VÍDEO | La cruïlla del caos a Barcelona: els veïns n’estan farts

Des que Barcelona s’ha popularitzat el bicing, els patinets s’ha afegit el tramvia com a mode de transport, la ciutat s’ha anat fent cada com més complicada per als vianants, especialment a l’hora de travessar diversos carrers i avingudes on conviuen –forçadament– diversos modes de transport diferents.

Així, en una informació de Betevé, es destaca com a especialment caòtica la cruïlla de l’avinguda Diagonal a l’altura del carrer Girona, on també s’entrecreua el carrer de Provença.

Travessar-la és cada cop més complicat per a vianants i ciclistes. En aquesta confluència enllacen tres carrils bici de doble sentit i, sovint, les bicicletes i els patinets envaeixen fins a quatre passos de vianants per desviar-se el mínim possible de la seva trajectòria.

Aquest traçat és recent, després que la zona estigues llargament afectada per les obres del tramvia, i la regulació de la cruïlla sembla que no acaba de funcionar.

Els veïns de la zona alerten que les persones que van a peu han d’extremar les precaucions a l’hora de travessarr. La confluència dels carrers de Girona, Diagonal i Provença és encara provisional ja que funciona d’enllaç entre la Diagonal reformada i la que no ho està.

Alguns fins i tot assenyalen aquest tram com “l’illa de la vergonya”. “Aquest tram des de Passeig de Sant Joan fins a Girona és una vergonya, no està ben acabat, han deixat la parada del tram sense urbanitzar la meitat del carrer i les voreres molt estretes”, sentencia una veïna.

Quan arriben a l’encreuament amb el carrer de Girona, les bicicletes i els patinets que circulen pel carril bici de la Diagonal en sentit Besòs han de deixar el lateral per circular pel tronc central, recentment reformat.

Malgrat que tenen carrils habilitats per fer-ho, sovint opten per envair els passos de vianants per no desviar-se de la trajectòria. Al caos s’afegeix el comportament, sovint erràtic, d’alguns conductors de patinets, com podem veure en l’enregistrament.

Des d’Amics de la Bici reconeixen la perillositat de l’encreuament i ho atribueixen al fet que el dibuix del carril bici no segueix un recorregut natural i les bicicletes van per on poden.