El Pla de Mandat 2024-2027 de l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona estableix com una línia estratègica combatre la pressió estètica i la discriminació per aparença, fomentant la sensibilització sobre la diversitat corporal i l’acceptació dels cossos.
L’Escola de la Dona té un paper actiu en la implementació d’aquest compromís institucional, especialment en àmbits com la formació en moda, on ja s’estan impulsant iniciatives com l’assignatura ‘Patronatge a mida per a cossos diversos’ i on, atenent aquesta diversitat, s’han incorporat maniquins amb un ventall ampli de talles que mostren la riquesa i diversitat corporal, propiciant que l’alumnat pugui realitzar els seus projectes de moda a mida adaptant-los a diferents corporalitats.
Des de la seva creació ja fa 140 anys, l’Escola de la Dona és un referent a la ciutat i a la demarcació en l’ensenyament de l’ofici de la moda. Avui dia aquests ensenyaments tenen com a objectiu capacitar les persones en aquest ofici i empoderar-les per fer-se la roba a mida adaptant-la completament al seu cos i als seus gustos, fugint d’un sector que sovint limita massa les talles.
La pressió estètica: una forma de violència contra les dones
La pressió estètica és una forma d’opressió de gènere que afecta principalment les dones al llarg de tot el cicle vital. Segons dades del Pla d’acció per combatre la pressió estètica de la Generalitat de Catalunya, els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) afecten al voltant de 28.000 adolescents i joves de Catalunya, aproximadament el 5% de les noies. El 60% de les dones de fins a 25 anys manifesta haver-se sentit insatisfeta alguna vegada, sovint o sempre amb el seu cos quan es mira al mirall, i un 32% s’han sentit malament pel fet de no trobar roba de la seva talla.
D’altra banda, el 27% de les dones s’han saltat àpats sense control mèdic per raons estètiques, el 47% de les noies es volen aprimar i el 41% ha fet alguna vegada dieta per aprimar-se pel seu compte sense control mèdic. I en l’àmbit escolar, l’aspecte físic i, en concret, tenir ‘sobreprès’, és el principal motiu que col·loca les víctimes en la diana dels assetjadors (52,9%).
Aquestes preocupants dades van ser aportades ahir a la xerrada ‘Pressió estètica: formes, efectes i alternatives’, a càrrec de Sandra Gonfaus, comunicadora cultural i periodista especialitzada en Gènere i Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i que va organitzar l’Escola de la Dona en el marc de la campanya institucional del 8M.
Segons Gonfaus, “la violència estètica l’exerceixen els homes, perquè són els que tenen poder i els que construeixen aquests cànons que són tan impossibles d’arribar a complir i que funcionen com un sistema d’opressió gerontofòbic, racista, classista, LGTBIQfòbic i grassofòbic”.
Per a Gonfaus, aquesta pressió estètica es perpetua amb la publicitat, els mitjans de comunicació, els productes culturals i les xarxes socials, amb múltiples conseqüències com la baixa autoestima, problemes de salut mental, TCA, discriminació i exclusió, consumisme descontrolat o limitacions en les oportunitats laborals, entre d’altres.
L’activista va explicar que la lluita contra la pressió estètica passa per “rebutjar els cànons imposats, educació i informació, polítiques públiques, deixar d’opinar sobre el cos de les altres persones, reivindicar la imatge pròpia o fomentar una relació sana amb l’alimentació i l’esport”.
Durant la xerrada, la diputada de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, Raquel Albiol, va assegurar que “per abordar aquesta realitat de manera efectiva, és imprescindible fer-ho des d’una perspectiva de gènere interseccional, entenent que la pressió estètica afecta de manera diferent segons l’edat, l’origen ètnic, la identitat de gènere o la discapacitat”.
La xerrada es va fer l’Espai Francesca Bonnemaison, un referent en la formació i l’empoderament de les dones, seu de l’Escola de la Dona i de l’Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona.
