El districte de Nou Barris es prepara per donar una nova vida a un dels seus espais més simbòlicament abandonats dels últims anys: l’antic camp de futbol de la Damm, situat al carrer de la Selva, al barri de Porta. Després de més d’una dècada en desús, el recinte es convertirà en un gran espai verd i esportiu amb 16 pistes de petanca, zones de passeig i espais per a esports urbans.
El projecte, que ja està en fase de redacció per part de l’Ajuntament de Barcelona, vol deixar encarrilada la transformació abans del final del mandat. La intervenció posa punt final a anys d’incertesa sobre un solar que ha passat per abandonament, ocupacions i desallotjaments des que el club cerveser Damm va abandonar l’espai el 2012.
De camp de futbol a descampat urbà
Durant dècades, el recinte va ser un espai esportiu actiu vinculat al club de la Damm. Però amb la seva marxa, el solar va quedar sense ús definit i va començar un procés de degradació progressiva. El 2019, l’Ajuntament va adquirir el terreny amb la voluntat de recuperar-lo per a ús públic. Tot i això, els anys posteriors no van servir per definir un projecte concret, i l’espai va acabar convertint-se en un descampat urbà, amb presència puntual d’ocupacions i conflictes veïnals. Ara, el consistori planteja una intervenció integral que permeti recuperar el solar i integrar-lo dins la xarxa d’equipaments i zones verdes del districte.
Un projecte dividit en tres grans espais
La proposta urbanística preveu dividir el recinte en tres àrees diferenciades, cadascuna amb una funció específica i complementària. El primer gran espai serà una zona verda vinculada al futur corredor verd del carrer del Pintor Alsamora. Aquesta part del projecte busca connectar diferents espais verds del districte i reforçar la continuïtat ecològica de la zona, amb la transformació progressiva de solars i aparcaments en jardins urbans. Respecte al segon espai, serà el més singular: un complex de 16 pistes de petanca de competició. Aquest nombre no és casual, ja que és el mínim necessari per poder acollir competicions d’àmbit nacional i internacional. Les instal·lacions es dissenyaran per combinar ús esportiu d’alt nivell amb activitat social diària, especialment per a la gent gran. I, finalment, el tercer espai es reservarà per a usos esportius urbans encara per definir. El consistori estudia opcions com l’escalada o altres disciplines emergents, amb la voluntat de donar resposta a noves demandes esportives del barri.
La petanca com a nou centre de gravetat
Un dels elements més destacats del projecte és la possible nova ubicació del Club Recreatiu Petanca Alcúdia, una entitat amb dècades d’història al districte. El club, fundat el 1981, ha expressat interès en traslladar-se a les futures instal·lacions per millorar les condicions actuals del seu recinte, que ha quedat obsolet i ha generat tensions amb el veïnat per problemes de soroll.
El nou espai podria convertir-se en una seu de referència per a la petanca competitiva, però també en un punt de trobada social per a la gent gran, un dels col·lectius més vinculats a aquesta pràctica esportiva. Tot i això, el club ha posat sobre la taula la necessitat de mantenir un local social propi, on es desenvolupen activitats més enllà del joc, com trobades, cartes o dominó.
Un espai amb memòria urbana recent
El camp de la Damm forma part d’una tipologia d’espais molt presents a la Barcelona contemporània: grans solars esportius o industrials que han quedat en desús i que, amb el temps, esdevenen espais d’oportunitat urbanística. En aquest cas, el recinte ha viscut una etapa d’abandonament de més de deu anys, durant la qual s’ha convertit en un espai residual dins del teixit urbà de Barcelona.
La seva recuperació s’emmarca en una estratègia més àmplia de transformació de solars en desús en equipaments públics i zones verdes, amb especial atenció als barris del nord de la ciutat.
Zona verda i corredor ecològic
La creació d’una gran zona verda és una de les peces clau del projecte. Aquest espai no només tindrà una funció recreativa, sinó que també formarà part d’un sistema de connexió ecològica entre diferents punts del districte. La intervenció es vincula amb la segona fase del corredor verd del carrer del Pintor Alsamora, que té com a objectiu transformar progressivament espais infrautilitzats en una xarxa contínua de jardins urbans. En paral·lel, es preveu la transformació d’un aparcament provisional proper en nous jardins, reforçant així la idea d’un eix verd estructurat a escala de barri.
Esports urbans i nous usos per a una nova generació
El tercer bloc del projecte aposta per obrir la porta a nous usos esportius. Tot i que encara no s’ha definit exactament quin serà el seu contingut, el districte planteja la possibilitat d’incorporar disciplines com l’escalada o altres esports urbans emergents. Aquesta aposta respon a la voluntat d’atraure públic jove i diversificar els usos de l’espai, evitant que el recinte es limiti exclusivament a una activitat esportiva tradicional.
Un projecte amb vocació de barri
Més enllà de la transformació física, el projecte té una clara vocació social. L’objectiu és convertir un espai abandonat en un punt de trobada intergeneracional, on conviuen esport, natura i vida comunitària. La combinació de petanca, zona verda i esport urbà busca equilibrar perfils d’usuaris molt diferents, des de la gent gran fins a joves esportistes, passant per veïns que simplement utilitzin el parc com a espai de passeig.
Un final per a una etapa d’abandonament
El futur del camp de la Damm simbolitza també el tancament d’una etapa marcada per la degradació urbana i la manca de definició institucional. Després de més de deu anys sense ús estable, el projecte actual obre la porta a una transformació definitiva que podria retornar aquest espai al barri com a equipament útil i actiu.
Si es compleixen els terminis previstos, les obres podrien licitar-se a principis de l’any vinent, iniciant així la conversió d’un antic descampat en un nou pulmó verd per a Nou Barris.
De buit urbà a espai de futur
El cas de l’antic camp de la Damm és un exemple clar de com la ciutat de Barcelona reconverteix espais abandonats en nous serveis públics. El repte ara serà executar un projecte que no només transformi el paisatge físic, sinó que també sigui capaç de generar vida comunitària real i sostenible. En aquest sentit, el futur del solar no depèn només de les obres, sinó de la capacitat del barri de fer-se’l seu i convertir-lo en un nou punt central de la vida quotidiana.