La incorporació del nou Hospital Clínic a L’Hospitalet representa un canvi d’enorme rellevància per a la ciutat, especialment per als barris del Samontà. El 34% de les 69,5 hectàrees incloses en l’àmbit del Pla Director Urbanístic (PDU) corresponen al terme municipal hospitalenc, afectant directament zones com Pubilla Cases i l’entorn de Can Rigal. L’alcalde, David Quirós, ha exercit un paper clau perquè aquest projecte integri L’Hospitalet i converteixi l’arribada del Clínic en un motor de transformació urbana, social i econòmica per a aquests barris.
Un referent sanitari local per a tota la ciutadania
El futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona permetrà assolir un objectiu fonamental: que tota la població de L’Hospitalet sigui atesa en hospitals ubicats dins el mateix municipi. Amb la posada en marxa del nou Hospital Clínic, els veïns dels barris que formen part del Samontà tindran aquest centre com a hospital de referència, mentre que la resta seguirà sent atesa principalment a l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Aquest és el retorn més destacat per a L’Hospitalet després que el Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic aprovés recentment l’avanç del PDU en una reunió celebrada a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat sota la presidència del conseller Albert Dalmau.
Transformació social i urbanística als barris implicats
L’arribada del Clínic adquireix una especial significació per als entorns històricament vinculats a la reivindicació d’un nou hospital, com són Pubilla Cases i Can Rigal. Aquest projecte no només materialitza aquesta demanda sinó que eleva el nivell amb un hospital universitari i internacionalment reconegut que actuarà també com a impulsor integral per al nord de la ciutat.
D’altra banda, el planejament urbanístic incorpora mesures defensades des de l’Ajuntament per reduir la pressió residencial prevista inicialment. S’ha fixat una xifra aproximada d’uns 800 habitatges previstos per a L’Hospitalet —la meitat dels quals seran protegits— davant els gairebé 1.200 contemplats anteriorment.
L’alcalde David Quirós ha subratllat: "El Clínic s’instal·la a L’Hospitalet, al meu barri, a Pubilla Cases, que viurà una gran transformació. I ho farà precisament a l’entorn de Can Rigal, on durant tants anys hem reclamat un nou hospital. A L’Hospitalet tindrem finalment aquell hospital que hem reivindicat durant anys, però serà, a més, el Clínic, un hospital de referència internacional. Avui fem un pas endavant en dos compromisos fonamentals per a la ciutat. El primer, i més important, és que per primera vegada tots els veïns i totes les veïnes de L’Hospitalet podran tenir el seu hospital de referència sense haver de sortir de la seva pròpia ciutat. I el segon és que hem aconseguit un planejament més equilibrat, amb la meitat de l'habitatge protegit i que supera el pla urbanístic de 2006 que no responia a les necessitats del barri. El Clínic ha de ser un gran projecte de país, però sobretot ha de deixar un retorn clar i tangible a L’Hospitalet i als nostres barris".
Noves dinàmiques sanitàries locals
Aquesta implantació modificarà substancialment el mapa sanitari local: els habitants dels barris pertanyents al Samontà tindran com a referència directa el nou Hospital Clínic mentre els altres continuaran vinculats principalment amb Bellvitge. Això suposa una fita inèdita perquè tota la població rebi assistència especialitzada dins els límits municipals.
Quirós explica: "L’arribada del Clínic no consisteix simplement a situar un gran hospital al nostre terme municipal. Per nosaltres, l’element decisiu és que millora directament el servei públic que rep la ciutadania. Que un veí de Pubilla Cases, de la Florida o de Collblanc pugui tenir el Clínic com a hospital de referència a la seva ciutat és una transformació molt concreta de la seva vida quotidiana".
Més habitatge protegit i menys pressió residencial
A nivell urbanístic destaca també la disminució prevista dels habitatges respecte al planejament anterior: es passa d’aproximadament 1.200 unitats previstes inicialment als actuals 800 prevists pel PDU; d’aquests habitatges uns 400 seran protegits oficials mentre els restants corresponen al règim lliure.
L’Ajuntament valora aquesta decisió com positiva perquè permet avançar cap "un desenvolupament més equilibrat", potenciant equipaments socials així com espais verds davant d’una intensificació excessiva residencial.
L’alcalde afirma: "No volíem que aquesta gran operació acabés convertint-se en una operació bàsicament residencial. Hem defensat menys habitatge, més habitatge protegit i més retorn per als barris. El resultat són 800 habitatges, la meitat protegits, en un projecte que posa al centre la salut, els equipaments, l’espai públic i l’activitat econòmica".
Puntal urbà estratègic al nord municipal
Aquest campus constitueix també una oportunitat única perquè es completi una transformació urbana pendent des de fa temps al nord municipal mitjançant millores integrals en espais públics o equipaments així com connectivitat amb grans vies metropolitanes com ara Carrer Collblanc, Carrer Finestrelles, entre altres zones properes (Florida o Can Serra).
