Enxampen un grup criminal especialitzat en estafes i suplantació d’identitat a la comarca del Vallès

Els Mossos d’Esquadra desarticulen una banda que operava entre Cerdanyola, Mollet, Ripollet i Montcada amb un frau superior a 131.000 euros en només 12 dies

15 de juliol de 2026 a les 08:49h

El passat 8 de juliol, agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra de la comissaria d’Horta-Guinardó van detenir cinc persones, amb edats compreses entre els 22 i els 54 anys, acusades de diversos delictes relacionats amb l’estafa financera. Les detencions es van efectuar a diferents municipis del Vallès: Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, vinculades presumptament a un grup especialitzat en la suplantació d’identitat.

Investigació iniciada per denúncies de fraus

La recerca policial va arrencar després de rebre diverses denúncies per casos de suplantació d’identitat i contractacions fraudulentes de productes financers. Aquesta actuació va culminar amb una entrada i registre en un domicili situat a Cerdanyola del Vallès, on els agents van intervenir un volum considerable de proves materials:

  • Més de 1.600 documents d’identitat pertanyents a persones provinents de tot l’Estat espanyol.
  • Diferent documentació bancària.
  • Telèfons mòbils i targetes SIM.
  • Aproximadament 13.500 euros en efectiu.

Més de 130.000 euros de benefici en menys de dues setmanes

L’anàlisi dels fets ha permès demostrar que el grup criminal havia aconseguit un benefici superior als 131.000 euros en només 12 dies. Aquest import provenia principalment del buidatge sistemàtic de targetes contractades fraudulentament utilitzant les dades suplantades de les víctimes.

La investigació continua oberta i no es descarta que apareguin noves víctimes atesa la gran quantitat de documentació encara pendent d’examinar.

Funcionament per fases del modus operandi

L’organització obtenia documents identificatius sostrets, que guardaven durant llargs períodes. Després seleccionaven el membre amb més semblança física per dur a terme la suplantació presencial. Amb el DNI falsificat i les dades bancàries obtingudes fraudulentament, procedien a contractar targetes de crèdit i altres productes financers en establiments comercials.

A més, substituïen les dades telefòniques reals per altres sota el seu control per evitar ser detectats durant les gestions. L’objectiu era multiplicar les contractacions en poc temps per maximitzar el crèdit abans que es descobrís l’engany.

Efectiu retirat principalment en locals d’apostes

L’etapa final consistia a convertir aquest crèdit il·lícit en diners efectius. La manera principal descoberta era retirar efectiu mitjançant operacions fraccionades consecutives dins establiments dedicats al joc, fins a esgotar pràcticament tots els límits disponibles a les targetes compromeses.

A més, part dels recursos s’utilitzava per adquirir telèfons mòbils d’alta gamma així com altres productes fàcils de revendre posteriorment.

Anàlisi clau dels dispositius telefònics utilitzats

L’estudi detallat sobre les línies telefòniques va ser fonamental per als investigadors. Les targetes SIM eren donades d’alta sota identitats falsificades o corresponents a terceres persones; però l’anàlisi dels terminals mòbils va permetre vincular diversos actes il·lícits i identificar dispositius reutilitzats reiteradament pel grup criminal.

Aquesta tasca s’ha complementat amb l’examen exhaustiu de documentació bancària, imatges captades per videovigilància, registres d’accés als locals on s’havien fet extraccions dineràries i també seguiments policials específics.

Estructura organitzada amb rols definits dins el grup criminal

Les diligències apunten cap a un entramat estable i organitzat on cada membre tenia funcions concretes:

  • Sostracció documental
  • Suplantacions presencials
  • Gestió telefònica
  • Tasca logística i vigilància
  • Extracció monetària o adquisició fraudulenta amb crèdit obtingut il·legalment

L’ús continuat compartit tant dels dispositius com dels documents identificatius juntament amb la presència conjunta repetida durant diferents etapes ha permès acreditar indicis sòlids sobre aquesta activitat coordinada orientada al lucre continuat il·lícit.

D’altra banda, es confirma que els principals investigats mantenien encara documentació sostreta així com dades bancàries vinculades als fraus comesos anteriorment. Un dels presumptes caps ja havia estat objecte d’una altra investigació similar; concretament una actuació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional l’any 2018 on se li van confiscar prop de 1.400 documents identificatius.