Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Barcelona acomiadarà enguany la Mercè amb una imatge diferent de l’habitual. El diumenge 27 de setembre, quan la festa major arribi al seu final, el cel de la ciutat s’omplirà de música, llum i pirotècnia, però ho farà des d’un punt nou: la platja del Bogatell. El tradicional espectacle de cloenda deixa temporalment l’avinguda de Maria Cristina, l’espai que durant dècades ha estat associat a aquesta cita, a causa de les obres de transformació de l’entorn de la Fira de Barcelona.
El trasllat modifica una de les postals més reconeixibles de les festes barcelonines. Durant anys, la seqüència ha estat gairebé sempre la mateixa: milers de persones ocupant l’avinguda de Maria Cristina, les torres venecianes com a punt de referència, el Palau Nacional il·luminat al fons i Montjuïc convertit en teló de fons mentre el cel s’omple de colors. Aquest 2026, però, l’escenari serà completament diferent. En lloc de la muntanya, la perspectiva estarà oberta cap al mar.
La modificació és conseqüència de les obres que afecten l’àmbit de la Fira i que impedeixen utilitzar l’emplaçament habitual amb normalitat. El canvi permet mantenir una de les grans cites de la Mercè sense haver de renunciar a la celebració, però obliga també a replantejar la relació entre l’espectacle i el públic. El Bogatell ofereix un espai molt més obert i una panoràmica sense els elements monumentals que han definit la imatge tradicional de la cloenda.
Una postal coneguda que desapareix, almenys aquest any
Per alguns barcelonins que han crescut amb aquesta celebració, l’avinguda de Maria Cristina no és simplement un lloc on es disparen els focs. L’espai forma part de la memòria de la Mercè i està vinculat a la sensació que la festa arriba al seu final. “Quan penses en l’última nit de la Mercè, automàticament et ve al cap Maria Cristina”, explica la Consuelo Cano, veïna de Barcelona. “Em sembla bé l’alternativa escollida, però és inevitable sentir una mica de nostàlgia. Hi ha famílies que hi han anat durant molts anys.”
En Jordi Roca, que també ha viscut aquesta tradició des de petit, posa l’accent en la força dels costums. “Jo hi he anat amb els meus pares i després amb els amics. És d’aquelles coses que saps que formen part de la festa encara que no hi pensis durant l’any”, explica.
Aquest sentiment conviu amb una altra mirada: la de les persones que consideren que les festes populars també han de ser capaces d’adaptar-se a les transformacions de la ciutat. El canvi d’ubicació, encara que sigui provocat per una circumstància concreta, obre la possibilitat de descobrir una nova manera de viure l’espectacle. “Potser ara ens sembla estrany perquè estem acostumats a una imatge concreta, però veure’l davant del mar pot ser espectacular”, apunta Cano. “Les tradicions tenen valor, però també poden evolucionar.”
Del paisatge monumental a l’horitzó del Mediterrani
El principal canvi serà, precisament, visual. A Maria Cristina, l’espectacle es desenvolupava dins d’un escenari urbà molt definit. L’avinguda funcionava com un gran eix que conduïa la mirada cap a Montjuïc, mentre els elements arquitectònics de l’entorn completaven la composició. Al Bogatell, en canvi, la situació serà una altra. El públic trobarà un espai més obert, amb el mar com a horitzó i sense un edifici monumental dominant la perspectiva. La pirotècnia adquirirà així un protagonisme diferent i es podrà veure sobre una superfície visual molt més àmplia.
Aquest canvi també pot modificar la manera com els espectadors perceben la proposta. La música continuarà tenint un paper central i les diferents seqüències de llum i foc estaran pensades per avançar al ritme de la banda sonora, la qual aquest mitjà de comunicació ha conegut que serà molt especial perquè serà arrelada a la música catalana. L’objectiu és que el conjunt funcioni com un espectacle audiovisual i no únicament com una successió de llançaments pirotècnics.
Aquesta combinació és una de les característiques que ha fet que la cloenda de la Mercè es converteixi en una cita multitudinària. La música estableix els temps i les transicions, mentre els efectes lumínics i els focs transformen el cel en l’escenari principal. Durant uns minuts, el públic comparteix una mateixa experiència, independentment del barri d’origen o de l’edat.
