Es descobreix una alteració a les neurones de persones amb esquizofrènia

El cervell de les persones amb esquizofrènia no pot filtrar de forma correcta la informació que li arriba de l’exterior. Això provoca una visió distorsionada de la realitat i deriva en els símptomes de la malaltia. Ara, un estudi publicat a la revista ‘European Psychiatry’ apunta a un defecte a una línia concreta de neurones com l’origen d’aquesta disfunció.

Els responsables del treball són investigadors de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar de Barcelona i del Centre d’investigació biomèdica en xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), una unitat formada per 26 grups d’investigació clínica i bàsica pertanyents a 8 comunitats autònomes de l’Estat.

En poques paraules, al cervell hi ha dos tipus de neurones, segons la seva funció. Les neurones activadores, les més nombroses, i les inhibidores. En aquestes, concretament en dos subtipus, els investigadors han observat una alteració que coincideix amb les zones del cervell alterades a les persones amb esquizofrènia. L’estudi ha analitzat mapes funcionals del cervell generats amb ressonància magnètica de 87 persones amb el trastorn i els ha comparat amb mapes funcionals de 137 controls sense la malaltia.

En declaracions recollides per l’Hospital del Mar, el doctor Jesús Pujol, autor principal del treball i director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica, exposa que han vist, amb estudis funcionals de neuroimatge del cervell, que hi ha unes alteracions en el cervell de les persones amb esquizofrènia “compatibles amb un defecte en un tipus de neurona, la funció de la qual és inhibir, filtrar els estímuls”. “Això pot explicar gairebé tota la constel·lació de símptomes de l’esquizofrènia”, diu el director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica -integrada a la xarxa pública Dibi de diagnòstic biomèdic i per la imatge-.

Les neurones amb funció inhibitòria, les neurones del sistema GABA, es troben a totes les entrades sensorials del cervell, el sistema visual, el gust, l’olfactiu, l’auditiu i el tacte. Però també al sistema emocional, que gestiona les emocions, i a l’àrea on es desenvolupa el pensament raonat i a la part encarregada del llenguatge.

“El defecte a les neurones inhibidores fa que en el cervell de les persones amb esquizofrènia es produeixi una distorsió de la realitat i pot explicar la majoria dels símptomes de la malaltia, tant els cognitius com els emocionals”, confirma la doctora Laura Blanco-Hinojo, autora principal de l’estudi. Aquestes neurones, tot i tractar-se de dos subtipus, tenen un origen genètic comú, durant el desenvolupament embrionari de la persona.

La doctora Anna Mané, referent del procés d’urgències i d’aguts de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar i signant del treball, exposa que l’esquizofrènia és una malaltia molt complexa, amb una gran varietat de símptomes que s’associen a una elevada discapacitat. Es tracta d’un trastorn mental greu que afecta 24 milions de persones al món, i es calcula que a Catalunya un 1% de la població pateix aquesta malaltia. El trastorn pot derivar en aïllament social i pèrdua de resposta emocional.

És la primera vegada que s’identifica aquest defecte com a possible origen de l’esquizofrènia, i és que els tractaments actuals són sobretot efectius en alguns símptomes, com els deliris i les al·lucinacions, però així i tot encara costa actuar sobre tota la malaltia, com per exemple en els símptomes negatius i cognitius. Aquest estudi obre la porta a nous tractaments que puguin englobar tots els símptomes associats a la malaltia i que tinguin menys efectes secundaris.