La població de Barcelona s'ha estabilitzat després de tres anys consecutius de creixement i se situa actualment en 1.729.963 habitants, una xifra que representa una lleugera disminució del 0,1% respecte al 2025. Tot i aquest estancament, es tracta del segon registre poblacional més elevat dels darrers 40 anys, segons l'estudi del padró elaborat pel Departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament.
L'informe atribueix aquesta estabilització a la combinació d'un saldo natural negatiu i un saldo migratori positiu. Durant el 2025 es van registrar 11.012 naixements, la xifra més baixa des de l'any 1900 —amb l'excepció de 1939—, i 14.557 defuncions, fet que va provocar una pèrdua natural de 3.549 persones. En paral·lel, el saldo migratori i administratiu va ser positiu, amb 11.383 persones més.
La responsable del Departament d'Estadística i Difusió de Dades, Maria Jesús Calvo, ha explicat que el comportament demogràfic de la ciutat està condicionat pel flux migratori, la baixa natalitat i l'envelliment de la població.
Segons Calvo, “sota aquesta aparent tranquil·litat en què la xifra de població pràcticament no s’ha mogut”, les dades mostren una “mar de fons” vinculada als moviments migratoris. “Estem veient que la emigració i la immigració, tot i no estar en nivells màxims perquè han baixat una mica, continuen sent fluxos molt importants, al voltant de les 135.000 persones les emigracions i les 150.000 persones les immigracions”, ha assenyalat.
La responsable també ha destacat que els fluxos migratoris dels darrers anys tendeixen a estabilitzar-se. “Els fluxos dels anys anteriors, tan elevats d’immigració i d’emigració, s’estan estabilitzant”, ha afirmat. A més, ha explicat que moltes de les baixes registrades al padró corresponen a processos de regularització de persones que ja no residien a la ciutat. En aquest sentit, ha remarcat que “hi ha molta gent que no arrela a la ciutat, que arriba però després marxa”.
Menys famílies amb infants i més envelliment
La baixa natalitat continua transformant l'estructura social de la ciutat. Les llars amb menors representen actualment només el 21,4% del total, mentre que gairebé un de cada tres domicilis és unipersonal.
Paral·lelament, l'edat mitjana dels barcelonins ha augmentat fins als 44,6 anys, confirmant una tendència d'envelliment sostinguda. L'informe també destaca un nou màxim històric de persones centenàries, que arriben a les 1.196, de les quals el 82% són dones.
La feminització de la població és especialment visible en les edats més avançades, on la presència femenina és clarament majoritària.
Creix la població estrangera i ja supera el 26% del total
Mentre la població autòctona continua disminuint i representa actualment el 44,6% dels residents, la població de nacionalitat estrangera segueix augmentant. Actualment suma 460.409 persones, el que equival al 26,6% del total, amb un increment del 0,7% respecte a l'any anterior.
Barcelona manté així una elevada diversitat, amb ciutadans procedents de 181 nacionalitats diferents. En total, les persones nascudes a l'estranger arriben a les 626.924, i més de la meitat provenen del continent americà. Argentina, Colòmbia i Pakistan es mantenen entre els principals països d'origen.
La distribució territorial d'aquesta població és desigual. El districte de Ciutat Vella continua sent el que concentra una proporció més elevada de residents estrangers, que representen el 54,8% de la població.
Augmenta el nivell formatiu de la població
L'estudi també reflecteix una millora continuada del nivell educatiu dels residents. El 37,4% de la població major de 16 anys disposa d'estudis superiors, una proporció que arriba al 39,6% entre les dones i al 35% entre els homes.
Entre la població estrangera, aquest percentatge encara és més elevat i se situa en el 42,7%, mentre que entre els nous residents arriba al 44%, una dada que posa de manifest el pes creixent de la població altament qualificada que arriba a la ciutat.
Pel que fa a l'evolució territorial, set dels deu districtes de Barcelona han registrat lleugeres disminucions de població, mentre que Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu han experimentat petits increments durant el darrer any.