Una mudança que també afecta la mobilitat
El trasllat no només canvia la fotografia de l’acte. També modifica els hàbits de les persones que hi assisteixen i la relació amb l’espai públic.
L’avinguda de Maria Cristina està integrada en un dels grans eixos de Montjuïc i permet una concentració molt extensa de públic al llarg de l’avinguda. El litoral, en canvi, presenta una configuració diferent, amb passeigs, platges i vies d’accés que durant els dies de la Mercè ja acostumen a registrar una elevada afluència.
L’arribada d’un dels actes més multitudinaris de la festa al front marítim concentra, per tant, una part important de l’atenció sobre aquesta zona de la ciutat. El canvi obliga a tenir en compte els accessos, els desplaçaments i la distribució dels espectadors, especialment en una jornada en què Barcelona encara estarà immersa en la programació festiva. Tot i això, també representa una nova oportunitat per apropar la clausura de les celebracions a un altre sector de la ciutat. El Bogatell ja és un espai habitual per a grans esdeveniments, concerts i activitats multitudinàries, i durant la Mercè es converteix en un dels punts que concentren més activitat.
Una Mercè cada vegada més repartida per Barcelona
L’edició del 2026 manté, a més, una aposta per estendre la programació més enllà dels espais habituals del centre. Les activitats arriben als districtes de Barcelona i contribueixen a dibuixar una festa major més distribuïda territorialment.
En aquest context, l’arribada de la gran cloenda al litoral introdueix una nova peça en el mapa de la celebració. En aquest cas, el motiu principal és pràctic —les obres de la Fira impedeixen mantenir l’emplaçament tradicional—, però el resultat és una redistribució dels grans actes de la festa.
El valor d’una tradició que va més enllà del lloc
Malgrat la importància de l’emplaçament, el significat de la nit va més enllà de l’espai físic. Per a moltes famílies, assistir a la cloenda és una manera de donar per acabada la Mercè després de diversos dies d’activitats.
Durant la festa major, Barcelona acull concerts, espectacles, cultura popular, activitats infantils, arts de carrer i propostes als diferents barris. L’última nit funciona com el moment en què aquesta programació s’atura i la ciutat es concentra simbòlicament en una mateixa celebració. Aquesta dimensió explica per què el canvi d’escenari desperta opinions diverses. Hi ha qui trobarà a faltar la imatge de Montjuïc i qui considerarà que l’horitzó marítim pot aportar una nova identitat a l’acte. També hi haurà espectadors per als quals l’emplaçament serà secundari davant la possibilitat de mantenir una tradició que forma part del calendari de la ciutat. “Al final, el que recordarem és haver estat amb la gent, escoltant la música i mirant el cel”, considera Roca. “El lloc importa, però la tradició també és trobar-nos tots per acomiadar la Mercè.”
Una nova prova per a la ciutat
El canvi d’ubicació d’aquest 2026 arriba, doncs, com una necessitat derivada de les obres, però també com una ocasió per observar com respon Barcelona quan una de les seves celebracions més reconeixibles abandona temporalment l’espai que li ha donat identitat durant anys.
La diferència serà evident des del primer moment. La muntanya de Montjuïc deixarà pas al mar, l’arquitectura monumental a l’horitzó obert i l’avinguda de Maria Cristina al passeig del Bogatell. La imatge serà nova, però la funció de la nit continuarà sent la mateixa.
Quan arribi el 27 de setembre, milers de persones tornaran a mirar cap amunt per acomiadar la festa major. Aquesta vegada ho faran des del litoral, amb el Mediterrani al davant i un paisatge molt diferent del que han conegut durant dècades.
Potser serà només un parèntesi fins que les obres permetin recuperar l’emplaçament habitual. O potser l’experiència servirà perquè Barcelona descobreixi que la seva gran nit de cloenda també pot tenir altres escenaris. Sigui com sigui, aquest any la Mercè canviarà una de les seves postals més emblemàtiques. I ho farà sense renunciar al ritual que, any rere any, posa el punt final a la festa: reunir la ciutat, apagar progressivament els llums i acomiadar-la amb el cel convertit en l’últim gran escenari de la celebració.
