Segons l’estudi, durant l’embaràs, el tabaquisme i el trànsit van ser els factors que van mostrar associacions més fortes amb els problemes de conducta. Aquesta exposició materna al tabaquisme “està estretament relacionada amb d’altres coexposicions, com ara els símptomes de psicopatologia dels pares, els factors socioeconòmics, els hàbits de fumar del pare i l’entorn de la llar”.
També una alta exposició al plom i al coure, la contaminació de l’aire interior de les cases i una dieta poc saludable es van associar amb més problemes conductuals, i una alta densitat del trànsit de vehicles a la carretera més propera a l’habitatge durant l’embaràs es va associar amb puntuacions altes de problemes d’externalització (síndromes conductuals agressives i d’infracció de normes) i TDAH.
L’explicació biològica és plausible, però els mecanismes exactes pels quals això passa encara no es coneixen bé. Això passaria en part pel ràpid desenvolupament del sistema nerviós en la gestació, però també perquè l’exposició té lloc a l’úter.
Entre els infants observats, els que dormen més, mengen bé i tenen més contacte social a través de les relacions familiars i socials dels pares, presentaven menys problemes de retracció (per exemple, no parlar), de somatització (mals de cap) i d’ansietat o depressió (nervis). Una de les associacions més fortes amb el TDAH es va observar amb els llaços socials i familiars dels pares (principalment de la mare).