Tot i els esforços per apostar per grups i artistes locals, la presència del català a les festes populars continua sent insuficient i amenaçada pel predomini d’idiomes forasters. Els joves catalans denuncien la situació i reivindiquen la seva cultura.
Amb l’arribada de la tardor, arriba el tancament de les Festes Majors d’enguany, espai on molts ciutadans celebren dies de festa, concerts i activitats al carrer. Tanmateix, sota la diversió, s’amaga un problema que preocupa artistes i veïns: la música catalana no ocupa l’espai que mereix. Tot i la presència d’alguns grups locals, molts consideren que és insuficient i que la cultura pròpia està en risc de desaparèixer dels escenaris populars. La Marta Llop, de 21 anys i veïna de Sants, assegura: “És trist veure com la majoria de les cançons que sonen són en castellà o anglès. Hi ha grups catalans molt bons que quasi ningú coneix. Ens fa sentir que la nostra cultura no té espai.”
La veu dels joves: defensar la música catalana
Diversos joves implicats en l’escena musical i cultural reclamen un major reconeixement de la música en català. El Marc Roca, de 23 anys i component d’un grup emergent de pop-rock, explica: “Nosaltres volem cantar en català i arribar a la gent de casa nostra. Però als escenaris principals, gairebé mai tenim lloc. Els organitzadors diuen que és més “rendible” posar hits internacionals, però això mata la cultura que hem crescut defensant.” D’altra banda, la Laia Moscardor, estudiant de comunicació de 20 anys, afegeix: “Som molts joves que escoltem i fem música en català. Volem sentir-la a les festes i poder cantar-la amb els amics. No volem que el català sigui només una llengua de llibre, sinó de festa i de carrer.”
Turisme i “hits internacionals”: una barrera per a la cultura
Una de les raons que s’assenyalen front aquesta situació és la gran presència de turistes, que sovint prefereixen repertoris en castellà o anglès. Això porta les organitzacions a apostar per cançons “internacionals” en lloc de música catalana, creant un cercle que dificulta que els artistes locals guanyin visibilitat i consolidació.
Moscardor remarca: “Entenc que als turistes els agradin les cançons conegudes, però no pot ser que això passi per sobre de la nostra música. Hi ha grups catalans que farien ballar a tothom si només tinguessin una mica més de visibilitat. Quants grups catalans han estat al Palau Sant Jordi? Quants?”, diu amb un to reivindicatiu.
Reivindicació i futur: més espai per al català
Tot i els obstacles, hi ha veïns, col·lectius i artistes que continuen reivindicant un espai digne per al català a les Festes Majors. La clau és combinar obertura al públic amb suport a la cultura pròpia: més grups en català als escenaris principals, difusió mediàtica i programes que fomentin la música local sense renunciar a la diversitat. Segons la Judith Santos, participant en tallers musicals, “no demanem eliminar la música en altres idiomes, només que el català tingui el seu espai. És la nostra llengua, la nostra identitat, i les festes són el millor lloc per mantenir-la viva.”