- Connexió millorada amb La Diagonal.
- Nou parc extens propera carretera Collblanc.
- Xarxa verda integrada amb Collserola.
- Nous equipaments educatius i esportius.
Evolució dels equipaments esportius municipals
S’han planificat trasllats importants dels equipaments esportius existents: L’Hospitalet Nord es reubicarà prop del carrer Collblanc creant-hi un complex modern amb piscines cobertes i descobertes així com poliesportiu d’aproximadament 10.000 m²; mentrestant, la pista d’atletisme s’ubicarà dins nova Ciutat Esportiva Feixa Llarga reforçant disciplines noves com l'atletisme.
L’Ajuntament garanteix el manteniment total dels serveis durant tot aquest procés constructiu evitant interrupcions tant pels clubs esportius com pels usuaris habituals.
El soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc elimina una barrera històrica
L’avanç del PDU incorpora també la reubicació, la compactació i el soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc, que es traslladarà a l’àmbit del parc de Can Rigal, en el terme municipal de Barcelona.
Es tracta d’una actuació que permetrà eliminar una barrera urbana històrica, millorar la connexió entre barris, recuperar espai i dignificar un entorn condicionat durant dècades per aquesta infraestructura.
Un nou motor d’activitat econòmica i ocupació qualificada
El futur Campus representa també una oportunitat de transformació econòmica.
A l’àmbit de L’Hospitalet es preveuen prop de 122.000 m² de sostre per a activitat econòmica, amb usos especialment vinculats a la salut, la recerca, la innovació i els serveis avançats.
La voluntat és generar nova activitat econòmica i ocupació qualificada, atreure inversió i continuar avançant en la transformació del model productiu de la ciutat cap als sectors de les ciències de la vida i l’economia del coneixement.
La implantació del Clínic reforçarà, alhora, la connexió amb l’altre gran pol sanitari i científic de L’Hospitalet, el BioClúster d’Innovació i Salut de Bellvitge, configurant un potent eix de salut i coneixement dins de la mateixa ciutat.
Un projecte estratègic per a Catalunya
El retorn específic per a L’Hospitalet s’emmarca en un projecte d’una dimensió metropolitana i de país.
L’avanç del PDU ordena un àmbit de 69,5 hectàrees entre L’Hospitalet, Barcelona i Esplugues de Llobregat i planteja transformar un espai actualment fragmentat per grans infraestructures en una nova centralitat que combini assistència sanitària, recerca, universitat, activitat econòmica, habitatge, equipaments i zones verdes.
El futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona disposarà de 12,5 hectàrees, davant de les 10 hectàrees previstes inicialment, i tindrà aproximadament 380.000 m² de sostre destinat a usos sanitaris, docents i de recerca, a més de fins a 120.000 m² d’activitats complementàries.
En el conjunt de l’àmbit, com a mínim el 63% del sostre es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; al voltant del 23% a activitat econòmica vinculada a la salut, la innovació i els serveis avançats; fins a un 10% a habitatge, i el 4% restant a equipaments locals. La nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, que ja té ubicació definitiva a Esplugues, entrarà en funcionament el curs 2032-2033 i augmentarà un 30% la seva capacitat actual fins als 3.000 estudiants.
La proposta incorpora també una aposta per la mobilitat sostenible, amb el perllongament de la línia L3 del metro i una nova estació que donarà servei al Campus, a més d’una xarxa contínua d’itineraris per a vianants i bicicletes.
Participació ciutadana abans de l’aprovació del PDU
Amb el vistiplau a l’avanç del PDU s’obre ara una nova fase. Entre setembre i desembre es desenvoluparà un procés de participació ciutadana amb sessions deliberatives presencials a L’Hospitalet, Barcelona i Esplugues, canals de participació digital i una sessió final de retorn.
Les aportacions recollides serviran per millorar l’encaix urbà, ambiental, funcional i social del projecte abans de l’aprovació inicial del PDU, prevista per al primer semestre de 2027. L’aprovació definitiva es preveu per a principis de 2028.
Paral·lelament, el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic continua avançant en el pla funcional i d’espais i en el concurs internacional d’arquitectura.
El calendari actual situa l’inici de la construcció del Campus l’any 2030 i la seva entrada en funcionament el 2035, coincidint amb l’entrada en servei de la nova estació de metro.
La inversió global estimada és de 1.700 milions d’euros
Per a L’Hospitalet, però, la dimensió del projecte es concreta sobretot en dos grans canvis: una ciutat on tots els veïns podran ser atesos als seus hospitals de referència sense sortir del municipi i un nou desenvolupament urbà amb menys habitatges dels previstos, dels quals la meitat seran de protecció oficial, i més retorn social per als barris.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat