El Parc de la Serralada de Marina disposa d’una nova actualització de la cartografia d’hàbitats que analitza l’evolució del paisatge durant el període 2010-2024. El treball, elaborat pel Grup de Recerca GeoVeg de la Universitat de Barcelona (UB), ofereix una visió precisa dels canvis registrats en aquest espai natural i es consolida com una eina de suport per a la gestió del parc i la conservació de la biodiversitat.
L’estudi ha cartografiat 3.863 hectàrees del parc i del seu entorn, amb una escala d’1:10.000, i hi ha identificat 121 hàbitats diferents segons la classificació CORINE. Dins aquest conjunt, s’han localitzat 12 hàbitats d’interès comunitari (HIC), dos dels quals tenen la consideració de prioritaris d’acord amb la Directiva Hàbitats (97/62/CE).
Canvis en un 21% del territori cartografiat
Els resultats indiquen que un 21% del territori ha experimentat canvis d’hàbitat en els darrers catorze anys. Aquestes transformacions es distribueixen per tot l’espai natural, tot i que són especialment freqüents en zones agrícoles, urbanitzades o afectades per incendis, tales i altres pertorbacions.
La cartografia també apunta una tendència clara cap a la maduració de la vegetació. Els boscos han augmentat la seva presència i ocupen actualment el 25,9% de la superfície analitzada, mentre que les formacions arbustives i herbàcies han anat retrocedint.
En aquest procés, destaca l’expansió dels alzinars i de les pinedes. Els alzinars amb roures han guanyat gairebé 44 hectàrees, els alzinars amb pins més de 27 hectàrees i les pinedes de pi pinyer unes altres 27 hectàrees.
Menys espais oberts i retrocés d’alguns ambients humits
Segons l’estudi, aquesta evolució respon sobretot a la successió forestal natural, responsable del 24% dels canvis detectats. A continuació apareix l’embosquinament, que representa un 16,1%. També hi han contribuït l’emmatament i l’abandonament agrícola.
En paral·lel, els espais oberts han disminuït. Els ginestars han perdut més de 70 hectàrees, els prats d’albellatge gairebé 45 hectàrees i els llistonars més de 43 hectàrees. També s’ha registrat una reducció de les superfícies agrícoles, tant dels conreus herbacis com dels llenyosos, alhora que han augmentat els camps abandonats i les comunitats ruderals.
L’informe alerta igualment de la regressió d’alguns ambients humits, afectats per la sequera i la degradació dels cursos d’aigua. Les vernedes han reduït la seva superfície a la meitat, igual que altres herbassars vinculats als torrents i a les zones humides. En canvi, els canyars dominats per la canya (Arundo donax), una espècie invasora, han continuat expandint-se.
Una eina per orientar la gestió del parc
La nova cartografia permet fer un seguiment dels hàbitats a llarg termini i avaluar-ne l’estat de conservació. Aquesta informació facilita orientar les actuacions de gestió, restauració i conservació dins el parc, i també donar resposta als requeriments de seguiment dels hàbitats d’interès comunitari de la Xarxa Natura 2000.
El treball ha estat impulsat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i desenvolupat pel Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GeoVeg) de la Universitat de Barcelona, integrat a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat