Els Mossos d’Esquadra conjuntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona han desmantellat un entramat criminal juvenil violent, amb epicentre a Barcelona i l’àrea metropolitana, relacionat amb múltiples agressions amb armes blanques, robatoris violents i tràfic de substàncies estupefaents.
Els investigats actuaven en el marc d’una estructura estable, organitzada i jerarquitzada, realitzant accions violentes que tenien continuïtat en el temps, i utilitzant xarxes socials per promoure la seva capacitat violenta.
El passat 19 de maig, en el marc d’aquesta investigació, es van dur a terme diverses entrades i escorcolls a Montcada i Reixac, Ripollet i Barcelona, amb un balanç de 18 persones detingudes— 12 majors d’edat i 6 menors— com a presumptes membres d’aquest entramat criminal que s’autodenominava “Los 300”.
Tots els detinguts són homes, excepte una menor que és una noia. Se’ls relaciona amb els delictes de pertinença a grup criminal, tinença d’armes, tràfic de drogues, robatoris violents, lesions i temptatives d’homicidis.
Els agents també van intervenir una arma de foc municionada, diversos matxets i ganivets, esprais de defensa, passamuntanyes i defenses extensibles.
UNA LLARGA INVESTIGACIÓ
La investigació es va iniciar el mes de juny de l’any passat, arran de la detecció d’aquest grup format principalment per joves, alguns menors d’edat, que participaven de manera reiterada en enfrontaments violents amb altres grups.
Els investigadors van constatar que ocupaven i controlaven espais públics de diversos punts de la ciutat, especialment places dels districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, on desenvolupaven la seva activitat i reforçaven la seva presència. A mesura que avançava la investigació, es va detectar un increment progressiu de la violència, tant pel que fa a la freqüència dels incidents com a la seva gravetat.
La investigació ha permès acreditar que el grup investigat actuava de forma estructurada i jerarquitzada. Al capdavant de l’organització hi havia el líder que coordinava les activitats delictives, impartint ordres i supervisant tant les agressions violentes com el tràfic de drogues.
Per sota d’aquest nivell, diversos membres actuaven com a coordinadors operatius, responsables de la planificació i execució de les accions, mentre que un tercer nivell estava integrat pels denominats soldats, encarregats de materialitzar les agressions i altres activitats il·lícites. En aquest tercer nivell, s’ha acreditat la presència i utilització de menors d’edat com a executors materials d’accions violentes.
VIOLÈNCIA I CONTROL DEL TERRITORI
Els investigats actuaven sovint amb el rostre cobert amb passamuntanyes per dificultar la seva identificació i utilitzaven armes blanques de grans dimensions, com ara matxets i ganivets. Aquest modus operandi incrementava significativament el risc per a les víctimes, que en alguns casos van patir ferides greus consistents amb talls profunds a les extremitats.
Les agressions es produïen habitualment de manera grupal, fet que dificultava la identificació dels autors principals. Les víctimes eren majoritàriament joves, en molts casos relacionats amb altres grups juvenils, tot i que també hi havia episodis en què les agressions es dirigien a persones escollides a l’atzar. Durant aquests enfrontaments, els presumptes autors aprofitaven la situació també per cometre robatoris violents, i sostreien objectes personals a les víctimes.
NARCOTRÀFIC PER FINANÇAR-SE
El tràfic de drogues, principalment de tusi o cocaïna rosa, era un dels pilars estructurals del finançament i la sostenibilitat econòmica d’aquesta organització. Aquesta activitat reforçava el seu funcionament com a un entramat criminal estable i amb capacitat econòmica pròpia.
Els investigadors han acreditat una estructura de negoci consolidada, amb repartiment de guanys, fet que reforçava la hipòtesi d’una activitat criminal professionalitzada. A més, els beneficis obtinguts d’aquesta activitat il·lícita no només permetien el sosteniment econòmic del grup, sinó que també contribuïen directament a finançar altres activitats delictives, especialment les vinculades amb la violència organitzada, com l’adquisició d’armes blanques, la logística dels desplaçaments i el manteniment de la seva capacitat operativa. També els permetia reforçar la cohesió interna i l’estructura jeràrquica del grup.
MÚSICA I XARXES SOCIALS
Els investigats reforçaven la seva identitat de grup mitjançant contingut audiovisual i musical difós a les xarxes socials. Els seus integrants feien un ús intensiu d’aquestes xarxes amb l’objectiu de promocionar-se i difondre les seves activitats delictives, i també per facilitar la cohesió i normalització de les conductes violentes.
Així doncs, utilitzaven les xarxes socials com a eina de comunicació, captació i projecció, publicant continguts amb simbologia del grup, exhibició d’armes i referències explícites a activitats violentes o delictives. Aquest ús de les plataformes digitals respon a una dinàmica detectada en altres agrupacions juvenils urbanes, on les xarxes esdevenen un element clau per reforçar la identitat del grup, el sentiment de pertinença, la seva cohesió interna i la seva capacitat d’intimidació.
Així mateix, els investigadors també han acreditat que el sentiment de pertinença s’ha realitzat a través de la producció i difusió de contingut audiovisual propi (cançons enregistrades pels mateixos integrants) publicat a internet. En aquests materials, els investigats fan referències directes a la seva pertinença al grup, reforçant la idea d’un col·lectiu estable, cohesionat i amb la voluntat de projectar identitat i presència.
