Un nou estudi publicat a The Journal of Immunology per un equip de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha identificat un mecanisme biològic clau que actua com a “interruptor d'apagat” en el limfoma difús de cèl·lules B grans (LBDCG), el tipus de càncer hematològic més freqüent i un dels més agressius.
Els resultats demostren que la proteïna HDAC7 exerceix una doble funció: és essencial per la formació d'un sistema immunitari sa i, quan desapareix de les cèl·lules tumorals, la malaltia es torna molt més agressiva. A més, l'equip ha demostrat que quan es restaura l’HDAC7 en cèl·lules canceroses es pot alentir, o fins i tot aturar, el creixement tumoral.
QUÈ ÉS EL LIMFOMA DIFÚS DE CÈL·LULES B GRANS?
El LBDCG és un càncer que afecta els limfòcits B del sistema immunitari, responsables de produir els anticossos que ens protegeixen de les infeccions.
És el tipus més comú de limfoma no Hodgkin i representa aproximadament el 40% dels casos a tot el món. Encara que alguns pacients responen bé a la quimioteràpia estàndard (coneguda com a R-CHOP), un percentatge significatiu no ho fa. Per això, identificar aquells casos amb més risc de mal pronòstic continua sent un dels seus principals reptes clínics.
Quan el sistema immunitari s'enfronta a un virus o un bacteri nous, els limfòcits B es concentren ràpidament en els centres germinals dels ganglis limfàtics. En aquest entorn, podríem dir que els limfòcits B se sotmeten a un “entrenament” intensiu: proliferen amb rapidesa, afinen la seva capacitat de reconèixer al patogen amb més precisió i es diferencien en cèl·lules altament eficaces productores d'anticossos. Aquest procés és fonamental per una resposta immunitària eficaç.
L'equip de l’IJC, liderat per la Dra. Maribel Parra i les investigadores Ainara Meler i Mar Gusi-Vives, ha demostrat que l’HDAC7 actua com una reguladora central d'aquest procés.
En models murins, l'eliminació de la proteïna HDAC7 en els limfòcits B impedeix completar la seva maduració: les cèl·lules queden bloquejades en un estat immadur, no generen els anticossos adequats i no arriben a convertir-se en cèl·lules immunitàries plenament funcionals. En altres paraules, sense HDAC7, “l’entrenament” del sistema immunitari no dona resultats.
LA CONNEXIÓ AMB EL CÀNCER
A partir d'aquí, les investigadores van analitzar què passa amb l’HDAC7 en el LBDCG. En estudiar mostres tumorals de pacients, van observar que moltes presentaven nivells reduïts d'aquest factor regulador clau.
A més, l'anàlisi de dades de supervivència de 292 pacients amb LBDCG va mostrar que aquells amb tumors que mostraven nivells reduïts d'HDAC7 tenien un pronòstic significativament pitjor que aquells amb nivells més pròxims a la normalitat. En aquest sentit, l’HDAC7 actua com un interruptor natural del càncer: la seva pèrdua afavoreix la progressió de la malaltia.
La troballa més prometedora de l'estudi prové d'experiments realitzats al laboratori en què l'equip va restaurar de manera artificial l'expressió d'HDAC7 en cèl·lules tumorals de LBDCG. L'efecte va ser clar: les cèl·lules canceroses van deixar de proliferar, van començar a morir i els tumors es van reduir significativament en reactivar aquest “interruptor”.
Aquests resultats indicarien que HDAC7 actua com un supressor tumoral natural, encarregat de controlar la proliferació dels limfòcits B, i que la seva pèrdua contribueix directament al desenvolupament i la progressió del càncer.
IMPLICACIONS PER ALS PACIENTS
Aquest descobriment té dues implicacions immediates i pràctiques per les persones afectades per LBDCG. D'una banda, mesurar els nivells d'HDAC7 al tumor podria servir com un nou biomarcador, és a dir, un senyal molecular que ajudi a predir l'evolució de la malaltia i adaptar el tractament a cada pacient, avançant així cap a una medicina més personalitzada i de precisió en els càncers hematològics.
De l’altra, el fet que la restauració d'HDAC7 elimini cèl·lules canceroses en el laboratori suggereix que podria convertir-se en una futura diana terapèutica. Entendre per què es perd aquesta proteïna en els tumors i com reactivar-la podria obrir la porta a noves opcions de tractament per aquells pacients que no responen a les teràpies actuals.
L'Institut Josep Carreras treballa amb l'objectiu de curar els càncers de la sang, i per això es necessita tant millorar les eines de pronòstic, com desenvolupar noves opcions terapèutiques per aquells pacients que no responen bé a les disponibles actualment.
Tot i que caldran més estudis per confirmar aquests resultats, aquest treball suposa un avenç en ambdues direccions: identifica un senyal molecular, l’HDAC7, amb potencial per anticipar l'agressivitat del tumor en el moment del seu diagnòstic, i demostra que restaurar-lo en cèl·lules canceroses pot frenar el creixement tumoral, la qual cosa obre la porta al desenvolupament d'estratègies terapèutiques dirigides a aquesta via.
