Els treballs arqueològics fets entorn del carrer Baixada de la Sagrera arran de la construcció de l'estructura de la futura estació de la línia d'alta velocitat han permès descobrir un refugi antiaeri fins ara desconegut. Es tracta d'un refugi de caràcter privat o no públic que donava servei a l'antiga estació de mercaderies de la Sagrera. L'element havia quedat completament ocult i ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització de l'espai. El traçat d'aquest refugi connectava els dos edificis que es trobaven a banda i banda de l'entrada de l'antiga terminal de mercaderies.
Un d'aquests edificis va ser enderrocat la dècada passada, mentre que el segon ha mantingut fins ara les oficines d'Adif des d'on es dirigeixen les obres de l'estació.
El refugi, que no consta al cens de refugis públics de 1938, té característiques constructives singulars dins del conjunt de refugis antiaeris de Barcelona. Es tracta d'una estructura tipus búnquer, excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d'uns dos metres de gruix preparada per resistir l'impacte de bombes de 100 quilos. L'estructura està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament.
A l'interior, el refugi té dues galeries principals de 2,50 metres d'alçada per 1,20 d'amplada. Aquestes unien els edificis bessons de l'estació de mercaderies en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s'hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai de possibles funcions de magatzem o infermeria. En total, l'estructura tindria una longitud aproximada de 90 metres.
La construcció combina diferents tècniques, com trams d'esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d'encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Destaquen també les banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant de 1954 i grafitis amb les sigles CNT i FAI que podrien correspondre al període de la Guerra Civil. També es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.
L'estat de conservació és molt bo, malgrat alguns desperfectes puntuals, i fa d'aquest refugi un cas únic per la seva tipologia i característiques constructives, segons ha destacat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. L'estructura es troba ara en fase d'estudi i documentació mitjançant escàner làser.
L'antiga estació de mercaderies de la Sagrera, construïda entre 1918 i 1922 per la companyia MZA, ocupava 200.000 metres quadrats i més de 17 quilòmetres de vies. Va ser un dels principals nodes logístics de Barcelona fins al seu tancament el 1990 i un punt estratègic durant la Guerra Civil, fet que la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937. La CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari, va impulsar amb els treballadors la construcció del refugi ara localitzat.
La troballa s'ha realitzat en els treballs d'excavació dirigits per l'arqueòleg Joel Blanco, de l'empresa ABANS.