El 16% de les persones ateses per Càritas de Barcelona, el 2016 tenia feina

Augmenta la gent que fuig de països en conflicte, sobretot d'Hondures i El Salvador, i que acut a l'entitat

0
645
El 16% de les persones en edat laboral que va atendre Càritas Diocesana de Barcelona el 2016 eren treballadors pobres, és a dir, tenien feina, però els ingressos percebuts no els permetien arribar a finals de mes. En la presentació de la memòria del 2016, l’entitat ha alertat aquest dimecres de l’augment de la precarietat com a falsa via per superar la crisi. “La possibilitat de sortir de la pobresa amb el treball està quedant laminada”, ha afirmat el director de Càritas, Salvador Busquets. L’entitat va atendre 22.435 persones el 2016, un 6% menys respecte al 2015, però en canvi els serveis prestats van augmentar un 4,2% , amb un total 48.978; unes dades que reflecteixen una major intensitat i gravetat de la pobresa. A més, en els primers cinc mesos del 2017, les persones ateses han augmentat un 6% respecte al mateix període de l’any passat i ja són unes 16.000. En aquesta primera part de l’any, també ha incrementat el nombre de persones que fugen de països en conflicte i sobretot provenen d’Hondures i El Salvador. El 2016, 1.310 persones ateses fugien de la guerra o de la violència.
El nombre de persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona ha augmentat un 130% durant els anys de la crisi; el 2007 havien estat 9.692 persones les que van acudir a l’entitat, mentre que l’any passat, en van ser 22.435. Els serveis de l’entitat han incrementat un 274% del 2007 al 2016. La intensificació de la precarietat laboral és un problema que s’enquista i el treballador pobre és un dels perfils de les persones ateses. El 2016, el 77% de les persones en edat laboral no tenia feina, mentre que el 16% sí que treballava (amb un lleuger augment respecte al 2015; el 3% eren pensionistes i el 4% es trobava en altres situacions.

“Treballadors pobres, baixa protecció amb els aturats i alta temporalitat en les feines: Estem demanant no només a la generacions actuals, sinó als nostres joves, que construeixin la seva vida sobre unes bases molt inestables”, ha avisat Busquets, que també ha alertat que les dificultats per accedir a una feina digna tenen conseqüències en diferents àmbits, com en la família, l’emancipació, el projecte de vida o la salut. En aquest sentit, ha reivindicat el “profund valor terapèutic” de la feina. “El treball cura”, ha dit.

Més del 45% de les persones ateses no tenien una llar digna

Una altra dada alarmant de la memòria del 2016 és que el 45% de les persones ateses l’any passat no tenien una llar digna. D’aquestes, concretament, el 23% vivien de relloguer; el 8%, en una entitat social; el 6%, en acollida; el 5% eren persones sense sostre i el 3% ocupaven un habitatge. De la resta de persones ateses, el 40% vivien de lloguer i el 15%, en propietat. Els responsables de Càritas han puntualitzat que, si bé consideren en teoria que aquests dos grups tenen una llar digna, també s’hauria de mirar la situació en què es troben aquests habitatges.

L’informe recull que el 66% de les persones ateses el 2016 ja ho havien estat en anys anteriors i a un 31% d’aquestes, feia més de cinc anys; unes dades que mostren la cronificació de la pobresa.

Pel que fa al tipus de convivència de les llars ateses el 2016, el 38% eren persones soles; el 47%, famílies amb infants; el 6%, parelles sense fills i el 9%, parents que vivien junts. El 31% de les llars amb famílies amb infants eren a càrrec de mares soles.

Càritas va identificar un nou perfil de persones ateses el 2016, provinents majoritàriament d’Hondures, Veneçuela i El Salvador. Així, per exemple, si el 2015 l’entitat havia rebut molts pocs casos de persones hondurenyes, el 2016, en van ser centenars. El 45% de les persones que van acudir a l’entitat el 2016 eren de l’estat espanyol; el 25%, de països americans; el 15%, del Magrib i el 5%, de països africans, d’asiàtics i de la resta d’Europa.

