Fer exercici més d’un cop per setmana s’associa amb un menor risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer en pacients amb una deterioració cognitiva lleu, segons suggereix una investigació que ha publicat la revista ‘Alzheimer’s Research and Therapy’.
La deterioració cognitiva lleu és una condició que causa que les persones tinguin més problemes amb la memòria i el pensament del que és normal per a algú de la seva edat. Les persones amb deterioració cognitiva lleu tenen un risc deu vegades més alt de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer que la població general.
Aquest equip d’investigadors, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yonsei (Corea), va descobrir que, en comparació amb les persones amb deterioració cognitiva lleu que no feien exercici, els qui feien algun tipus d’activitat física forta o moderada durant almenys deu minuts més d’un cop per setmana tenien un risc un 18 per cent més baix de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.
Entre els qui es van exercitar més d’un cop per setmana, les persones amb deterioració cognitiva lleu que es van exercitar de tres a cinc vegades per setmana van tenir un 15 per cent menys de risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer que aquells qui es van exercitar menys de tres a cinc vegades per setmana.
Les persones amb una deterioració cognitiva lleu que van començar a fer exercici després del seu diagnòstic van tenir un risc un 11 per cent més baix de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer que les persones que no van fer cap tipus d’exercici. Deixar de fer exercici després de ser diagnosticat amb una deterioració cognitiva lleu es va associar amb el mateix risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer que no fer exercici abans o després del diagnòstic.
“Els nostres descobriments indiquen que l’activitat física regular pot protegir contra la conversió d’una deterioració cognitiva lleu en la malaltia d’Alzheimer. Suggerim que es recomani l’exercici regular als pacients amb deterioració cognitiva lleu. Fins i tot si una persona amb una deterioració cognitiva lleu no s’exercitava regularment abans del seu diagnòstic, els nostres resultats suggereixen que començar a fer-ho regularment després del diagnòstic podria reduir significativament el seu risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer”, explica una de les autores, Hanna Cho.
Els autors van fer servir dades de registres de salut electrònics de persones diagnosticades amb deterioració cognitiva lleu del Servei Nacional d’Assegurança de Salut de Corea del 2009 al 2015. L’edat mitjana dels participants estava entre 64 i 69 anys. L’activitat física es va mesurar mitjançant un qüestionari que preguntava als participants quants cops havien fet exercici en els set dies anteriors.
Dels 247.149 participants que es van incloure en l’estudi, 99.873 (40%) no es van exercitar regularment, 45.598 (18%) es van començar a exercitar després de ser diagnosticats amb deterioració cognitiva lleu, 45.014 (18%) van deixar d’exercitar-se després del diagnòstic i 56.664 (23%) es van exercitar més d’un vegada per setmana abans i després del diagnòstic.
Al final del període de seguiment, el 8,7 per cent dels qui no feien exercici van ser diagnosticats amb la malaltia d’Alzheimer, en comparació al 4,8 per cent dels qui feien exercici més d’un cop per setmana. Dels qui van començar a fer exercici després del diagnòstic, el 6,3 per cent va desenvolupar Alzheimer, comparat amb el 7,7 per cent dels qui van s’ho van deixar després del diagnòstic.
En vista d’aquest resultat, els autors suggereixen que l’exercici regular pot augmentar la producció de molècules que ajuden al creixement i la supervivència de les neurones o a augmentar el flux sanguini al cervell, cosa que podria prevenir una reducció del volum cerebral que sovint s’associa amb la demència.
