Conèixer el públic és un dels reptes de les indústries culturals. Amb aquest objectiu, DocsBarcelona, de la mà de Moving Docs, projecte europeu per al foment de la distribució de documentals i creació d’audiències a Europa, i amb la participació de 5 empreses i projectes entorn el documental Europeus, han realitzat una enquesta per conèixer les audiències de documental a tota Europa i a cada territori. Aquesta enquesta ha tingut el suport del programa Media d’Europa Creativa i a nivell estatal de l’Institut Català de les Empreses Culturals.
Els objectius d’aquesta enquesta eren conèixer quin públic mira documentals, quin impacte tenen aquests sobre el públic i com podem animar als usuaris a veure més documentals. Els resultats d’aquesta enquesta han estat estudiats i analitzats pel Dr. Huw D. Jones, de la Universitat de Southampton al Regne Unit. L’enquesta s’ha fet amb una mostra de 1.500 usuaris d’arreu d’Europa, consumidors habituals de documentals, i 1.000 usuaris a tota Espanya en sales de cinema que programen habitualment continguts documentals.
L’estudi conclou que els esdeveniments recents en tot el món amb l’actual crisi sanitària fan que els resultats de l’enquesta siguin especialment rellevants, ja que cada vegada és més important informar-nos sobre temes importants i d’actualitat, i els documentals són una de les formes per fer-ho que més valoren els usuaris. Descobrim que les persones més joves són les que més es veuen afectades per l’experiència de veure documentals, i les fa canviar el seu estil de vida o comportament. El 97% dels enquestats afirmen que els documentals els han afectat d’una manera o altra, independentment de la seva nacionalitat, edat, gènere o lloc de residència. Més del 60% dels enquestats afirmen que els documentals els han ajudat a comprendre el món o millorar el seu coneixement sobre alguns temes, mentre que el 50% s’han vist animats a informar-se més sobre un tema en particular. Els documentals fomenten el coneixement, l’interès i la curiositat per temàtiques rellevants i d’actualitat, i es podrien convertir en una de les eines més democràtiques, revolucionàries i assequibles per informar i educar a joves de tot el món.
Tanmateix, hem de tenir en compte que els joves d’entre 16-24 anys són la franja que menys consum documental fa, i un jove té sis vegades més possibilitats de veure ficció en un cinema, que un documental. Gairebé la meitat dels enquestats reconeixen que veurien més documentals, si se’n programessin més de les temàtiques que els interessen, tant en cinemes o festivals com en altres plataformes en línia. Aquestes últimes són, de fet, les més populars per al consum de documentals, seguida per les televisions.
A Espanya, el públic enquestat és un gran consumidor de cultura, i el 94% reconeix assistir habitualment a espectacles i esdeveniments culturals com cinema, teatre o concerts. En comparació amb els resultats de la resta de països, el públic català, té més hàbit d’anar a veure cinema a les sales, que no pas en plataformes en línia. Un 30% dels usuaris reconeixen preferir veure documentals en la pantalla gran, i ho farien més si tinguessin més programació.
