La Diputació de Barcelona ha participat, aquest dimarts, a la presentació dels resultats del mapa de risc de la xarxa viària catalana. Durant l’acte, que ha tingut lloc a la seu del RACC, la corporació provincial ha analitzat les dades de les carreteres que són de la seva titularitat així com les actuacions dutes a terme. En aquest sentit, destaca que la corporació ha destinat, durant el trienni 2022-2024, més de 60 milions d’euros a la millora de la seguretat viària de la xarxa de carreteres locals que són de la seva titularitat.
El tram de la xarxa local de carreteres de la província considerat de risc molt alt d'accidentalitat és la BP-1417 de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, d’11,4 km que té un índex IMD de 6.947 vehicles i una mitjana anual d’accidents amb morts i ferits greus de 3,7. Cal tenir en consideració que la carretera de l’Arrabassada (BP-1417) baixa a la segona posició del rànquing català després de cinc anys.
D’altra banda, d’entre els 10 trams amb més risc d’accident a Catalunya hi ha quatre trams de carreteres més de la província considerats de risc alt d’accidentalitat:
- La BV-5224 de Manlleu a Torelló, de 6,3 km i un IMD de 6.525 vehicles
- La BV-5001 de Martorelles a Vilanova del Vallès, de 6,5 km i un IMD de 9.295 vehicles
- La B-502 de Vilassar de Mar a Argentona, de 6,3 km i un IMD de 8.085 vehicles
- La C-31 de Sitges a Castelldefels, de 14,5 km i un IMD de 16.319 vehicles.
D'aquest rànquing de 10 trams amb més risc d’accident a Catalunya ha desaparegut la BP-2151 de Sant Sadurní d’Anoia a Sant Pere de Riudebitlles i la BV-1201 d’Olesa de Montserrat a Castellbisbal.
Pel que fa als 10 trams amb més accidents de vehicles pesants per km durant el trienni 2022-2024, vuit estan situats a la província de Barcelona i, d'aquests, tres corresponen a l'AP-7 (de l'enllaç amb la C-60 a l'enllaç amb el Papiol, de l'enllaç amb el Papiol a l'enllaç amb Vilafranca Nord i de l'enllaç de Maçanet de la Selva a l'enllaç amb la C-60).
D'altra banda, els 10 trams amb més accidents de motos i ciclomotors són de la demarcació de Barcelona i d'aquests, en sis més del 80% dels accidents mortals i greus són accidents amb motos i ciclomotors. I, pel que fa als trams amb més accidents de bicicleta, set dels deu que encapçalen la llista són de la província; un rànquing que encapçala la BV-5001 de Martorelles a Vilanova del Vallès, un tram de 6,5 km.
Durant la presentació de l'informe, la Diputació ha detallat algunes de les accions que s'han dut a terme a les carreteres amb més risc d'accident que són titularitat de la corporació. En aquest sentit, la corporació ha detallat que la política que duu a terme en l'àmbit de la seguretat viària s'estructura en tres eixos.
- El primer fa referència a les accions a mesura que s'executen a partir dels accidents que tenen lloc a la xarxa.
- D'altra banda, el segon eix correspon a les actuacions pal·liatives en aquelles carreteres on hi ha un risc més elevat d'accidentalitat.
- I el tercer, a les actuacions preventives, que tenen l'objectiu de millorar les condicions de seguretat.
Així mateix, una de les principals accions de millora de seguretat dutes a terme a la xarxa viària, per part de la Diputació, és la reducció de la velocitat en zones interurbanes; fet que ha permès reduir la mitjana de velocitat dels 71,6 km/h (2006) als 47 km/h (2023).
Per fer front als accidents de motos i ciclomotors, des de la Diputació de Barcelona s'han implantat sistemes de protecció per a motoristes al 87% de la xarxa i es treballa amb l'objectiu que en els pròxims anys aquests sistemes cobreixin la totalitat de la xarxa de carreteres que són propietat de la corporació.
