a una combinació de recursos públics i la implicació activa de la cooperativa. En total comptarà amb 29 habitatges, cinc dels quals encara estan pendents d'assignació i un d'ells es posa a disposició de l'Ajuntament per necessitats sobrevingudes. El projecte també inclou espais comuns i propostes socials i ambientals, entre les quals un sistema de mobilitat compartida amb cotxes i bicicletes elèctrics, dels quals també es valora ampliar el seu ús més enllà de la mateixa comunitat perquè l'entorn en surti beneficiat.
A més, s'està en converses amb les cooperatives Granollers Pedala i la Magrana Vallesana, dedicats al repartiment sostenible amb bicicleta i a la producció i consum agroecològic del Vallès Oriental, respectivament, perquè ocupin els baixos de l'edifici. Seria un bon encaix pel que fa a filosofia i model sostenible de consum.
El model cooperatiu
El model cooperatiu permet que els residents no siguin propietaris individuals, sinó membres de la cooperativa, amb dret d'ús indefinit dels habitatges. Aquest sistema evita la compra especulativa i ofereix estabilitat als residents, que no han d'estar pendents de si el propietari del pis els renovarà el lloguer o no.
"La principal particularitat és que és una alternativa a la compra i al lloguer que contempla les millors característiques dels dos models, és assequible com el lloguer i és permanent i per tota la vida com la compra", detalla des de Sostre Cívic Jose Téllez.
Aquesta iniciativa té la particularitat que agrupa projectes sota una única estructura tècnica, cosa que facilita la creació de noves promocions i permet aplicar una economia d'escala. Això els ha convertit en un actor clau en el sector, representant el 60% del cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús a Catalunya.
Sostre Cívic també aposta per finançar els seus projectes amb banca ètica, un fet que ha cridat l'atenció d'institucions europees. De fet, el Banc del Consell d'Europa els ha concedit un crèdit de 31 milions d'euros, el més gran mai atorgat a una cooperativa a tot Europa, per fer front als projectes que té en marxa.