Es consolida el perfil de persones ateses que fugen de la guerra i la violència

En els primers mesos del 2017, s’ha consolidat aquest nou perfil de persones ateses, amb un augment de les persones que venen d’Hondures, El Salvador, Veneçuela, Perú i Colòmbia. En els cinc primers mesos d’aquest any, han augmentat un 43% el nombre de persones sense autorització de residència respecte al mateix període de l’any passat i un 19% el nombre de persones soles.

També ha incrementat un 22% les persones que viuen de relloguer i el 30% les que no tenen habitatge en els cinc primers mesos del 2017. A més, ha augmentat un 23% el nombre de persones que treballen en economia submergida i un 16% les que reben ajudes econòmiques, sobretot per aliments.

Un fil d’esperança per sortir del laberint

Davant aquestes dades de vulnerabilitat i precarietat social, el diagnòstic de Càritas de Barcelona no pot ser optimista, malgrat que les dades macroeconòmiques indiquin la sortida de la crisi. “Estem endinsats en una profunda crisi social. Les polítiques econòmiques no han cuidat el col·lectiu que més ho necessitava i la crisi ha tingut un cost desigual entre la població”, ha afirmat el director de l’entitat.

La nova campanya de Càritas de Barcelona, ‘Atrapats en la precarietat’, se centra en tres persones ateses que mostren diferents rostres de la vulnerabilitat: un home que ha perdut la feina i només accedeix a treballs molt precaris; una mare sola i una persona que prové d’un altre país. La campanya té dos elements gràfics conductors: un laberint i una cinta vermella, que vol representar el fil d’esperança que ofereix l’organització.

El 2016, l’entitat va destinar més 4,3 milions d’euros (MEUR) en ajudes a les necessitats bàsiques: el Servei d’Ajudes Econòmiques va destinar més de 2,5 MEUR (ajudes en metàl·lic); es van distribuir més d’1,2 MEUR en aliments en espècie i menjadors i més de 500.000 euros a través del Programa Caixa Proinfància de ‘La Caixa’. Les ajudes econòmiques han augmentat un 258% durant els anys de la crisi i dels 718.063 euros del 2007 s’ha passat els 2.571.919 de l’any passat.

1.114 persones van trobar feina gràcies al programa de Formació i Inserció Sociolaboral i es va evitar que 3.355 persones quedessin al carrer a través d’ajudes econòmiques, mediació, pisos compartits i unifamiliars i centres residencials. Són algunes dades que reflecteixen, també, aquest fil d’esperança.

El director de Càritas avisa les administracions que no podran combatre soles la pobresa

Preguntat per si les administracions estan fent prou per combatre la pobresa, Busquets ha respost que “per descomptat no s’està fent allò que es necessita”. Concretament se li ha demanat pel balanç del ple monogràfic d’emergència social, que es va celebrar el març del 2016, amb la compareixença del president, Carles Puigdemont, al Parlament.

El director de Càritas ha avisat que les administracions local, catalana i estatal no podran revertir “de cap manera” soles els problemes estructurals, com la falta d’habitatge o d’ingressos de persones i famílies, i ha afirmat que la “responsabilitat és compartida”. En aquest sentit, ha qüestionat la capacitat d’entesa entre administracions amb aquestes paraules: “Deixo a la seva consideració la capacitat d’acord que hi ha entre les tres administracions per donar una resposta a aquest problema estructural”.

Busquets ha instat les administracions a ampliar el parc d’habitatge de lloguer social públic, a promoure un treball digne que garanteixi drets i sigui font de realització personal i a protegir les persones migrades i refugiades amb polítiques internacionals. També ha demanat el Govern que compleixi el calendari del desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i que la compleixi a aplicar a partir del setembre.

L’arquebisbe de Barcelona i president de Càritas, Joan Josep Omella, ha assenyalat que la “melodia de fons” que sona en les dades presentades en la memòria és que la societat ha de fer un pas més en la solidaritat.

La memòria del 2016 s’ha presentat, com ja és tradició, en motiu del dia de Corpus Christi. Han acompanyat el director de l’entitat i l’arquebisbe de Barcelona, l’adjunta a l’Acció Social, Mercè Darnell, que ha detallat les dades de l’activitat de l’any passat, i el delegat episcopal, Ramon Bacardit.

FER UN COMENTARI