La Festa Major de Gràcia és, sens dubte, una de les cites més esperades del calendari festiu barceloní. Durant una setmana d’agost, el barri es transforma en un autèntic escenari de fantasia: carrers convertits en boscos, galàxies, escenografies impossibles; veïns que treballen durant mesos en decoracions que deixen amb la boca oberta tant a petits com a grans; i un ambient popular que, any rere any, consolida la festa com un símbol de la ciutat.
No obstant això, a més de la música i els guarnits, hi ha un altre tema que ocupa les converses als carrers i a les xarxes socials: els preus disparats.
Quan una cervesa es converteix en un luxe
El que havia estat durant dècades una festa de barri, accessible per a tothom, ara desperta la sensació que cal portar la cartera ben plena per poder gaudir-la.
Veïns i visitants es mostren sorpresos davant el que consideren tarifes abusives. Una canya pot arribar fàcilment als 5 euros, mentre que en altres èpoques amb prou feines superava els 2. Una tapa de patates braves o una ració de pa amb tomàquet i pernil es poden enfilar fins als 10-12 euros, i alguns menús improvisats per als turistes freguen els 30 euros per persona. “És indignant. Jo vinc a la Festa Major des que era petita i mai havia vist res semblant. Ja no sembla la festa del barri, és un negoci per a turistes. Això no té res de popular”, es queixa la Montse, veïna del carrer Verdi.
La veu dels veïns: indignació i desencís
Molts graciencs i gracienques temen que la festa perdi la seva essència popular. Els carrers, que històricament han estat espais de trobada i convivència, comencen a semblar-se més a un gran festival privatitzat on cal pagar per cada detall. “Nosaltres muntem els guarnits amb tot l’esforç i la il·lusió del món, però després veiem com alguns negocis aprofiten la situació i ens sentim enganyats. La festa és del poble, no pas dels qui volen fer caixa”, explica un membre d’una comissió de carrer que vol mantenir l’anonimat.
Altres, en canvi, consideren que el problema és inevitable: “Amb tanta gent que ve, és normal que els preus pugin. És la llei de l’oferta i la demanda”, assegura la Laura, propietària d’un bar del barri.
Així, la festa es debat entre la tradició i la mercantilització, entre l’alegria popular i el risc que es converteixi en una atracció més de la Barcelona turística.
Un dilema incòmode: deixar de venir a la festa?
La gran pregunta plana sobre les places: val la pena continuar gaudint de la Festa Major si els preus són tan cars?
Hi ha veïns que confessen que ja eviten sortir a determinades hores o que prefereixen comprar begudes al supermercat abans que consumir en els bars de la zona. Fins i tot hi ha qui considera que la festa ha deixat de ser per als graciencs i és ara un espectacle per a visitants estrangers. Tot i això, també hi ha qui defensa que la Festa Major és molt més que una cervesa cara: és cultura popular, és tradició, és identitat de barri. “Encara que els preus siguin alts, la màgia dels carrers guarnits no té preu. No hi ha res semblant a tot Barcelona”, apunta la Núria, una veïna que participa cada any en la decoració.
Cap a on va la Festa Major de Gràcia?
El futur de la festa és ara mateix un interrogant. Es convertiran les festes en un festival de masses controlat pels interessos comercials? O bé hi haurà una reacció dels veïns i de l’Ajuntament per garantir que la celebració continuï sent patrimoni popular i accessible?
Alguns proposen establir preus màxims regulats, com passa en altres festes populars de Catalunya. D’altres insisteixen a reforçar el caràcter cultural i comunitari per davant del comercial. El que és clar és que el debat ja està obert. I cada cervesa a 4 euros, cada tapa a preu de restaurant de luxe i cada factura alimenten la polèmica.