Aquest diumenge ha entrat en vigor la reforma en profunditat de l’Ordenança de convivència de Barcelona amb l’objectiu d’adaptar-la a una societat més plural, diversa i amb un ús cada vegada més intensiu de l’espai públic. El nou text introdueix canvis substancials en el règim sancionador, amplia el catàleg de conductes infractores, reforça els mecanismes de cobrament i aposta també per mesures socials i preventives per afavorir la convivència.
La reforma neix en un context marcat per l’augment de queixes veïnals vinculades al soroll, el consum d’alcohol al carrer, les miccions a la via pública i determinades conductes incíviques que afecten la qualitat de vida als barris. Segons el consistori, l’objectiu és equilibrar fermesa i pedagogia, combinant sanció, prevenció i mediació.
Enduriment de sancions i nous agreujants
Un dels eixos centrals de la nova ordenança és l’enduriment de determinades sancions i la incorporació de nous agreujants, especialment en situacions que afecten col·lectius vulnerables o espais sensibles.
Entre les mesures més destacades:
- Consum d’alcohol en espais amb presència de menors: es tipifica com a infracció agreujada, amb multes que poden arribar als 1.500 euros.
- Prohibició de rutes etíliques organitzades (els coneguts “pub crawls”): les sancions poden ascendir fins als 3.000 euros, especialment quan generin alteracions greus de la convivència.
- Miccions en zones sensibles —com entorns escolars, equipaments o espais especialment protegits: multes de fins a 750 euros.
El govern municipal defensa que aquestes mesures responen a la necessitat de protegir els menors i preservar la dignitat dels espais compartits, especialment en zones amb alta pressió turística o d’oci nocturn.
Noves conductes infractores
La reforma amplia el ventall de comportaments sancionables per adaptar-se a noves realitats socials i a problemàtiques emergents.
Entre les novetats:
- Promoció de pintades no autoritzades, no només la seva execució material.
- No diluir les miccions d’animals a la via pública, amb sancions de fins a 300 euros, una mesura vinculada a les demandes dels serveis de neteja i del veïnat.
- Conductes contra la llibertat sexual i la dignitat de les persones a l’espai públic, que passen a estar explícitament recollides com a infraccions.
Amb aquesta ampliació, l’Ajuntament vol reforçar la protecció dels drets individuals i la qualitat de l’espai urbà, incorporant també situacions que fins ara quedaven en una zona grisa normativa.
L’aporofòbia, nou eix discriminatori
Un dels elements més innovadors del text és la incorporació explícita del concepte d’aporofòbia —l’odi o menyspreu envers les persones sense recursos— com a eix discriminatori.
Aquesta inclusió equipara l’aporofòbia a altres formes de discriminació ja reconegudes, i permet actuar sancionadorament davant conductes que atemptin contra la dignitat de persones en situació de vulnerabilitat econòmica o exclusió social.
El consistori subratlla que la voluntat no és penalitzar la pobresa, sinó protegir les persones que la pateixen davant actituds d’assetjament, humiliació o exclusió.
Més eficàcia en el cobrament de sancions
La reforma també reforça els mecanismes de recaptació per garantir que les sancions siguin efectives. Actualment, el nivell de cobrament supera el 50%, però el nou text vol reduir els marges d’impunitat.
Una de les mesures clau és l’ampliació del cobrament immediat a totes les infraccions —lleus, greus i molt greus— en el cas de persones no residents. L’objectiu és evitar que determinades conductes quedin sense conseqüències per dificultats en la tramitació posterior.
Aquest reforç del sistema sancionador s’acompanya d’una millora en els circuits administratius per agilitzar expedients i reduir terminis.
Mesures socials i alternatives a la sanció
Tot i l’enduriment del règim sancionador, la nova ordenança incorpora també una dimensió social i preventiva:
- Programes de mediació comunitària.
- Alternatives a la sanció econòmica per a persones vulnerables, amb fórmules adaptades a la seva situació.
- Plans preventius, com el desplegament de més lavabos públics en zones d’alta concentració de persones.
Aquesta doble via —fermament sancionadora, però amb sensibilitat social— pretén garantir que la norma no generi desigualtats afegides i que contribueixi realment a millorar la convivència.
Participació pública i comissió de seguiment
El text definitiu incorpora el 34% de les esmenes presentades durant la fase d’exposició pública, un percentatge que el govern municipal destaca com a mostra de voluntat de diàleg.
A més, s’ha creat una comissió de seguiment bimestral amb la participació de tots els grups municipals per supervisar l’aplicació efectiva de la nova ordenança i introduir ajustos si cal.
Aquest òrgan haurà d’avaluar l’impacte real de les mesures i fer seguiment tant de les dades sancionadores com dels indicadors de convivència als barris.