Finalment, per reduir l'accidentalitat que afecta les bicicletes, en els últims 10 anys la Diputació ha dut a terme tot un conjunt d'actuacions per crear 60 km de carrils per protegir les persones que es desplacen amb bicilitea, separant-los del trànsit motoritzat. Això no obstant, la corporació continua treballant per reduir l'accidentalitat relacionada amb el ciclisme esportiu, que no utilitza els trams ciclables protegits; motiu pel qual s'han senyalitzat tots els ports de muntanya per millorar la protecció del ciclisme esportiu.
Augment global dels accidents greus i mortals
En el període analitzat per aquesta 24a edició de l’estudi iRAP (abans EuroRAP) que inclou el trienni 2022 – 2024, els accidents greus i mortals han augmentat a Catalunya un 4,97%, en comparació al trienni 2021 – 2023, mentre que la mobilitat també ha augmentat un 4,5% durant el mateix període. D’aquesta manera, l’índex de risc ha augmentat un 0,44% en el global de la xarxa analitzada per iRAP.
En aquest període, les carreteres convencionals amb un sol carril per sentit acumulen la totalitat dels trams amb risc molt alt, alt i mitjà; mentre que a les carreteres desdoblades (autovies i autopistes) tots els trams són de risc baix o molt baix. Això implica que el risc de patir un accident greu o mortal en una carretera convencional ha estat 3,4 cops més alt que en una carretera desdoblada. L’estudi també apunta que durant aquest trienni, en el 47% de tots els accidents de trànsit amb morts i ferits greus hi ha estat involucrada com a mínim una moto o un ciclomotor, remarcant que aquesta tipologia de vehicles representaria un 3,2% de la mobilitat global a la carretera.
Des de l’any 2014 els accidents amb bicicletes implicades han mantingut una tendència a l’alça, amb un increment acumulat de gairebé el 26% fins al moment de la pandèmia de la COVID-19. Des d’aleshores, els accidents totals de bicicletes han recuperat la tendència de fons creixent, havent registrat el 2024 un 3% més de sinistres que el 2019 (però un 7% menys que el 2023). Quant als accidents amb víctimes mortals i ferits greus, les xifres s’han mantingut relativament estables, traient els anys de la pandèmia; una xifra que l'any 2024 es va situar un 6% per sota del 2019 (i un 12% per sota del 2023).
Entre les conclusions, l’estudi remarca que els quilòmetres de risc alt i molt alt representen el 26% de la xarxa, 2 punts més que en el trienni anterior. Barcelona i Girona disminueixen els seus km amb risc alt i molt alt, del 27% al 25% i del 27% al 23%, respectivament. En canvi, Lleida i Tarragona els augmenten, del 27% al 34% i de l'11% al 21%, respectivament.
El tram que acumula més accidentalitat greu per km (sense tenir en compte el trànsit que hi passa) es troba a l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 i l’enllaç amb la B-20, B-10 i C-32, igual que en les dues darreres edicions d'aquest informe; mentre que en els 10 trams amb més accidents s’observa una elevadíssima presència de sinistres de motocicletes i ciclomotors (80%).
Finalment, de l'estudi presentat aquest dimarts se'n desprèn que el cost social anual de la sinistralitat al conjunt de la xarxa analitzada s'estima en 696 milions d'euros; mentre que el cost social de la sinistralitat a les carreteres convencionals és tres vegades més alt que a les vies desdoblades (0,013 €/veh-km vs. 0,038 €/veh-km).
L’estudi iRAP ha analitzat 6.389 km de la xarxa viària catalana que inclou carreteres interurbanes i travesseres, que representen el 53% del total. Aquesta xarxa s'ha dividit en 430 trams sota estudi, per a la que hi circula el 93% de la mobilitat total per carretera de Catalunya i en la que hi tenen lloc el 79% dels accidents amb morts i ferits greus en carretera.
