Els agents destaquen la professionalitat del grup desarticulat, que adoptava estrictes mesures de seguretat en els seus desplaçaments i ubicava les plantacions en immobles d’urbanitzacions poc habitades, situades a carrers sense sortida. Les cases escollides per al cultiu tenien sistemes d’alarma i videovigilància que enregistraven l’exterior, de manera que tres membres del grup s’encarregaven de supervisar les finques de forma remota. Al mateix temps, tenien gossos vigilants de races potencialment perilloses.
Les cases on tenien les plantacions, remarca la policia, estaven aïllades acústica i tèrmicament, i tenien extractors amb filtres de carboni per a què l’olor de marihuana no sortís a l’exterior. Cada habitatge, a més, tenia una sala d’assecat equipada amb calefactors i cremadors de gas butà, fet que els permetia accelerar la deshidratació de les fulles i obtenir de forma més ràpida la substància per vendre. Les plantacions funcionaven amb electricitat punxada amb un sistema que dificultava la seva detecció per part de la companyia subministradora de llum.