La Barceloneta ja té la seva primera geganta gitana. Es diu Dolores i s’ha presentat durant la Festa Major del barri com una figura que vol recuperar i reivindicar el paper de la comunitat gitana en la història d’aquest indret de Barcelona.
El projecte ha estat impulsat per l’Associació Gitana de la Barceloneta, amb el suport de l’Associació de Veïns Barri Mariner Barceloneta. Des de l’entitat consideren que la geganta representa una part important de la identitat del barri i contribueix a preservar unes arrels que formen part de la seva memòria col·lectiva.
La creació de la figura ha requerit un any de feina i ha comptat amb la participació de diversos professionals i veïns. El projecte s’ha desenvolupat al taller Constructor de Fantasies, situat al mateix barri, sota la direcció de David García, que fins ara no havia construït mai cap gegant, tot i que tenia experiència en l’elaboració de capgrossos i bèsties de foc. En el procés també hi han col·laborat la veïna Pepa Picas i Rosa Gaya Batalla, responsable del disseny i la creació del cavallet que permet sostenir i portar la figura.
Una figura que reivindica la identitat gitana
La Dolores s’ha dissenyat amb la voluntat de reflectir l’esperit, la personalitat i la identitat de les dones gitanes, convertint-se en una figura que va més enllà de la representació festiva. La seva imatge vol reivindicar les arrels de la comunitat gitana de la Barceloneta i donar-li visibilitat dins del patrimoni popular del barri. Cada detall de la seva aparença s’ha treballat per construir una figura amb caràcter propi, que representi una part de la història i de la identitat veïnal.
La geganta llueix una trena llarga i negra, unes ungles pintades, els llavis gruixuts i pintats, unes arracades grans i una faldilla llarga amb volants. Aquests elements contribueixen a definir una imatge marcada per la força i la personalitat, amb una estètica que vol posar en valor la feminitat i l’expressivitat de les dones gitanes. La mirada també té un paper destacat en el disseny. David García, responsable de la construcció de la figura, que volia transmetre “la força de la mirada gitana”, amb uns ulls foscos capaços de reflectir tant la determinació com l’alegria.
Un dels elements més significatius és la banda que li travessa el tors, on apareix l’escut gitano, un símbol que reforça el vincle de la figura amb la comunitat que representa. Per subjectar-la, s’hi ha incorporat un fermall amb el panot de Barcelona, un detall que connecta la identitat gitana amb la ciutat i, especialment, amb la Barceloneta, el barri on neix aquesta iniciativa. La combinació d’aquests dos símbols expressa la voluntat de reivindicar les arrels pròpies sense deslligar-les de la història compartida amb la resta del veïnat.
Les arrels gitanes del barri mariner
La iniciativa també vol recuperar la memòria de la presència històrica de la comunitat gitana a la Barceloneta, especialment a l’entorn de l’antiga platja del Somorrostro, un indret estretament vinculat a la cultura gitana i a figures com la bailaora Carmen Amaya, que va assolir un gran reconeixement internacional. La seva trajectòria va contribuir a projectar la cultura flamenca arreu del món i a convertir el Somorrostro en un espai de referència en la memòria cultural de Barcelona.
En aquest context, la creació de la Dolores vol posar en valor una part de la història del barri que, durant molt de temps, no ha tingut prou visibilitat. La geganta neix amb la voluntat de reconèixer les arrels gitanes de la Barceloneta i de fer que aquesta herència també tingui un lloc destacat en les celebracions populars. No es tracta només d’incorporar una figura nova al seguici festiu, sinó de donar forma a una representació que connecta la memòria de les generacions anteriors amb el present i el futur del barri.
Per als veïns, la Dolores té un significat que va més enllà de la cultura popular. La Manuela Velasco considera que tenir aquesta geganta és un orgull, perquè representa un reconeixement a la comunitat gitana i a la seva contribució a la història de la Barceloneta. La figura permet visibilitzar unes arrels que formen part de la identitat del barri i reivindicar-les en un espai compartit per tots els veïns. La seva presència als carrers durant les festes també contribueix a transmetre aquest llegat a les noves generacions.
L’Ángel Vargas, per la seva banda, interpreta la creació de la geganta com un senyal de progrés i una oportunitat per avançar en la superació dels estigmes que encara afecten la comunitat gitana. Considera que disposar d’una figura pròpia dins les tradicions festives és una manera de normalitzar-ne la presència i de reconèixer-ne el paper en la societat. En aquest sentit, la Dolores es converteix en una eina per combatre prejudicis i afavorir una mirada més inclusiva sobre la història i la realitat del poble gitano.
La Jessica Alonso també destaca el valor de la geganta com a símbol d’identitat. Per a ella, la Dolores representa la possibilitat que la comunitat se senti identificada amb una figura pròpia i reconeguda dins l’imaginari festiu de Barcelona. Aquesta representació té, a més, una dimensió generacional: permet que els infants i els joves coneguin millor la història dels seus avantpassats, se sentin orgullosos dels seus orígens i entenguin que les seves tradicions també formen part del patrimoni col·lectiu de la ciutat.
Les tres mirades coincideixen en la importància d’aquesta iniciativa, que combina orgull, reconeixement i reivindicació. La Dolores no només s’incorpora al seguici festiu de la Barceloneta, sinó que també esdevé un símbol de pertinença per a una comunitat que vol preservar la seva memòria i transmetre-la al futur. La seva figura contribueix a fer visible una part de la història del barri mariner i a reforçar els vincles entre cultura, identitat i vida veïnal.
La presentació de la geganta suposa, així, un pas endavant en la incorporació de noves representacions de la diversitat cultural a les tradicions festives del barri i al món geganter de Barcelona. Amb la Dolores, la Barceloneta reivindica unes arrels que continuen vives i que, a partir d’ara, també desfilaran pels seus carrers com a part del seu patrimoni popular.
L’Antonio, el futur company de la Dolores
Els impulsors del projecte ja pensen en el següent pas: crear una figura masculina que acompanyi la Dolores i completi la representació de la comunitat gitana dins del seguici festiu de la Barceloneta. El gegant es dirà Antonio i, segons l’associació, la seva construcció dependrà de disposar del pressupost necessari per tirar endavant la iniciativa. Tot i que encara no hi ha una data prevista per fer-lo realitat, la voluntat és continuar treballant perquè el projecte pugui créixer i consolidar-se amb el temps.
La incorporació de l’Antonio permetria que la Dolores no desfilés sola i que tots dos personatges es convertissin en una nova parella de figures de la cultura popular del barri. La intenció és que puguin participar conjuntament en les festes majors i en altres celebracions populars, apropant la història i les tradicions de la comunitat gitana al conjunt del veïnat. D’aquesta manera, el projecte aspira a tenir continuïtat i a reforçar la presència d’aquesta identitat en els espais festius de la Barceloneta.
Amb la incorporació de la Dolores, la cultura popular de la Barceloneta guanya una figura que va més enllà de la tradició festiva. La geganta es converteix en un símbol de reconeixement, identitat i reivindicació de les arrels del barri mariner, alhora que obre la porta a noves iniciatives per preservar-ne la memòria. La futura arribada de l’Antonio seria un pas més en aquest camí, amb l’objectiu de donar continuïtat al projecte i garantir que la història i el llegat de la comunitat gitana continuïn presents en les celebracions i en la vida col·lectiva del barri
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat