Els preus del lloguer als municipis amb zones declarades tensionades han caigut un 3,7% des que va entrar en vigor del topall fa un any, mentre que a Barcelona el descens s’ha accentuat fins al 6,4%. Segons ha explicat la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, des que es va començar a aplicar la mesura en els primers municipis s’han signat un miler de contractes nous cada mes a Catalunya. Pel que fa al preu mitjà dels nous contractes de lloguer a Catalunya el quart trimestre de l’any passat en comparació al mateix període del 2023, es va reduir un 1,6% i un 3,3% en relació als primers tres mesos de l’any. A la capital catalana, el preu del lloguer ha retrocedit un 5,1% entre el darrer trimestre del 2024 i el del 2023.
Coincidint amb el primer aniversari de l’aplicació del topall dels lloguers, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha rebut la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la seu del Departament de Territori. En una roda de premsa posterior, els tres s’han felicitat per la reducció dels preus del lloguer en les zones tensionades i han assegurat que s’ha demostrat l’efectivitat de la mesura.
Paneque ha celebrat “l’impacte positiu per a totes les parts” del topall del lloguer en els 140 municipis que van aplicar primer la mesura fa un any. Concretament, les dades recullen les dades dels lloguers dipositats a l’Incasol d’acord amb la LAU i no inclouen el lloguer temporal, que les administracions han començat a perseguir en els casos d’ús fraudulent.
De fet, segons les dades publicades aquest divendres, durant el 2024 l’augment de contractes de temporada a Catalunya ha sigut de 4.817, un 44,9% més. L’increment d’aquesta modalitat s’ha produït de forma homogènia a tot el territori català però suposen menys del 15% dels nous contractes formalitzats, segons la Generalitat.
En la seva compareixença, Paneque ha afirmat que les dades donen “certa esperança” ja que mentre els preus baixen el nombre de contractes pugen a un ritme d’un miler nous cada mes. En el darrer trimestre, han estat 3.070 més. En el conjunt de l’any, segons la Generalitat, hi ha 8.967 contractes vigents més a Catalunya, 5.819 als 140 municipis de la primera declaració de les zones de mercat residencial tensionat i 780 més a la ciutat de Barcelona.
Per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també ha assenyalat que les dades per “a l’esperança, sobretot per a aquelles famílies i gent jove que es vol quedar viure a la seva ciutat”. Collboni ha dit que els increment dels lloguers a la ciutat de fins al 68% en els darrers deu anys són “inassumibles”.
“El que estem fent és canviar les regles del joc, no són mesures temporals per quedar bé, són mesures per canviar les regles del joc a Espanya, Catalunya i Barcelona”; ha dit Collboni, que ha afegit que al mateix temps ha dit que cal que les regles siguin “clares, permanents i donin seguretat jurídica a tothom perquè són mesures que han vingut per quedar-se”.
Collboni ha recordat la sentència del TC publicada aquest dijous que avala el decret de la Generalitat sobre els pisos turístics i la decisió del govern municipal d’acabar amb aquesta modalitat de lloguer a partir del 2027. “Vol dir posar 10.000 pisos més al mercat residencial, vol dir que 25.000 persones es podran quedar a viure a la ciutat de Barcelona i l’equivalent a la construcció d’un any”, ha insistit.
L’alcalde ha reivindicat que la capital catalana és l’única ciutat de l’Estat on s’aplica el topall dels lloguers i que acabarà amb els pisos turístics, l’any 2028, i ha dit que Barcelona s’ha erigit com a “referent internacional” en la lluita per a un habitatge digne.
D’altra banda, Collboni ha carregat contra les conclusions que emeten els portals immobiliaris en relació a una reducció de l’oferta de lloguer a Barcelona i ha afirmat que la Llei d’habitatge no els convé per als seus interessos. “Els portals expliquen com els hi va i no els hi va bé la regulació i expliquen altres dades. Les veritables són les de la Generalitat”, ha comentat. En aquest sentit, Idealista advertia ahir que en cinc anys, l’oferta s’havia reduït un 84% a Barcelona mentre els preus s’havien incrementat un 62%.
Crida a les comunitats del PP a aplicar la Llei de l’habitatge i als propietaris a rebaixar un 5% els lloguers
Al seu torn, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha defensat que la Llei de l’habitatge és “útil a l’interès general” i ha fet una crida al PP perquè apliqui mesures incloses en el text com el topall del lloguer en zones tensionades en les institucions on governa, com en comunitats i ajuntaments, i ciutats com Madrid o Màlaga puguin contenir i reduir els preus.
“Amb la Llei de l’habitatge hem aconseguit baixar els preus a Catalunya i molt notablement a Barcelona”, ha continuat la ministra en la compareixença conjunta amb Paneque i Collboni. Segons ha dit, el País Basc ja està treballant en la implementació dels preus del lloguer i Navarra ho farà de forma imminent. També hi ha mostrat interès Astúries i els ajuntaments de La Corunya i Las Palmas.
Al mateix temps, Rodríguez ha emplaçat els propietaris a rebaixar un 5% els preus dels lloguers i acollir-se a la bonificació del 90% de l’IRPF. A Catalunya, ha dit, hi ha 460.000 propietaris que podrien acollir-se a aquesta mesura. A tall d’exemple, si per un pis mitjà que es paguen 1.100 euros i s’aplica aquesta rebaixa, els inquilins deixarien de pagar 600 euros que el propietari recuperaria mitjançant la bonificació.
La ministra no ha especificat quants propietaris s’hi haurien acollit ja que és una dada que s’obtindrà de la pròxima campanya de la renda corresponent del 2024, que començarà d’aquí uns dies.
