El programa d’inspecció a l’entorn natural de Terrassa va tancar el 2021 amb 26 requeriments a la propietat

Des del juliol de 2021, en què l’Ajuntament va posar en marxa el programa de sòl no urbanitzable per garantir la protecció de l’entorn natural, s’han fet més d’una cinquantena d’inspeccions que han derivat en l’obertura de 26 requeriments a la propietat per construccions sense llicència, per construccions en mal estat, per l’acumulació de residus o usos indeguts. D’aquests 26 requeriments, vuit s’han fet a masies; dotze a edificacions precàries, com són horts i campaments il·legals; i sis a la neteja i retirada de tanques perimetrals i al tancament de pous.

Aquest programa, que està vinculat als serveis de Medi Ambient i Urbanisme, supervisa el compliment de les actuacions que s’hagin realitzat o es realitzin en aquest entorn natural protegit, que representa el 65% del terme de Terrassa. La seva finalitat és vetllar pel compliment de la normativa aprovada l’any 2020, quan va entrar en vigor  la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’àmbit de l’Anella Verda i el Pla Especial i Catàleg de Masies.

Pel que fa als requeriments, el gruix més important correspon a la retirada i neteja de les construccions precàries, fetes amb material de rebuig, perquè el terreny sigui apte per un futur ús agrícola. Dels 12 presentats, set corresponien a terrenys que han estat ocupats de manera il·legal i que la propietat ha manifestat l’inici d’accions legals. En relació amb les masies, l’Ajuntament ha cursat vuit requeriments perquè aportin un certificat tècnic de l’estat de l’edificació, ja que la Llei 2/2002 d’urbanisme, recull que cal preservar i rehabilitar les masies que estiguin protegides i incloses dins el catàleg municipal. L’equip d’inspecció que supervisa el  compliment de la normativa urbanística i del paisatge a l’Anella Verda està format una lletrada, una inspectora i una auxiliar de gestió.

El regidor d’Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Carles Caballero, destaca l’objectiu comú que té l’administració municipal i la propietat. «Aquestes inspeccions no tenen un afany recaptatori perquè el que volem ambdues parts és endreçar el sòl no urbanitzable i evitar que hi hagi focus de barraquisme, horts il·legals i espais degradats en l’entorn natural. No descartem l’actuació de la via subsidiària, per part de l’Ajuntament, per erradicar aquestes activitats il·legals», explica.

Entre les actuacions dutes a terme destaquen la neteja a la finca de Can Figueres del Mas, situada al nord-est de la ciutat, on s’han retirat tones de runes, residus i uralita, i la de la zona de Palau Nord,  que està delimitada per la carretera de Rubí, l’avinguda de Santa Eulàlia i el barri de Can Jofresa, amb una destacada presència d’horts no autoritzats.

El programa de sòl no urbanitzable contribueix al compliment dels principals objectius de l’Anella Verda, com són garantir la pervivència dels connectors ecològics que protegeixen Terrassa; recuperar les funcionalitats econòmiques dels camps, promovent l’activitat de les masies i del sector primari, en general; protegir el patrimoni cultural i arquitectònic; i fomentar un ús social i responsable de l’entorn.

L’Anella Verda és tot l’espai no urbà de Terrassa, de 4.400 hectàrees, que conforma un patrimoni natural de gran valor ambiental, paisatgístic, cultural, social i econòmic.