Elsa Artadi cataloga de “nyap” la Zona de Baixes Emissions de Barcelona

El grup de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona ha responsabilitzat l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el primer tinent d’Alcaldia, Jaume Collboni, de ser “els únics responsables del nyap” de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tomba “aquesta eina de lluita contra les emissions contaminants”.

La formació subratlla que estava d’acord amb “l’esperit” de l’ordenança, per bé que entenia que calia modular algunes de les mesures que recollia i advocava per una aplicació “més racional i progressiva”. Per això afirma que, “en bona part”, la sentència “dona la raó” a les objeccions que els seus membres van defensar durant el tràmit per aprovar la normativa.

“Es confirma que la manera de fer del govern de Colau i Collboni, de comuns i de socialistes, perjudica la ciutat i el conjunt de la ciutadania”, afirma Junts en un comunicat. Alhora, acusa l’equip municipal de tenir manca de voluntat de “diàleg” i de “consens”, i de no deixar altra opció als que se senten perjudicats que recórrer a la via judicial.

En aquest sentit, la formació ha recordat que durant el tràmit administratiu per tirar endavant l’ordenança, va presentar al·legacions com la necessitat d’incorporar al projecte “més estudis predictius per avaluar l’efectivitat real de les restriccions” o una memòria de “l’impacte econòmic i social sobre els col·lectius i els sectors econòmics afectats”.

També va reclamar mantenir la moratòria per als vehicles de transport de mercaderies de manera indefinida, i vincular la seva incorporació progressiva a les restriccions de la ZBE al resultat dels estudis sobre l’impacte econòmic i social de la seva aplicació. El grup que presideix Elsa Artadi també va reclamar una moratòria de dos anys per a les motocicletes.

Alhora, el grup lamenta que el “revés judicial” del TSJC anul·la “una bona eina que s’havia consensuat com a decisiva en la lluita contra la contaminació”. Per això es mostra a favor de la mesura però, “sobretot”, de treballar “des del rigor, la ciència i el consens, i no des de la imposició i la manca de diàleg”.