En marxa les obres de Ca l’Ordit, la promoció habitatge cooperatiu i inclusiu més gran del país

Govern, Ajuntament i Estat reivindiquen la col·laboració institucional per acabar amb l'especulació immobiliària

15 de novembre de 2025 a les 16:12h

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han reivindicat l’habitatge cooperatiu com una “fórmula de futur”. Tots dos han participat en l’acte d’inici d’obres de Ca l’Ordit, al barri de Sant Andreu, un projecte impulsat per Sostre Cívic que vol oferir habitatges dignes i sostenibles. Després de visitar el solar, Illa ha remarcat el suport del Govern a models “solidaris” que ajudin a posar fi a l’especulació immobiliària, mentre que Collboni ha situat la iniciativa com una peça clau de la Barcelona “del futur” basada en la diversitat i la inclusió. El secretari d’Estat d’Habitatge, Francisco David Lucas, també ha elogiat la perspectiva social del projecte i ha destacat la importància de la col·laboració institucional.

Els tres representants han presidit l’acte d’inici de les obres de Ca l’Ordit, la promoció d’habitatge cooperatiu inclusiu més gran de Catalunya i de l’Estat. El projecte constarà de 62 habitatges que s’aixecaran en un solar municipal del passeig de Torras i Bages, 126-128.

L’Ajuntament de Barcelona ha cedit el terreny a Sostre Cívic amb un dret de superfície de 99 anys, dins les polítiques de suport a entitats i cooperatives per ampliar el parc d’habitatge assequible mitjançant el procediment previst al Conveni ESAL.

En aquesta línia, Collboni ha assegurat que Ca l’Ordit farà “realitat” la Barcelona que vol impulsar el consistori: “És un bocí d'aquesta ciutat que volem diversa i inclusiva”, ha recalcat, remarcant també l’esforç de totes les persones i entitats que han contribuït a transformar la ciutat. L’alcalde ha subratllat la necessitat de “combatre” la dinàmica que obliga part del veïnat a marxar de la ciutat i ha defensat que és essencial garantir habitatge assequible.

“Anem a totes”

Illa ha insistit que el Govern “va a totes” amb les polítiques d’habitatge, que ha situat com la “primera prioritat” del seu executiu. Ha defensat la seva “ambició” en aquest àmbit i ha reiterat que posarà les capacitats del Govern “al màxim” perquè l’habitatge sigui un dret i no un bé de mercat. També ha reivindicat la cooperació entre Generalitat, Ajuntament i govern espanyol per fer possible projectes com Ca l’Ordit, i ha demanat continuar reforçant aquestes fórmules: “Cal col·laboració i més col·laboració”, ha dit, en comptes de “confrontar i encallar”.

El president ha expressat el suport del Govern a models cooperatius que aporten estabilitat i tenen “cura” de l’entorn: “Són totes les virtuts que defensem des de l'executiu”, ha assegurat. A més, ha animat a estendre aquest model arreu del país i ha demanat al seu Govern que ajudi “al màxim” a impulsar-lo.

Illa també ha reclamat “ambició” en la industrialització i la innovació, i ha posat l’accent en un ús més extensiu de la fusta com a material sostenible que contribueix a la gestió forestal i ajuda a evitar futurs “disgusts”.

Inclusió i intercooperació

Ca l’Ordit és pioner en incorporar un projecte d’intercooperació i inclusió gràcies a l’acord amb el grup cooperatiu TEB, que preveu reservar alguns habitatges per a persones amb discapacitat intel·lectual. L’entitat garantirà la mirada inclusiva en tot el procés i donarà suport a la comunitat durant la convivència.

Els impulsors del projecte defensen que Ca l’Ordit no és una promoció convencional, sinó una aposta per una ciutat més habitable i lliure d’especulació. Recorden que la construcció s’està duent a terme de manera col·lectiva i amb l’organització de les sòcies. “Volem ser casa i deixar enrere el patiment que ens provoca l'especulació immobiliària”, han expressat des de la cooperativa, insistint que l’habitatge no pot ser un privilegi i que calen més “tresors” com Ca l’Ordit. “Volem ser comunitat inclusiva”, han afirmat.

D’aquí a dos anys, s’espera que fins a 62 famílies accedeixin als habitatges, situats en un edifici de 10 plantes i amb contracte indefinit. Actualment, a Catalunya hi ha una setantena de projectes d’habitatge cooperatiu, entre actius i en construcció, que sumen més de 1.200 habitatges.