El Consell Metropolità ha aprovat aquest dimarts el nou pla metropolità de mobilitat urbana per al període 2025-2030, un document que aposta per consolidar i ampliar els sistemes de transport sostenibles a l’àrea metropolitana. Entre les línies principals destaca l’ampliació del servei públic de bicicleta, amb l’objectiu d’incrementar l’ús quotidià d’aquest mitjà.
En concret, el pla preveu estendre el servei AMBici a cinc municipis nous situats al Vallès, la zona nord del Baix Llobregat i una part limitada del Maresme, així com reforçar la xarxa ciclable existent.
A més, segons detalla el text, l’AMB treballa per aconseguir una futura integració amb el sistema Bicing de Barcelona, coincidint amb la finalització del contracte vigent a la capital l’any 2030. Tot i que hi ha intenció política clara per avançar cap a un model coordinat a escala metropolitana, encara no s’ha arribat a cap acord definitiu amb el govern municipal encapçalat per Jaume Collboni.
Reforç i ampliació de les zones de baixes emissions (ZBE)
Una altra prioritat fonamental és potenciar les zones de baixes emissions. El pla contempla ajudar els ajuntaments en el desplegament o ampliació d’aquestes zones segons la normativa vigent, que obliga els municipis amb més de 50.000 habitants a limitar l’accés dels vehicles amb etiqueta groga a partir del 2028.
L’AMB es posiciona com un agent clau en aquesta matèria: “s’erigeix en una institució capaç de coordinar i donar suport tècnic als ajuntaments per definir criteris comuns d’accés, senyalització i sistemes de control”, així com facilitar “la integració tecnològica dels sistemes de vigilància i sanció”. A més, valora positivament el calendari marcat per la Generalitat.
Més capil·laritat i eficiència en la xarxa d’autobusos
Pel que fa al transport públic col·lectiu, es proposa una millora significativa del servei d’autobús. El pla planteja transferir la titularitat d’algunes línies que circulen exclusivament dins dels municipis metropolitans sota gestió directa, amb mesures orientades a augmentar la freqüència, millorar la velocitat comercial i garantir una major fiabilitat.
Aquesta estratègia s’emmarca dins un model continuista respecte als plans anteriors, però incorpora nous desafiaments vinculats a la descarbonització i adaptacions als canvis socials.
Línies addicionals per transformar el model de mobilitat
A banda dels eixos centrals –bicicleta, ZBE i autobusos– el document també promou altres accions destinades a modernitzar el sistema metropolità. Així es fomenten iniciatives com:
- La promoció del vehicle compartit.
- L’impuls de la intermodalitat mitjançant millores als intercanviadors i integració tarifària.
- L’avanç en digitalització oferint informació en temps real sobre els serveis disponibles.
- L’aposta pel transport sota demanda en zones menys poblades o menys connectades.
D’altra banda, s’aposta clarament per optimitzar l’aparcament urbà mentre es promouen mesures per descarbonitzar progressivament tot el parc mòbil mitjançant renovacions tecnològiques i combustibles alternatius.
Millor qualitat ambiental amb menys morts atribuïbles al trànsit
L’impacte mediambiental constitueix un objectiu fonamental. Segons les estimacions incorporades al pla, els nivells contaminants relacionats amb el trànsit experimentarien una caiguda dràstica abans del 2030:
- Les morts associades al diòxid de nitrogen (NO₂) passarien dels actuals 560 casos (2023) fins a només 12 casos previstos.
- Els dècims derivats dels contaminants PM10 disminuirien des de 84 fins a 6 casos.
- I les afectacions relacionades amb PM2.5 baixarien notablement fins als 23 casos previstos, partint dels 307 actuals.
A més, s’espera reduir significativament la població exposada als nivells contaminants superiors als límits europeus establerts: passant aproximadament del 80% a entre un 18% i un 8%, depenent del tipus particular contaminant considerat.
Més del 90% pressupostat destinat a infraestructures clau
D’una banda econòmica cal destacar que aquesta planificació calcula una inversió global superior als 22.374 milions d’euros. D’aquests recursos, prop del 92% (20.673 milions) s’hi destinen directament a desenvolupar infraestructures vinculades especialment al transport sostenible i mobilitat activa; mentre que només un 8% restant (1.701 milions) s’incorporarà accions complementàries com governs locals o processos digitals orientats al canvi d’hàbits ciutadans.
Dins aquest context destaca especialment el pes específic dedicat al transport públic: més d’un miler cinc-cents milions seran dirigits exclusivament a actuacions sense necessitat directa d’infraestructura física; mentre que tota resta suma uns 20.600 milions enfocats en grans projectes estructurals .