Les alcaldesses de Sant Boi, Lluïsa Moret; de Gavà, Gemma Badia, i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, reclamen a la consellera Teresa Jordà que s’iniciï el diàleg amb tots els agents que tenen incidència al Delta al qual s’havia compromès. Els responsables municipals també insten a què se suspengui el projecte d’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat després que la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya l’hagi rebutjat.
Els màxims representants municipals ja havien denunciat que l’ampliació excessiva de les zones de protecció d’aus que proposava la Generalitat posava en perill l’activitat agrícola d’una zona que suposa el 70 % de l’horta del Parc Agrari, el qual és un 30 % de la superfície hortícola de Catalunya. Les alcaldesses i l’alcalde creuen que el problema no és la falta d’espai protegit, sinó la mala gestió del que hi ha ara. Hi ha una indefinició del territori i una falta de finançament per part de la Generalitat que han provocat la denúncia de la Comissió Europea.
Ara cal iniciar el diàleg que es va acordar en la reunió que van mantenir Gemma Badia, Lluïsa Moret i Carles Ruiz amb la consellera el 6 de juliol del 2022. En aquella trobada es va pactar la creació de tres meses conjuntes de treball que havien de marcar un canvi substancial del futur del territori: una que cerqués un nou model de gestió i funcionament del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, una altra per aconseguir un consens sobre la definitiva delimitació de les ZEPA, i una tercera mesa que havia de concretar el pla de gestió dels espais naturals, assenyalant quines són les inversions que s’han de fer en el territori, com es volen gestionar per respectar la normativa europea i garantir la convivència entre tots els agents que hi conviuen, tenint especial cura de la pagesia i de les necessitats en matèria d’infraestructures hidràuliques.
Malgrat que la consellera va expressar llavors la seva voluntat d’actuar i anar solucionant problemes a partir d’una feina conjunta i compartida, cap d’aquestes comissions van desenvolupar-se. Les alcaldesses i l’alcalde consideren ara que, malgrat que s’ha perdut un temps essencial, encara es pot encetar el diàleg promès.
Un nou model de gestió
Els ajuntaments del Delta demanen un nou model de gestió i protecció degudament pressupostat, amb un pla d’inversions que reculli les necessitats de la zona, i una regulació i governança coordinades amb els diferents agents que incideixen al territori. Reclamen que des d’ara mateix s’implementin mesures concretes de protecció dels espais naturals, en aquests moments clarament insuficients.
S’haurà d’abordar la redacció d’una normativa única per a tot l’àmbit que formi part de la ZEPA del Delta que reculli la zonificació corresponent a les característiques de l’espai, tot definint clarament les zones de nucli de l’activitat productiva agrícola per garantir-hi la viabilitat econòmica, els nuclis dels espais naturals protegits per garantir-hi la conservació d’hàbitats i espècies, i les “zones tampó” o amortidors per reduir els conflictes de frontera entre la zona agrícola i els espais naturals.
En el marc de l’elaboració i tramitació prèvia d’aquests plans o programes i de la revisió de la proposta de modificació de la ZEPA, s’haurà d’avaluar ambiental corresponent, estudis científics solvents i contrastats que valorin i analitzin la situació de deteriorament dels hàbitats i la biodiversitat, i les causes que l’han provocat. I en la mateixa direcció, que es porti a terme una avaluació exhaustiva de les afectacions sobre els espais agraris, de conformitat amb la legislació agrària, així com les valoracions d’indemnització.
